L'última sessió del cicle "Com se salven les democràcies" s'inicia amb tres preguntes del presentador, Gregori Cascante, CEO d'Ingeus: hi ha escenaris alternatius a la democràcia liberal?; quina relació hi ha entre desigualtat i democràcia?; és possible refundar, repensar les institucions?
Preguntes a les que José Fernández-Albertos, politòleg, científic titular a l'Institut de Polítiques i Béns Públics del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC mira de respondre sense deixar d'afegir-ne noves: anem cap a noves institucions d'intermediació d'interessos? S’establiran noves formes d'influència política?
La veritat és que vivim un procés de realineament en el qual els votants busquen quin tipus de coalició política defensa millor els seus interessos; en el qual les eines polítiques que teníem per corregir les desigualtats passades no serveixen per a corregir les desigualtats actuals, que aquestes no s’autocorregeixen, que les classes mitjanes i altes són expertes en buscar formes de reproduir-les, amb més incentius per fer-ho si esperen que la societat futura sigui més desigual; en el qual els canvis, els shocks econòmics a la xarxa analògica de cadascun,
el deteriorament en les condicions de vida, porten sovint a l'adopció de posicions polítiques més contestaries, antiestablishment, rupturistes...
I en el que la clau per afrontar aquests desajustos passa per la complementarietat de les solucions, és a dir, per una major complexitat de les polítiques i un major empoderament dels ciutadans.
