El Cercle d'Economia us ofereix quinzenalment lectures sobre temes de l'actualitat econòmica, política i social.
Joc de Trons a l'hivern europeu
Durant l'última quinzena hem viscut un altre brot de la passió que provoca en els seus seguidors aquest fenomen de les sèries televisives que es diu "Joc de Trons", una trama medieval que tracta de desvetllar les claus del poder polític. El títol del primer episodi de la sèrie -"Winter is coming"- ha inspirat l'article més rellevant dels últims quinze, signat per Mark Leonard: Is Winter coming to the EU?, en què analitza el xoc, en les properes eleccions europees, entre les denominades societats obertes i societats tancades. Leonard destaca les peculiaritats del sistema econòmic i social europeu, que converteixen aquests comicis en una pugna entre la "Europa oberta" i els "Estats-nació tancats" que es juga en el terreny dels partidaris de les reformes i del canvi, d'una banda, i els immobilistes, de l'altra. En una línia similar, el filòsof i exeurodiputat Bernard-Henri Lévy s'inspira en l'incendi de Notre Dame per demanar als europeus que en les pròximes eleccions facin de paletes de la unitat europea davant l'onada de neonacionalisme que representen l'extrema dreta i els populismes. Sobre aquest fenomen també han escrit aquests dies dues firmes vinculades al Cercle: Antón Costas, en un article a La Vanguardia i Josep Ramoneda a El País. En una línia similar s'ha pronunciat una ploma afilada com la de Martin Wolf, que en un article al Financial Times ha encunyat una expressió més que contundent: "dèspotes electes".
En aquesta dinàmica d'un nou repartiment del poder a Europa, una aportació més que inquietant és la de Wolfgang Münchau, que especula sobre la possibilitat d'una ruptura de fons en l'estratègia europea entre els que han estat la locomotora de la UE: França i Alemanya. Un divorci que si s'arriba a produir podria obrir un autèntic 'joc de trons' en el projecte europeu, una lluita oberta pel poder, i donar ales a aquest nacionalisme tancat que tant espanta. Un bon antídot davant aquest perill seria reivindicar la història comuna d'Europa com fan més de 100 historiadors en un article conjunt.
I mentre esperem els resultats d'aquest primer round entre l'Europa oberta i les nacions tancades a les eleccions espanyoles, encara podem assaborir tres perles més: la polèmica que es viu a França per les donacions privades per a la restauració de Notre Dame; una original proposta d'una de les ponents de la propera Reunió Cercle d'Economia, Gillian Tett, per crear un FMI d'Internet; i una selecció de tres llibres clau per entendre el moment econòmic que publica James K. Galbraith i que inclou un de Branko Milanovic, un altre dels ponents de la Reunió.
