El Cercle d'Economia us ofereix quizenalment lectures sobre temes de l'actualitat econòmica, política i social.
El BCE sorprèn el món econòmic
El 7 de març, la roda de premsa de Mario Draghi per informar dels acords del Banc Central Europeu (BCE) va fer saltar múltiples alarmes i més d'un malestar en els centres de decisió polítics i econòmics del continent i de la resta del món: el BCE va decidir mantenir la seva política d'estímuls monetaris en canviar les seves previsions de creixement del PIB de la zona euro el 2019 de l'1,7% a l'1,1%. Ràpidament es van obrir dos debats: en primer lloc, sobre la pertinència de la mesura i la gravetat del diagnòstic i, en segon lloc, el clàssic debat sobre la bondat d'aquest tipus d'intervencions per part dels bancs centrals. Martin Wolf al Financial Times va defensar des del primer moment l'opció triada per Draghi, ja que considera que el risc de recessió a Europa és real en ser una víctima col·lateral de la frenada de l'economia mundial. Es recolza Wolf en aquest article de Gavyn Davies sobre la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, però també en aquest estudi acadèmic de Marcelo Minnena en el qual explica com l'exposició d'Alemanya i França a les exportacions genera de rebot tensions amb les economies perifèriques de l'euro, com seria el cas d'Itàlia o Espanya. També a favor de l'anunci de Draghi es va mostrar Martin Sanbu, encara que va trobar en la mesura un cert biaix ideològic per part del governador que afronta el final del seu mandat. El moviment de Draghi no ha provocat una allau d'opinions sinó més aviat un silenci crític que augura una futura reprovació de la mesura. Una de les veus més contràries ha estat la de Víctor Alvargonzález a El Confidencial. En aquest context, resulta també interessant la veu de Kenneth Rogoff que analitza el paper dels bancs centrals en les crisis econòmiques.
Com es podrà veure a la Reunió del Cercle, en el debat sobre l'estat de l'economia europea hi ha al darrera la manca d'entesa entre Alemanya i França. En relació a això aportem dues veus contraposades: Clemens Fuest, patró del totpoderós institut IFO, adverteix del risc real de recessió en aquesta entrevista a Le Monde, on apunta algunes de les causes des del punt de vista germànic, mentre que en el mateix rotatiu l'analista Marie Charrel es fa una pregunta poc freqüent: I si el mal ve d'Alemanya?
Per emmarcar aquest debat tan enganxat a l'actualitat, si alcem una mica la mirada ens trobem dues inspiracions per pensar més a llarg termini: Emmanuel Macron, disposat a intentar liderar la UE després d'Angela Merkel, va publicar aquest article en tota la premsa europea sobre la imminent campanya electoral al parlament d'Estrasburg, mentre que Draghi, pocs dies abans de prendre la decisió que ha deixat gelada a mitja Europa, va pronunciar aquesta lliçó magistral a la Universitat de Bolonya, ni més ni menys que sobre la sobirania en un món globalitzat.
