En diverses Opinions d’Actualitat dels últims anys, el Cercle d’Economia ha manifestat una especial preocupació per les disfuncions, polítiques i econòmiques, que erosionaven la credibilitat i sostenibilitat de l’Estat de les Autonomies.
Així, en la nostra darrera Opinió, ens referíem a la “creixent incomoditat existent a Catalunya, essencialment com a conseqüència de la sensació generalitzada de greuge en la seva relació fiscal amb l’Estat. A això, s’uneix l’incipient malestar que es va estenent per tota Espanya, sobre el sentit i viabilitat de l’Estat de les Autonomies en el seu actual disseny”.
A hores d’ara resulta indiscutible que s’ha consolidat una elevada insatisfacció, per diferents motius, fins i tot contradictoris, amb l’actual model autonòmic.
Per a uns, especialment a Catalunya, perquè impossibilita els seus plantejaments clarament sobiranistes, mentre que, en el conjunt d’Espanya, uns altres entenen que el procés ha estat un error i que convé recentralitzar l’Estat o bé, en el límit, suprimir les Comunitats Autònomes. I entre ambdues postures, un elevat nombre de ciutadans denuncia les ineficiències del sistema i manifesta el seu esgotament davant l’inacabable conflicte polític que genera, encara que subratlla els aspectes positius del model, i exigeix la seva reforma.
A més, una exigència de reforma global del sistema, que també prové d’organismes europeus i internacionals que consideren insostenible el nostre model autonòmic en el seu actual disseny i funcionament.
