La dècada dels 80 està marcada per Reagan i Thatcher. Ells simbolitzen una tornada a l’ordre, un replantejament del capitalisme.
És al llarg d’aquests anys quan Basquiat desenvolupa la seva obra i pocs com ell van aconseguir explicar el moment en què va viure, reflectir aquests temps d’enfrontament i violència. Ferran Barenblit, Director del MACBA, assenyala aquest aspecte fonamental, la poca felicitat dels rostres, la visibilitat de l’angoixa del moment, la violència, física, social, estructural. Basquiat es posiciona políticament, revisita de manera crítica les actituds colonials, inclou als seus quadres la continua reflexió sobre els efectes del racisme, el càstig que pateix el personatge afroamericà directament en el seu cos…
I ho fa reutilitzant-ho tot, des del classicisme al punk i les drogues, des de les seves arrels haitianes a Picasso i Warhol…
Un Basquiat que es planteja com funcionen les estructures de poder, que es debat constantment entre extrems, entre l’experiència individual i la col·lectiva, entre riquesa i pobresa, mentre fa, una i altra vegada i tot al llarg de la seva obra, el seu comentari social.
