És possible una societat que posi les cures, la salut i el benestar de les persones al centre? Per abordar la qüestió, el Cercle d’Economia juntament amb la Fundació Pasqual Maragall han organitzat l’acte “Economia de la cura: salut, envelliment i benestar”. Una taula rodona per debatre el paper de la salut en el model social i econòmic actual, i la seva contribució al benestar de les persones i de la societat.
La sessió ha comptat amb la participació de veus expertes com Tim Jackson, autor del llibre “Economia de la Cura” i professor de Desenvolupament Sostenible a la Universitat de Surrey; Dolors Comas, representant de la Xarxa pel Dret a Cura; i Jordi Mir, professor d’Humanitats de la UPF i de Ciència Política de la UAB.
La presidenta del Cercle d'Economia Teresa Garcia-Milà i la presidenta de la Fundació Pasqual Maragall Cristina Maragall han donat la benvinguda a l'acte, que ha moderat Laia Ortiz, directora de l'àrea d'acció social de la Fundació Pasqual Maragall.
En primer lloc, Tim Jackson ha sostingut que com a societat hem confós prosperitat amb riquesa, quan la veritable prosperitat s’hauria de mesurar en termes de salut. En aquest sentit, l’autor ha proposat la transició conceptual de la prosperitat entesa com a riquesa (wealth) a la prosperitat entesa com a salut (health).
Per a Jackson, mentre que la riquesa impulsa una dinàmica d'acumulació indefinida, la salut es fonamenta en la cerca de l'equilibri. “A vegades menys és més. Els nostres cossos paguen el cost d’anar en la direcció incorrecta”, ha afegit.
Segons el professor de Desenvolupament Sostenible a la Universitat de Surrey, aquest fet es fa palès en l’organització del model sanitari, donant prioritat al tractament i deixant en segon terme les tasques de cura preventiva. Com a resultat, aquest model biomèdic pur resulta ineficient en l'actualitat, atès que el 74% o 75% de les morts es deuen a malalties cròniques no transmissibles.
Per la seva banda, Dolors Comas ha exposat les falles estructurals del model de cures a Catalunya i Espanya. Així mateix, Comas ha lamentat que tot i l’avenç de la Llei de Dependència de 2006, el sistema continua ancorat en un mandat cultural que carrega la responsabilitat principal en les famílies i, majoritàriament, en les dones.
Tal com ha assegurat la representant de la Xarxa pel Dret a Cura, el model existent ha prioritzat la construcció de residències en detriment de l'atenció domiciliària i els serveis de proximitat, fet que provoca una institucionalització no desitjada que resulta insuficient.
També ha destacat que actualment Espanya dedica el 0,8% del seu PIB a la dependència, en contrast amb la mitjana de l'OCDE de l'1,8% i de països que hi destinen fins al 3%.
Comas també ha denunciat la visió i la manca de valor que atorga la societat a aquelles persones que necessiten cures i ha demanat un “canvi de mirada”. “Són éssers humans complets”, ha asseverat.
Al seu torn, Jordi Mir ha considerat que per transformar el model cal un canvi de valors personals i col·lectius a partir d’una “demanda social articulada”. Com a exemple, el professor d’Humanitats de la UPF ha citat la transformació urbanística de Barcelona arran dels Jocs Paralímpics de 1992, que van forçar l'eliminació de barreres arquitectòniques en equipaments com el Palau Sant Jordi i en el transport públic.
En paral·lel, Mir ha sostingut que els grans avenços en igualtat i drets s'han aconseguit gràcies a la mobilització social i no per iniciativa directa dels dirigents polítics, citant l'evolució del dret a l'avortament, l'eutanàsia o el matrimoni homosexual als Estats Units.
Segons Dolors Comas, els pronòstics vaticinen que el sector es pot veure submergit en una emergència laboral i ha recordat que un estudi encarregat pel govern espanyol estima que per a l'any 2030 faran falta 260.000 treballadores més a l'Estat només per mantenir el nivell de cobertura actual.
Abans de posar punt final a l’acte, els tres ponents han defensat reconèixer la cura com un dret humà universal i reorientar les polítiques públiques cap a la prevenció i el model comunitari, evitant la mercantilització i la sobrecàrrega sistemàtica de les famílies i les dones.
