Trump va sorprendre el món anunciant un acord amb Putin per aixecar les sancions al dièsel rus. Segons The Economist, el pacte és més simbòlic que efectiu, perquè no respon a la demanda local ni a la global. Així i tot, va servir perquè Washington exigís a Ucraïna que deixés d’atacar les refineries russes, i va suposar un nou cop de volant al panorama global. Timothy Snyder (Project Syndicate) hi veu una cortina de fum: incapaç de guanyar la guerra contra l’Iran, Trump en culpa Ucraïna i ho fa servir per justificar un pacte que només beneficia Putin.
Des d’aleshores, Washington estreny el salvavides militar d’Ucraïna per protegir l’acord amb Moscou, i ho fa amb totes les eines que té. D’una banda, amenaça de tallar el subministrament d’armes (The Economist). De l’altra, restringeix l’ús de la tecnologia de guerra. Heather Cox Richardson (Substack) explica que SpaceX va reduir sense avís la velocitat dels terminals Starlink i Starshield de l’exèrcit ucraïnès mentre Rússia llançava un dels atacs més grans de la guerra. Musk va atribuir les restriccions a Trump, tot i que la Casa Blanca va assegurar que no té cap control sobre SpaceX. Davant d’aquest pols, Jamie Dettmer (POLITICO) analitza el dilema de Zelensky: tot i que l’enfrontament amb Trump li reforça la imatge a casa, necessita el seu suport per guanyar la guerra.
Qui en surt guanyant, però, és Moscou. David French (The New York Times) recorda que Rússia anava camí a la derrota quan el cop de volant de Trump li ha donat un respir just quan més el necessitava. Paul Sonne (The New York Times) ho resumeix amb una imatge: Trump concedeix a Putin una victòria rere l’altra i Putin respon amb més guerra. Per això, Richard Haass (Substack) qualifica de “vergonyosa” la política nord-americana envers la guerra i es pregunta per què Trump continua afavorint Moscou quan no té cap lògica moral ni estratègica.
La resposta més terrenal la donen Anton Troianovski i Luke Broadwater (The New York Times): la Casa Blanca aposta que als votants els preocuparà més el preu del dièsel que el destí d’Ucraïna tot i que els experts consultats creuen que difícilment alterarà el resultat del 3 de novembre. Hi coincideix Anne Applebaum (The Atlantic) que assegura que el cop de volant demostra que les midterms ja no condicionen només la política interior de Trump, sinó també el seu moviment al tauler internacional. The Economist, hi veu un esquema escandalós per limitar les pèrdues electorals del novembre amb el mateix càlcul electoral es veu a l’Iran: on la Casa Blanca ha anunciat que no atacarà de nou fins després de les eleccions del 3 de novembre, explica Jalen Beckford (POLITICO)
Però el cop de volant no ha convençut ni dins ni fora. Mike Soraghan (POLITICO) explica que l’acord ha encès les crítiques republicanes davant l’escepcisisme que ha generat en el sector petrolier per la seva poca eficàcia. Fins al punt que, segons Megan Messerly i Daniel Desrochers (POLITICO), candidats republicans es desmarquen del president i les seves polítiques més impopulars (des de la guerra de l’Iran fins al pacte amb Rússia o els aranzels al Canadà) mentre la Casa Blanca tolera la distància sempre que ningú l’ataqui directament. Tan dolentes són les perspectives que Ian Bremmer (Project Syndicate) assegura que els líders amb mandats més llargs ja el comencen a donar per amortitzat, tot i que continua amb marge per fer mal fins al final.
Potser per això, tal com expliquen Michael D. Shear i Lara Jakes (The New York Times), tant l’OTAN com Europa han respost redoblant el suport a Kíev. Per entendre-ho, Sapio, Jack i Rønberg (POLITICO) exposen que el conflicte arriba a les seves fronteres: drons han colpejat vaixells en aigües de l’OTAN, convertint el mar Negre en un risc de seguretat i comercial per a Europa.
Caldrà veure, però, si hi ha alternativa. S’ho pregunta David Wallace-Wells (The New York Times) que reflexiona sobre l’estat de salut del partit demòcrata. De fet, la pregunta de com haurien de governar si guanyen ja divideix els acadèmics. Thomas B. Edsall (The New York Times) recull el debat sobre com han de reaccionar els demòcrates davant la polarització: evitant cops de volant.
Amb la col·laboració de:
