Catalunya afronta en els propers anys decisions clau en matèria de mobilitat i infraestructures. Rodalies, l'AP-7, l'ampliació de l'aeroport del Prat, el futur model de finançament de la xarxa viària i el Corredor Mediterrani són alguns dels reptes per garantir la competitivitat i la cohesió territorial del país.
En aquest context, el Cercle d'Economia ha acollit aquest dijous un diàleg entre José Antonio Santano, secretari d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, i la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, amb una intervenció inicial de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
En la seva intervenció inicial, Paneque ha afirmat que "treballem amb estratègia, planificació i recursos per modernitzar la xarxa ferroviària, millorar la mobilitat i reforçar la nostra competitivitat". "Infraestructures per connectar millor Catalunya, generar oportunitats i millorar la vida de la gent", ha afegit.
La consellera ha presentat l'estratègia del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per adaptar Catalunya a una població que supera els 8 milions d'habitants i es projecta cap als 10 milions el 2050. L'eix d'aquesta estratègia és el Pla d'encàrrec d'actuacions (PEA) 2026-2036, amb una inversió de 4.300 milions d'euros en deu anys, que vol donar resposta a un dèficit inversor acumulat calculat en uns 5.000 milions d'euros en l'última dècada.
Pel que fa al sector ferroviari, Santano ha marcat l'any 2027 com a "punt d'inflexió a Rodalies, amb la finalització d'obres clau i la incorporació de nous trens a partir de la primavera que ampliaran la capacitat", a més de la finalització de connexions com el tram Martorell-Sant Vicenç de Calders-Tarragona del Corredor Mediterrani.
El secretari d'Estat ha subratllat que l'any 2025 ha estat el primer exercici en què la inversió estatal en ferrocarril convencional i Rodalies ha superat la de l'alta velocitat. Un canvi que es concreta en actuacions com el soterrament de la línia R2 i la construcció de la nova estació de Montcada i Reixac, la integració a Sant Feliu de Llobregat o el desdoblament de l'R3 entre Parets del Vallès i la Garriga.
En paral·lel, el número 2 del Ministeri de Transports ha remarcat la constitució de l'empresa mixta de Rodalies per gestionar millor el servei "des de la proximitat".
Sobre una de les reivindicacions més repetides per la societat catalana, el secretari d'Estat ha explicat que "el 83% del Corredor Mediterrani està en obres o acabat", i que "l'objectiu és que València i Barcelona estiguin connectades en ample internacional a finals del 2027".
Santano ha volgut recordar "el compromís" del govern espanyol amb Catalunya, exposant grans inversions com la futura estació de la Sagrera a Barcelona, amb 2.000 milions d'inversió total, incloent-hi 1.200 milions ja executats, o la connexió ferroviària amb la terminal T1 de l'aeroport.
Pel que fa a la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona, Santano ha afirmat que els increments en els temps de viatge es deuen a limitacions de seguretat que s'expliquen per "l'ús intensiu" després de la liberalització, un fet que ha comportat un esforç afegit en manteniment. Actualment, Adif redacta el projecte de renovació integral de via per llançar les obres l'any vinent, prioritzant el tram Calataiud-Madrid.
Per altra banda, el secretari d'Estat ha reivindicat que "Espanya fa els deures" en la connexió d'alta velocitat cap a França, mentre que per la part francesa "no s'estan fent els mateixos esforços".
Sobre l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Santano ha reconegut que "hem perdut un DORA i en aquest cas les culpes són compartides amb la Generalitat". L'ampliació es farà dins el DORA 4 i entrarà en funcionament durant la segona meitat d'aquest període (2032-2036).
El secretari d'Estat ha descartat canvis en el model centralitzat d'Aena per motius constitucionals i ha apostat per la coordinació a través de la comissió bilateral Estat-Generalitat. Tot i això, el president d'Aena, Maurici Lucena, present entre el públic, ha precisat que el calendari oficial d'ampliació no acumula cap retard.
En referència al finançament de les carreteres, Santano ha afirmat que "per definir un nou sistema de finançament de la xarxa viària cal un context polític, parlamentari i territorial que avui no tenim".
Pel que fa a l'AP-7, ha admès que ampliar carrils no resol per si sol la congestió i que la solució passa pel canvi modal: més tren per a persones i mercaderies.
Sobre la qüestió, Salvador Alemany, president de Saba, ha proposat substituir la gratuïtat per un sistema tarifari únic de pagament per ús i consum a escala estatal. Aquest model consistiria en una taxa estricta de conservació per a vies de gran capacitat (autovies i autopistes) per cobrir el manteniment i alliberar els pressupostos públics d'aquest cost creixent.
Santano ha tancat la seva intervenció assegurant que "Catalunya és a la nostra agenda" i ha volgut fer un reconeixement al teixit empresarial i social català: "No és habitual trobar-se amb una societat civil tan constructiva".
A l'acte també hi han assistit, entre d'altres, el president d'Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, i la directora de l'aeroport de Barcelona, Eva Valenzuela.
