Jordi Alberich, president de M&A Fusiones y Adquisiciones i director general del Cercle d'Economia (1996-2018), ha estat el protagonista d’una nova edició de «Les persones del Cercle», una iniciativa del Cercle Obert, un espai de reflexió i debat creat fa més de 20 anys i liderat per les noves generacions de socis del Cercle d’Economia, provinents dels àmbits econòmic, acadèmic, científic i cultural. El seu objectiu és connectar talent jove per tal de generar nous lideratges per la ciutat i el país, garantint la transversalitat a través de la incorporació de perfils professionals plurals i sensibilitats diverses.
El diàleg, moderat pel soci del Cercle Joan Torras, va recórrer la trajectòria vital i professional de Jordi Alberich a través de l'evolució del Cercle. Durant més de vint-i-cinc anys exercint responsabilitats executives -primer com a secretari general (1984-1989) i després durant vint-i-dos anys com a director general-, Alberich va tenir un paper determinant en la consolidació i evolució de la institució, en una etapa marcada per alguns dels canvis econòmics, empresarials i polítics més rellevants de la història recent del país. Tal i com va afirmar Joan Torras a la presentación de la conversa: “és difícil conèixer algú que sigui més del Cercle que el Jordi Alberich”.
Vaig entrar al Cercle per un anunci a 'La Vanguardia' i sense tenir-hi cap vincle previ. Vaig haver de passar un test psicotècnic i 21 entrevistes amb gent de la casa.
El Cercle és essencialment reformista i modernitzador. No és conservador ni revolucionari, creu en l’ajust continu.
Tal i com deia Gramsci, quan el món vell no acaba de morir i el nou no neix, sorgeixen monstres que s'han de gestionar mitjançant el diàleg i la defensa radical de les idees pròpies.
La indústria és molt més que producció: és una manera de viure en societat. Dona estabilitat i projectes a llarg termini, i ofereix un sentiment de pertinença. Per això, quan es perd indústria, es perd molt més que ocupació.
Hem de seguir treballant per millorar l’educació prèvia a la universitat. Segueix sent un repte de fons. A les aules es concentren moltes de les contradiccions de la nostra societat, i de com ho abordem dependrà bona part del futur.
La incorporació al llarg dels anys de la dona al món laboral ha estat molt positiva. Queda pendent la seva presència a l’alta direcció, on la seva manera d’enfocar qüestions segueix sent necessària.
