El Cercle d'Economia i Fundació "la Caixa" han posat en marxa un nou cicle de trobades de format reduït que reuneix socis del Cercle d’Economia i becaris i investigadors de les convocatòries de la Fundació ”la Caixa” amb trajectòries rellevants en l’àmbit acadèmic, científic, empresarial o institucional per compartir idees, coneixement i experiències amb l'objectiu de generar debat sobre els grans temes que condicionaran el futur econòmic i social del país. La iniciativa vol afavorir una barreja generacional entre els assistents amb perfils de diferents edats i recorreguts, per enriquir el diàleg i contrastar diverses perspectives.
La primera sessió del cicle, titulada "Economia de la salut, estratègies per a un sector en expansió", va reunir un grup divers de socis, investigadors i professionals vinculats al sector salut en el sentit més ampli, per analitzar l'estat i el futur del sistema de salut des d'una perspectiva econòmica i estratègica.
La trobada va comptar amb les intervencions inicials de Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia, i Paola Isetta, directora de Beques, Recerca i Innovació de la Fundació "la Caixa", que van presentar els objectius del nou cicle de trobades. La sessió, moderada per la professora a l'IESE Business School i membre de la Junta Directiva del Cercle d'Economia Núria Mas, va comptar amb el Dr. Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, i Oriol de Solà Morales, CEO de HITT – Health Innovation Technology Transfer com a ponents.
La trobada va arrencar situant el context macroeconòmic i demogràfic que condicionarà els pròxims anys del sistema sanitari. L'esperança de vida ha superat ja els 84 anys i l'edat mediana de la població, actualment de 46 anys, se situarà per sobre dels 52 en un termini de 25 anys. Aquest envelliment accelerat es produirà, a més, en un escenari de pressió fiscal creixent: l'augment de la despesa en defensa en molts països tendeix a anar acompanyat, al cap dels anys, de retallades en despesa social i sanitària. Un dels apunts que va sobrevolar la sessió és que, en aquest context, el sistema podria haver de fer front al repte de fer més amb menys recursos.
Un dels eixos centrals del debat va ser la necessitat de transformar un sistema històricament pensat per curar la malaltia en un sistema orientat a la salut: més preventiu, més predictiu i més personalitzat. Es va posar sobre la taula que el sistema sanitari continua sent, en la pràctica, un "sistema de malaltia" dissenyat per respondre-hi, i que cal reforçar decididament la prevenció -començant per l'educació des de la infància- si es vol contenir el cost a llarg termini i millorar els resultats en salut.
En aquest sentit, es va constatar una certa distància entre la pràctica assistencial i l'evolució tecnològica i científica: cada vegada més, la innovació prové de disciplines no estrictament mèdiques com la biotecnologia, la biofísica i l'anàlisi de dades i el metge tendeix a situar-se en un rol de gestor de tecnologia més que de generador. Aquest desplaçament planteja reptes d'accés, de formació i, també, de confiança.
Les xifres d'inversió en recerca i desenvolupament van centrar bona part de la conversa. Espanya hi destina al voltant de l'1,5% del PIB, una proporció similar a la d'Itàlia però molt allunyada del 3,7% dels Estats Units o del voltant del 3% de països com Alemanya, Dinamarca o la mateixa Xina. A Espanya, a més, només una petita part d'aquesta inversió -entre el 0,4% i el 0,5%- prové d'institucions públiques, cosa que trasllada bona part de la responsabilitat a un sector privat que, en general, no hi està apostant amb la intensitat necessària. Es va assenyalar la manca d'incentius fiscals i financers clars, i la conveniència d'explorar fórmules com fons públic-privats de compra directa d'innovació, seguint exemples ja aplicats en altres països europeus.
També es va debatre la importància de prioritzar: en comptes d'una recerca i una inversió dispersa en múltiples fronts, es va proposar centrar els esforços en un nombre reduït de prioritats de salut definides a partir de la demanda real dels pacients, i no només de l'oferta tecnològica o industrial.
L'ús de les dades de salut i, en particular, de les anomenades dades secundàries, va protagonitzar un dels punts més sensibles i alhora estratègics de la trobada. Es va reconèixer que sense un bon ús d'aquestes dades no serà possible avançar cap a una medicina predictiva i personalitzada, i que el retard en aquest terreny pot suposar quedar-se enrere respecte d'altres sistemes sanitaris internacionals. Alhora, es va insistir que aquest ús ha d'anar acompanyat d'un debat social honest, de mecanismes clars de protecció per als pacients i d'una comunicació transparent sobre el retorn que n’obté la ciutadania, per evitar que es percebi com una simple mercantilització de les dades a favor de tercers.
El paper de l'atenció primària com a eix vertebrador del sistema -clau per gestionar la cronicitat i l'envelliment- va ser un altre dels temes recurrents, juntament amb la constatació que actualment es troba saturada i poc atractiva per als professionals en formació. De manera semblant, es va subratllar la necessitat d'avançar cap a una millor integració entre l'àmbit sanitari i el social, inclosa l'equiparació de condicions dels professionals que atenen la gent gran.
Pel que fa a la col·laboració entre el sector públic i el privat, es va coincidir que és imprescindible per garantir la sostenibilitat del sistema, tant pel que fa al finançament de la innovació com a la mateixa activitat assistencial. Es va posar en valor, també, el lideratge actiu dels gestors sanitaris com a impulsors de la innovació des de la pròpia gestió, més enllà del compliment d'indicadors administratius.
La sessió es va tancar amb una reflexió compartida: el sistema de salut català gaudeix d'una confiança social notable, i aquest actiu s'ha de preservar i reforçar. Fer-ho exigeix visió sistèmica, col·laboració entre tots els actors implicats -públics i privats, sanitaris i no sanitaris- i la voluntat d'educar la societat i els agents econòmics a apostar per la inversió i la innovació a llarg termini.
Aquesta primera trobada marca l'inici d'un cicle que el Cercle d'Economia i la Fundació "la Caixa" tenen previst continuar amb noves sessions dedicades a altres àmbits d'interès.
