El Cercle d'Economia ha estat l'escenari d'una nova sessió dels 'Diàlegs Barcelona/Madrid 2050', el cicle que promou el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per confrontar, de manera oberta, els models de futur de les dues grans metròpolis de l'Estat. Moderada per la periodista Laura Casserres, la jornada s'ha estructurat en dues taules rodones -una sobre lideratge econòmic i l'altra sobre cocapitalitat cultural- que han deixat clar que Barcelona i Madrid no només afronten reptes similars, sinó que cada cop dissenyen estratègies més properes per encarar-los.
Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia, ha obert l'acte reclamant treure la rivalitat Barcelona-Madrid de l'arena política per situar-la en el terreny econòmic i cultural, on la competència, ha dit, pot convertir-se en un motor de progrés per a totes dues ciutats. Oriol Estela, coordinador general del PEMB, ha recordat que un dels propòsits d'aquest cicle és teixir noves complicitats entre agents dels dos territoris, un objectiu que ja comença a donar fruits després de les dues primeres edicions.
En la primera taula, Natalia Peiro (directora general de Madrid Futuro) i Mercè Conesa (directora general de Barcelona Global) han posat el focus en què fa avui competitives les grans ciutats. Totes dues han apuntat en la mateixa direcció: la capacitat de captar i, sobretot, retenir talent s'ha convertit en el termòmetre principal de la competitivitat urbana. Conesa ho ha resumit així: el ritme de la innovació el marca el talent, i el talent tria ciutats amb bona qualitat de vida.
Peiro ha situat les baules de la proposta de Madrid en la seva capitalitat política, el pes econòmic de la ciutat, la connexió amb l'Atlàntic i el nivell de vida. Conesa, per la seva banda, ha reivindicat que Barcelona suma a aquest atractiu una aposta consolidada per la innovació i la recerca, amb actius com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA com a peces clau d'un ecosistema d'alt valor afegit.
Totes dues ponents han situat el mateix repte de fons: com formar, retenir i fer créixer aquest talent a cada ciutat. L'habitatge i la gestió del turisme han aparegut com dues qüestions que ja no es poden resoldre només des de la lògica municipal, sinó amb mirada metropolitana i coordinació entre administracions. Com a exemple concret s'ha citat el Pla Vive de la Comunitat de Madrid —habitatge protegit sobre sòl públic—, apuntat com una experiència que podria inspirar l'àmbit metropolità barceloní.
La segona taula, dedicada a la cocapitalitat cultural, ha reunit José Luis Romo (director artístic de Matadero Madrid) i Judit Carrera (directora del CCCB). El seu diagnòstic compartit: mentre l'economia es mou en clau de competència, la cultura funciona millor en clau de col·laboració, encara que persisteixin diferències importants de pressupost i recursos entre els grans equipaments culturals de les dues ciutats.
Carrera ha posat sobre la taula la precarietat que continua arrossegant el sector cultural a Barcelona. Romo, en canvi, ha assenyalat com a repte de Madrid la descentralització dels seus equipaments culturals, amb una xarxa de centres cívics que encara no ha crescut al ritme de la ciutat ni s'equipara a la barcelonina.
Tots dos han defensat la cultura com a generadora d'agenda pública i vertebradora de la vida urbana, alhora que han insistit en la importància de mantenir l'arrelament territorial dels equipaments per evitar que acabin funcionant com a franquícies internacionals desconnectades del barri. També s'ha parlat del rol de doble tall del turisme cultural: aporta riquesa a les ciutats, però sense regulació ni lideratge públic pot acabar diluint allò que fa singulars Barcelona i Madrid.
