Els Estats Units celebren el seu 250è aniversari. The Economist defensa que el país continua sent una potència extraordinàriament poderosa gràcies al seu dinamisme, malgrat la polarització interna i el qüestionament del seu paper internacional. La fortalesa dels Estats Units conviu amb una pèrdua progressiva de la seva hegemonia relativa davant l'ascens d'altres actors, especialment la Xina, explica la revista. Això es deu, a ulls de Joseph E. Stiglitz (Project Syndicate), a què Trump està substituint el capitalisme basat en regles per un sistema de favoritismes, corrupció i arbitrarietat que afebleix la democràcia i perjudica el creixement econòmic. Sobre aquest punt, assenyala Steven N. Durlauf (New York Times) tot i les bones dades d'ocupació, les polítiques de Trump estan deteriorant els fonaments del creixement a llarg termini en debilitar la inversió, l'educació, la ciència i la capacitat d'atraure talent en un món globalitzat.
Internament, els Estats Units no semblen viure el seu millor moment. Cass Sunstein i Philip Hamburger (New York Times) expliquen com la decisió del Tribunal Suprem d'ampliar el poder presidencial sobre les agències independents reforça el control polític de la Casa Blanca, però també incrementa el risc de politització, arbitrarietat i corrupció institucional. En aquesta mateixa línia, Josh Gerstein (POLITICO) sosté que el mateix Tribunal Suprem està reforçant el seu propi poder en dotar els tribunals federals de més capacitat per fer complir les seves decisions. Tot i aquesta deriva favorable a l'expansió del poder executiu, el comitè editorial del New York Times destaca que el tribunal ha mantingut un dels principals contrapesos constitucionals en preservar el dret a la ciutadania per naixement, rebutjant l'intent de Trump de restringir-lo per decret.
El debat sobre l'abast del poder, acaba traslladant-se també a la idea mateixa dels Estats Units en el seu 250è aniversari. Anne Applebaum (The Atlantic) sosté que Trump i Vance estan substituint els ideals universals que han definit històricament el país per una visió identitària i excloent que posa l’Estat al servei d’interessos privats. Un exemple, explica Jason Horowitz (New York Times),és que Trump ha obtingut un nivell d'enriquiment sense precedents per a un líder d'una democràcia liberal mentre exerceix la presidència. En concret, segons Emily Davies (New York Times),més de 2.200 milions de dòlars guanyats per Trump durant el seu primer any de mandat, la seva base electoral pràcticament no ho qüestiona i interpreta aquesta fortuna com una mostra del seu èxit empresarial més que no pas com un conflicte d'interessos.
També en l'àmbit internacional, el paper dels Estats Units sembla cada cop més qüestionat. Timothy Snyder (Project Syndicate) ho exemplifica en l'acord de Trump amb l'Iran, que veu no com una victòria sinó com una capitulació estratègica, reflex d'una política exterior guiada per la improvisació i els interessos personals. En aquesta mateixa línia, Alexander Burns (POLITICO) considera que Trump ha infravalorat la força del patriotisme en altres països, fet que ha limitat l'èxit de la seva política exterior i n'ha erosionat la influència internacional.
En aquest context, els ambaixadors dels Estats Units davant la Unió Europea i Bèlgica, Andrew Puzder i Bill White, defensen en un article a POLITICO en el context del 250 aniversari que l’aliança transatlàntica continua sent el principal actiu polític d'Occident i reivindiquen els valors compartits entre Europa i els Estats Units, tot i el menyspreu constant de Trump.
Quan ens apropem a la meitat del segon mandat, David Wallace-Wells (New York Times)apunta que l'aparent hegemonia cultural del trumpisme ja mostra signes d'esgotament. Tot i que, segons The Economist, el mal podria estar fet doncs la revolució política impulsada per Trump continua erosionant els consensos institucionals i internacionals que han sustentat el lideratge dels Estats Units des de la Segona Guerra Mundial. Per això, Bret Stephens (New York Times) defensa que la millor manera de celebrar aquesta efemèride és recuperar una cultura política basada en la moderació, el respecte institucional, l'obertura i la llibertat.
Amb la col·laboració de:
