Després d’una primera sessió del cicle "Empresa: propòsit i/o competitivitat?"centrada en abordar les implicacions de voler tenir propòsit per la gestió interna de les empreses, a la segona jornada del cicle s’ha abordat fins quin punt tenir aquest propòsit és compatible amb mantenir la rendibilitat i com hi impacta el context social i mediambiental.
I ho hem fet de la mà de Mario Rovirosa, CEO de Grup Ferrer; Daniel Tugues, director de Veolia a Espanya i Eva Jodar, directora d’Empreses a CBRE España. El responsable de moderar la sessió ha estat Jordi Gual, professor d'IESE Business School i vicepresident del Cercle d'Economia, que ha destacat que “les tres empreses que participen de la sessió d’avui representen tres models de propietat i tres sectors molt diferents però que tenen en comú ser empreses amb propòsit”.
En primer lloc, el CEO de Grup Ferrer Mario Rovirosa ha explicat que Laboratoris Ferrer és empresa de capital privat que pertany en la seva majoria a Sergi Ferrer Salat, amb seu a Barcelona, que factura aproximadament 600 milions d’euros, que compta amb una plantilla d'unes 1.800 persones i opera directament en una vintena de països d'Europa i Llatinoamèrica. “Seguint la manera de ser i pensar de Sergi Ferrer Salat, a Ferrer el negoci és un mitjà per generar recursos pel propòsit que tenim: lluitar per la justicia social”, ha assegurat Rovirosa. “Des de fa sis anys, destinem el 50% dels nostres beneficis anuals a projectes socials i mediambientals”, ha concretat. I s’ha mostrat orgullós de disposar de la lcertificació B Corp amb una puntuació de 136 punts, “la qual cosa ens situa en la tercera posició mundial entre empreses de més de 1.000 treballadors o 500 milions de facturació, només per darrera de Patagonia i d’una asseguradora americana”. Rovirosa també ha comentat que “la nostra estratègia de producte s'ha reorientat cap a malalties rares i neurodegeneratives, com l'ELA, Huntington o fibrosis pulmonar idiopàtica per aportar un valor diferencial on les grans farmacèutiques no inverteixen.
Per la seva banda, el director de Veolia a Espanya Daniel Tugues ha destacat que “Veolia és una multinacional cotitzada al CAC 40 amb 220.000 treballadors al món, dels quals 19.000 treballen a Espanya, on facturen 3.000 milions d'euros”. Tugues ha afegit que “l’estructura de propietat inclou un 10% d'accions en mans dels treballadors i la participació d'accionistes de referència com Criteria (5%) i el BPI (5%)” i ha destacat que “a la Junta General d'Accionistes es va aprovar amb un 99% dels vots integrar als estatuts el nostre propòsit de transformació ecològica”. També ha apuntat que “el compliment dels indicadors socials i ambientals té un pes d'almenys el 50% en la remuneració variable dels executius”.
La directora d’Empreses de la consultora immobiliària CBRE a Espanya Eva Jodar ha explicat que “CBRE és una empresa americana cotitzada a borsa amb 140.000 treballadors i 500 oficines en 100 països”. Jodar ha comentat que “a la península Ibèrica gestionem 12 milions de metres quadrats (10 milions a Espanya i 2 a Portugal) per a tercers” i ha subratllat que “ens hem fixat objectius de descarbonització amb la meta d'arribar al Net Zero l'any 2040, amb una reducció d'emissions d'entre el 44% i el 50%”. També ha destacat que “destinem un percentatge del nostre ebitda a iniciatives socials a nivell europeu i local, proposades i seleccionades pels nostres treballadors”. A més ha assegurat que utilitzen la seva capacitat d’assessorament “per influir en els propietaris d'actius, promovent certificacions de sostenibilitat i benestar”.
En el debat els tres ponents han coincidit a assenyalar que el propòsit i la rendibilitat no són forces contraposades, sinó que operen en horitzons temporals diferents. Tot i el corrent negatiu en certs sectors dels Estats Units (l'anomenat Efecte Trump), les empreses amb mètriques ambientals sòlides obtenen finançament més barat mitjançant bons verds, i en el cas de les cotitzades, els analistes valoren positivament els plans d'inversió social a llarg termini si resolen riscos futurs, fins i tot quan impliquen una reducció temporal del dividend.
La tecnologia s'ha posat sobre la taula com una eina habilitadora crítica, capaç de marcar la diferència competitiva quan el client entén el valor de l'empresa més enllà del producte mateix, si bé els ponents han advertit que sovint hi ha una dicotomia entre el que els clients diuen valorar i el que finalment estan disposats a pagar, especialment en sectors com la construcció o els serveis de manteniment.
Els tres ponents també han remarcat que l'alineament intern i la captació de talent es veuen clarament afavorits pel propòsit corporatiu, ja que les noves generacions exigeixen coherència social per comprometre's amb l'organització. Com a conclusió, tots han coincidit que mantenir la coherència en el propòsit pot resultar econòmicament contraproduent a curt termini, però esdevé indispensable per garantir la legitimitat i la rendibilitat a llarg termini de les empreses. En aquest sentit, han subratllat que la responsabilitat de l'empresa com a actor social és cabdal, atès que el conjunt de les empreses genera el 80% del PIB mundial i constitueix el principal motor d'ocupació i de generació de riquesa per càpita.
A la tercera i última sessió del cicle, que tindrà lloc el 14 de juliol a les 19h, s’analitzarà fins a quin punt les regulacions dels governs ajuden o no a que les empreses impulsin iniciatives amb propòsit.
