En la introducció a la 41a Reunió, Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, va referir-se a un “moment complex i de transformació profunda” que, des de l’òptica europea, té efectes en la seguretat, l’economia i el lloc que aquest bloc ha d’ocupar en el nou ordre mundial. “Cal un debat independent, rigorós i constructiu” sobre la defensa, la tecnologia, l’energia, les finances i la governança”, va indicar.
En clau catalana, i després de gairebé dos anys des de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, va elogiar el pacte polític assolit per possibilitar uns pressupostos que “aporten estabilitat, normalitat i previsibilitat” i que aniran acompanyats d’unes mesures, com són la creació del Consorci d’Inversions o les novetats accionarials en el Consorci de la Zona Franca, que “reforcen la capacitat d’autogovern” i “demostren l’habilitat de negociació i d’entesa” amb l’Administració central.
La presidenta va interpel·lar el president de la Generalitat sobre el necessari impuls d’“un ecosistema de finançament, regulació i transparència” que desenvolupi el potencial català en “sectors estratègics on es juga el seu futur” i va alertar que “no podem quedar al marge del procés de reforçament de la indústria de defensa” que viu el continent europeu: “El pes de la indústria de defensa a Catalunya és petit; això és una anomalia que ara tenim l’ocasió de corregir”, va dir.
En matèria energètica, Garcia-Milà va donar suport al “pla ambiciós” de la Generalitat per accelerar el desplegament de renovables –“els plans s’han d’executar”, però– i va defensar la validesa de l’energia nuclear “fins que la transició energètica estigui consolidada”. La presidenta va advocar per un model de país “més intensiu en tecnologia, innovació i capital humà qualificat” i amb incidència en la productivitat, l’educació i una política migratòria “alineada amb el model productiu que volem”.
En habitatge va reconèixer la “voluntat d’actuar” del Govern, tot i situar el problema principal en la “falta d’oferta”: “El control de lloguers pot moderar preus a curt termini, però frena l’oferta i acaba sent una mesura regressiva”. I va qualificar de “pas endavant” el nou sistema de finançament per a Catalunya, que “cal aprovar amb la màxima urgència”.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, sent conscient dels “reptes, problemes i amenaces”, però també de les “oportunitats del present”, va fer un cant a la “confiança en el futur col·lectiu que tenim per endavant” i, mentre alertava contra el “pessimisme”, va dibuixar el balanç dels primers dos anys de mandat: “Hem obert un nou horitzó d’estabilitat” amb una proposta de finançament “perquè Catalunya guanyi 4.700 milions d’euros”, uns “pressupostos expansius” per al 2026 i una “etapa positiva” de col·laboració amb el Govern d’Espanya. En definitiva, “hem posat el país en marxa”, va reblar.
El president va subordinar la seva acció de Govern a l’imperatiu de “deixar a les futures generacions un món, una Europa i una Catalunya millors”. Un món en transformació en què “un ordre multilateral fonamentat en les institucions globals consensuades des de 1945 s’està substituint per grans zones d’influència de les potències mundials”: ja “no hi ha aliats permanents, només transaccions”, va lamentar.
En la seva anàlisi, la “pugna” entre els Estats Units i la Xina està capgirant la governança mundial, raó per la qual el model europeu afronta un “moment existencial”. Europa té per davant l’oportunitat de “redefinir-se, enfortir-se i decidir el seu propi futur”, va prosseguir, i ho va fer amb una reivindicació del “federalisme europeu” com a alternativa al “retorn de les grans potències i l’imperialisme”.
Segons Salvador Illa, Catalunyaestà “decididament compromesa” a ajudar a fer realitat la nova Europa, amb els “valors de prosperitat compartida de la socialdemocràcia” i una voluntat, també assumida per Espanya, de “trencar el cercle viciós del populisme a Europa”. “Res ni ningú ens desviarà del nostre propòsit ni del nostre deure”, va sentenciar.
“Capacitat d’acord, de diàleg i de sentit de país”
Més enllà de posar sobre la taula la bona evolució del PIB a Catalunya, el “rècord històric” de persones treballant o el “lideratge” en creació d’empreses tecnològiques i en investigació en matèria de salut, el president va abanderar un Govern que “demostra amb fets la capacitat d’acord, de diàleg i de sentit de país”. Amb uns pressupostos que “posen les bases per millorar la productivitat de l’economia catalana sense deixar ningú enrere”. I amb la convicció que “amb lideratge públic i aliances públic-privades és possible generar prosperitat i compartir-la a favor de tothom”.
Des de la premissa que “vertebrar Catalunya vol dir una Catalunya ben connectada”, Illa va manifestar que “això ho estem afrontant en totes les seves dimensions”. Ho va raonar fent esment a la connectivitat digital (amb èmfasi en els desafiaments i oportunitats de la IA), la connectivitat internacional (amb l’expansió dels ports de Barcelona i Tarragona i el “desbloqueig” de l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat) i la connectivitat interior (mitjançant les xarxes viària i ferroviària). “A Catalunya estem mobilitzant la inversió pública més important dels darrers anys en matèria d’infraestructures, de més de 20.000 milions d’euros”, va recordar.
“Crear valor, compartir prosperitat i decidir en democràcia”
El president de la Generalitat va proposar “articular una aliança duradora entre el nostre Govern i els actors econòmics, empresarials i sindicals sobre la base de tres compromisos: crear valor, compartir prosperitat i decidir en democràcia”. Fer-ho des d’un model de col·laboració públic-privada que “ha donat bons resultats a Catalunya” i en paral·lel a l’establiment d’una política industrial que “integri els nous condicionants geopolítics i la necessitat d’una política de defensa de la competència robusta i també una Europa amb un mercat únic realment integrat”.
Ja en el darrer tram de la sessió, va tenir lloc un debat entre la presidenta del Cercle i el president Illa a propòsit del model productiu (i la productivitat), els pressupostos, la resta de la legislatura, la immigració, l’educació i l’habitatge.
