En un moment especialment rellevant per al futur energètic, industrial i econòmic de Catalunya, hem organitzat una sessió al voltant de l’impacte que pot tenir el tancament de les centrals nuclears sobre la competitivitat del nostre teixit productiu.
Des d’una perspectiva empresarial, acadèmica i institucional, s’hi han analitzat les implicacions d’aquest escenari en termes de competitivitat, estabilitat del subministrament i sostenibilitat.
El director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal, ha donat la benvinguda a l’acte destacant que “estem en un context de transformació molt important en el sector energètic” i que “és important que des del punt de vista de l’oferta el subministrament enegètic sigui estable i per això podem apostar per les renovables, però no podem dependre només que faci vent o sol”.
A continuació, el soci de Monitor Deloitte Laureano Álvarez ha presentat l’informe de Deloitte “La contribució de l’energia nuclear a la competitivitat industrial d’Espanya i Catalunya”.
L’estudi conclou que “la indústria catalana necessita un subministrament estable, competitiu, resilient i descarbonitzat per mantenir el seu atractiu inversor i reforçar la seva competitivitat”. Destaca que el cost de l'energia representa de mitjana al voltant del 25% del benefici operatiu de les empreses industrials, i en sectors electrointensius (metal·lúrgia, química, ceràmica, paper) pot tenir un pes molt més gran. També planteja que allargar l'operació del parc nuclear reduiria el preu de l'electricitat al voltant de 14-15 €/MWh el 2035 respecte a l'escenari de tancament. A més estima un estalvi d'al voltant de 1.400 milions d'euros anuals per a la indústria per reducció de costos energètics.
En paral·lel, l’estudi de Deloitte vincula la continuïtat nuclear amb la possibilitat d'evitar al voltant de 14 milions de tones de CO₂ a l'any el 2035 respecte a un escenari de tancament.
L’informe emmarca aquest debat en un canvi de context respecte al 2019: el desplegament de renovables i emmagatzematge va per darrere del que estava previst i la seguretat de subministrament ha guanyat pes estratègic.
Seguidament ha tingut lloc una taula rodona centrada en les conseqüències que tindria el tancament de les nuclears per a la indústria, el sistema elèctric, el territori i la presa de decicions públiques. Moderada pel cap d’Economia de TV3 Francesc Serra, la taula ha comptat amb la participació de Gonzalo Carbó, director general de Nuclears d’Endesa; Ignasi Cañagueral, president de la Comissió d’Indústria de Foment; Miquel Àngel Ribes i Jornet, alcalde d’Ascó i Marta Ugalde, presidenta de Foro Nuclear.
Marta Ugalde (Foro Nuclear) ha defensat que la inestabilitat geopolítica reforça la necessitat d'independència energètica europea, assenyalant que la nuclear és clau per a la competitivitat d'Espanya i Catalunya. Ha demanat pròrrogues de deu anys per a totes les plantes, avaluades individualment, i ha anticipat que l'extensió d'Almaraz -el tancament de la qual estava previst per al 2027- es resoldrà favorablement.
Gonzalo Carbó (Endesa) ha advertit que la demanda elèctrica creixerà un 50% en quinze anys i es duplicarà el 2050, i ha recordat que Espanya depèn en un 70% de combustibles fòssils, gairebé tots importats. Davant aquest panorama, ha reclamat un calendari estable per a les centrals i ha alertat que prescindir de l'energia nuclear seria "un error de bulto".
Ignasi Cañagueral (Foment del Treball) ha afegit l'energia a la llista de problemes del sector industrial, juntament amb la sobreregulació i la competència exterior, subratllant que el subministrament actual depèn en bona mesura de les nuclears.
L'alcalde d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, ha denunciat la passivitat política i els seus efectes ja visibles en el mercat immobiliari i la inversió local. Ha demanat acords d'Estat que donin estabilitat al mix energètic més enllà dels cicles electorals, tot i que ha confiat que els fons disponibles ajudin a diversificar l'economia de la zona abans de qualsevol tancament.
