L’economista Branko Milanovic presenta al Cercle per primera vegada a Barcelona el seu nou llibre sobre les tensions del capitalisme global

L’economista Branko Milanovic, un dels principals especialistes mundials en desigualtat, va presentar per primera vegada a Barcelona el seu nou llibre "The Great Global Transformation" en un acte al Cercle d'Economia organitzat en col·laboració amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI).

La presidenta del Cercle d'Economia Teresa Garcia-Milà i la directora de l'IBEI Laura Chaqués Bonafont van donar la benvinguda a l'acte, que va moderar el Resident Fellow al Georgetown Americas Institute (Georgetown University) i professor visitant a l'IBEI Antoni Estevadeordal.

En conversa amb la consellera de Drets Socials i Inclusió Mònica Martínez Bravo, Milanovic va advertir que el món actual “viu les conseqüències del capitalisme neoliberal”, analitzant l’impacte del creixement asiàtic, especialment de la Xina, sobre les societats occidentals. Segons Milanovic, l’ascens econòmic de països asiàtics ha contribuït a elevar els ingressos globals i a reduir la pobresa a escala mundial, però també ha generat noves tensions socials i polítiques. “Per primera vegada en dos segles, la distribució global de la renda comença a semblar-se a una corba log-normal amb un únic centre”, va explicar, en referència a una progressiva convergència entre regions del món.

L’economista va insistir en que el món entra en una etapa de tensions creixents derivades del que va definir com el “Mandeville invers”: un procés pel qual un avenç global positiu, com és la reducció de les desigualtats entre països, pot acabar generant conseqüències polítiques negatives. Segons va explicar, la convergència dels ingressos entre l’Àsia i Occident està alterant l’ordre econòmic internacional i alimentant nous conflictes entre potències.

Tanmateix, aquest procés també ha tingut un revers. Milions de ciutadans de les classes mitjanes i treballadores occidentals han vist com la seva posició relativa en el rànquing global d’ingressos empitjorava. “El creixement asiàtic ha fet que alguns sectors d’Europa i dels Estats Units percebin que han estat superats”, va afirmar. Aquesta sensació de pèrdua, combinada amb l’estancament salarial en diversos països europeus, ha alimentat “ressentiment, precarietat i turbulència política interna”.

Un dels exemples que va citar va ser Itàlia, on l’estancament econòmic de les darreres dècades ha tingut un impacte directe sobre la percepció de benestar. Segons Milanovic, les rendes més baixes italianes han perdut pes relatiu dins l’escala global a mesura que el creixement asiàtic avançava. Aquesta situació, va explicar, reforça una sensació de vulnerabilitat entre les classes mitjanes, que se senten cada vegada més a prop de la precarietat i més lluny de les elits econòmiques.

Milanovic va subratllar que la Xina ha passat de representar prop del 2% del PIB mundial al 20%, un canvi històric que redefineix l’equilibri global de poder. Per a l’economista, aquesta transformació està provocant una nova etapa de rivalitat entre els Estats Units i la Xina, marcada per una lògica “cada vegada més de suma zero”.

Al llarg de la conversa, la consellera de Drets Socials i Inclusió Mònica Martínez Bravo va defensar que aquest “món trencat” no és inevitable si s’impulsen polítiques orientades a la prosperitat compartida. Es va posar l’accent en la necessitat de noves eines per garantir transparència, ocupació de qualitat i una millor distribució dels beneficis del creixement. Destacant que tant el govern central com la Generalitat havien implementat mesures que suposaven un canvi de paradigme ja que posaven al centre la prosperitat compartida.

Milanovic, però, es va mostrar escèptic sobre la capacitat dels governs per corregir aquestes dinàmiques només amb impostos redistributius. Va advertir que l'augment de salari mínim no era suficient donat que les grans fortunes tenen una influència creixent sobre les institucions polítiques, fet que dificulta reformes profundes. “Els multimilionaris que controlen l’esfera política haurien de pagar més impostos, però sovint també controlen les regles del joc”, va concloure.