
Els costos de la guerra de Trump
L’estratègia de Trump està fallant. Tot i l’allargament de l’alto el foc tant a l’Iran al Líban de forma indefinida, ho explica Chris Cameron (New York Times) la situació continua sent altament inestable. La guerra amb l’Iran ha derivat cap a un estancament al voltant de l’estret d’Ormuz, on la confrontació ha passat de la guerra oberta a una lluita de desgast econòmic i militar sense horitzó clar de resolució, explica Anton Troianovski (New York Times). El conflicte passa ara a un sistema de “pau en la superfície i tensió en profunditat” que Gideon Rachman (Financial Times) defineix com una “fog of peace”, on ni les treves ni les negociacions aconsegueixen estabilitzar realment el conflicte, sinó que conviuen amb episodis d’escalada i contradicció permanent entre actors.
Sembla evident doncs que la lògica de pressió econòmica i bloquejos impulsada per l’administració Trump, tal com analitza Jennifer Kavanagh (New York Times), és incapaç de forçar capitulacions ràpides, sinó que genera conflictes llargs. Una estratègia que, si hi sumem la falta de recursos militars dels Estats Units, que expliquen Eric Schmitt i Jonathan Swan (New York Times), podria tenir un cost molt elevat per la Casa Blanca.
Per una banda, la relació transatlàntica entra en una fase de redefinició profunda, marcada per la incertesa sobre el paper dels Estats Units. Steven Erlanger i Jeanna Smialek (New York Times) expliquen com Europa comença a explorar alternatives pròpies de defensa. Un debat que, segons Jacopo Barigazzi (POLITICO), es fa amb extrema cautela per no accelerar encara més el distanciament amb Washington.
Aquest gir no és només militar, sinó també estratègic. Nadia Schadlow (Financial Times) defensa que existeixen diferències estructurals entre Europa i els EUA en la manera d’entendre el risc, l’ús de la força i el paper de les institucions internacionals, evidenciades especialment arran de la guerra amb l’Iran. Europa ha acabat en una situació de dependència econòmica dels EUA, en gran part per decisions pròpies (Economist). Quelcom que podria passar també amb la Xina, ja que, tal com explica Alan Beattie (Financial Times), la UE no està aconseguint construir una estratègia industrial efectiva ni reduir la resistència a la inversió xinesa. Tot marcat en un escenari on els Europeus rebutjen cada cop més el lideratge de Donald Trump, com demostren les dades de l’Observatori de POLITICO i beBartlet.
El desgast de Trump ha arribat també a la plana electoral. Clea Caulcutt i Nette Nöstlinger (POLITICO) afirmen que el president és ara un actiu tòxic per als líders europeus. Aquesta conclusió arriba després de la derrota de Viktor Orbán, que segons László Bruszt (Project Syndicate) va caure perquè les mateixes dinàmiques internes de la “democràcia il·liberal” —concentració de poder i erosió institucional— acaben generant les seves pròpies contradiccions i debilitats. Hi coincideix Anne Applebaum (The Atlantic) que afirma que la seva derrota confirma que qualsevol líder semblant pot ser derrotat. Alexander Burns (POLITICO) hi veu una recepta clara: estratègies àmplies, centrades en problemes reals i capaces d’unir votants diversos.
Les eleccions de mig mandat d’aquest novembre seran un moment transcendental per veure si aquesta recepta funciona als Estats Units. El model predictiu de The Economist preveu una victòria demòcrata a la Cambra de Representants en el 98% dels escenaris possibles, amb un senat molt més en disputa. En part, s’explica per què, tal com recull Ruth Igielnik (New York Times) Trump es troba el moment més baix d’aprovació, amb un rebuig del 58%. Potser per això, Thomas B Edshall (New York Times) el veu com el pitjor president de la història.
Sobre aquestes eleccions ha començat a sobrevolar un dubte sobre la seva seguretat (The Economist). Diversos analistes de POLITICO proposen algunes mesures per superar diverses vulnerabilitats serioses en la seguretat electoral, especialment davant desinformació i interferències internes, més que no pas externes. En aquest sentit, Anna Nicolaou i Eva Xiao (Financial Times)analitza com Trump ha transformat l’entorn mediàtic del país.
En la plana econòmica, Trump està apujant el to contra la Reserva Federal, quelcom que, segons Victoria Guida (POLITICO), podria acabar sabotejant els seus propis objectius en debilitar la institució i complicar el relleu al capdavant. En aquest sentit, Aaron Krolik (New York Times) explica que les guerres i les sancions estan accelerant l’estratègia de la Xina per internacionalitzar el renminbi i crear un sistema financer alternatiu que redueixi la dependència del dòlar. Tot i que, com explica Alicia García-Herrero (Financial Times) no tot és positiu per una Xina que no surt de la dinàmica deflacionària en que es troba immersa. En un últim apunt sobre el tema, Eswar Prasad i Caroline Smiltneks (Project Syndicate) analitza també l’impacte econòmic global de la guerra.
De moment, més enllà de l’esforç militar, Trump podria pagar un elevat preu tan polític com econòmic pel conflicte amb l’Iran. Com explica Ian Ward (POLITICO) la guerra li està ensenyant a Trump una fotografia del món que està construint i no hi surt gaire bé.
Amb la col·laboració de: