Fins on pot arribar l'impacte econòmic i geopolític del conflicte a l'Iran? Estem davant una nova crisi energètica mundial? L'esclat del conflicte a l'Iran ha obert una nova fase d'incertesa en l'economia mundial. Els mercats energètics, les rutes comercials i les aliances estratègiques es veuen sotmesos a una pressió sense precedents, amb conseqüències que es deixen sentir ja a Europa, Espanya i Catalunya.
Per a analitzar la situació hem comptat amb l'economista de l'Estat i ex director d'estudis de Repsol Antonio Merino, en conversa amb el director general del Cercle d'Economia Miquel Nadal, en una nova sessió del cicle "Actualitat en Cercle" que té per objectiu interpretar i analitzar l'actualitat amb experts en un acte d'una hora de durada seguit d'un esmorzar-networking.
Antonio Merino ha recordat que "la crisi actual afecta directament prop del 20 % del subministrament mundial de petroli, cosa que equival a uns 22 milions de barrils diaris que transiten habitualment per l'Estret d'Ormuz". "A això se suma l'impacte sobre el gas natural, amb danys en infraestructures clau que afecten aproximadament el 10 % de la capacitat de liqüefacció de Qatar", ha afegit.
"Aquest escenari constitueix la major interrupció de subministrament registrada fins a la data, superant fins i tot episodis anteriors de tensió energètica", ha assegurat Merino. Segons l'expert en energia i geopolítica, "encara que el preu del cru es manté actualment al voltant dels 100 dòlars, les previsions apunten a una forta volatilitat, amb possibles pics de fins a 150 dòlars per barril si el conflicte es prolonga fins a finals del 2026".
L'ex director d'estudis de Repsol ha recordat que a Europa l'impacte ja és visible: el preu del gas s'ha duplicat i el dièsel s'aproxima a la barrera psicològica dels 2 euros per litre, afectant directament el transport, la indústria i el consum.
Un dels missatges més reiterats durant la trobada ha estat la vulnerabilitat estructural d'Europa davant els Estats Units. "Mentre l'economia estatunidenca manté la seva independència energètica gràcies al shale gas, la Unió Europea afronta una pèrdua de competitivitat industrial derivada de la seva dependència energètica i dels costos associats a la descarbonització", ha apuntat Merino.
"El gas als Estats Units pot ser fins a set vegades més econòmic que a Europa, cosa que permet a la indústria nord-americana mantenir marges elevats davant el tancament progressiu de plantes a Europa i Àsia", ha subratllat. En paral·lel, Àsia enfronta els seus propis desafiaments, especialment en la indústria petroquímica, a causa de l'escassetat de nafta i a la seva alta dependència del subministrament que travessa el Golf Pèrsic. Merino ha destacat també que "a això se suma la interrupció parcial de les cadenes de subministrament procedents de Rússia i Ucraïna, que afecten aproximadament un terç del mercat alimentari mundial, augmentant el risc de tensions inflacionàries".
Merino ha assegurat que la recuperació no serà immediata fins i tot en cas d'alto el foc. "Els camps petrolífers a l'Iran podrien trigar entre tres i quatre mesos a recuperar la seva capacitat operativa, mentre que les refineries a Àsia necessitaran entre tres i sis mesos per tornar a funcionar amb normalitat", ha explicat. A més, els problemes logístics agreugen la situació. El desviament de rutes marítimes per evitar zones de conflicte ha incrementat significativament els temps de transport, passant d'uns 20 dies a més de 35 en rutes clau entre Àsia, Europa i Amèrica.
En conjunt, ha estimat que el sistema logístic global podria trigar fins a sis mesos a normalitzar-se, mentre que la reconstrucció completa d'infraestructures gasístiques danyades podria allargar-se fins a finals de la dècada.
En aquest context, l'ex director d'estudis de Repsol ha llançat un missatge clar: "Europa ha de replantejar la seva estratègia industrial i energètica". Merino ha defensat la necessitat de protegir sectors estratègics com el refinament i la petroquímica, proposant mesures com l'ús de reserves estratègiques i la possible introducció d'aranzels a productes procedents de la Xina.
