Alto el foc
L’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran ha evitat, de moment, una escalada major, però deixa un escenari ple d’incerteses. Gideon Rachman (Financial Times) destaca que totes dues parts poden vendre una victòria parcial mentre les qüestions clau —com el programa nuclear o l’estret d’Ormuz— continuen sense resoldre’s. En paral·lel, segons explica Mark Landler (The New York Times), Teheran manté el control d’aquest pas estratègic com a eina de pressió, condicionant el comerç global i forçant molts països a negociar-hi directament. La fragilitat de la treva és evident, com apunta Svirnovskiy a POLITICO, i també ho són les tensions entre aliats: segons Michael Crowley (New York Times), les diferències entre Trump i Netanyahu sobre com tancar el conflicte comencen a aflorar i pot posar en perill l’alto el foc. Tot marcat per un primer ministre d’Israel que necessita tancar el conflicte mostrant força, segons James Shotter (Financial Times).
Un conflicte que, segons The Economist, ha tingut un gran impacte tant als Estats Units com al conjunt de l’Orient Mitjà. Yeganeh Torbati i Erika Solomon (New York Times) asseguren que el país persa en surt reforçat mentre que, segons Steven Erlanger (New York Times), els americans en surten desacreditats. De fet, Shlomo Ben-Ami (Project Syndicate) ho veu com una victòria local. En aquest sentit, tres experts del New York Times debaten sobre qui en surt pitjor parat. Tot i que The Economist ho té clar: Donald Trump.
Qui sembla que en surt reforçat és la Xina. Explica Ian Bremmer (Project Syndicate) que estan augmentant les seves exportacions armamentístiques. Segons Daniel Desrochers (POLITICO) fins i tot els Estats Units els necessitaran per rearmar-se després de la guerra. Tot plegat, dona ales a Xi per impulsar una nova ofensiva a Taiwan, ho expliquen Leahy i Withe (Financial Times).
Henry Foy (Financial Times) explica que la guerra també pot afectar l’OTAN. L’aliança, com explica Troianovski (New York Times), intenta no ser una víctima més del conflicte després de les múltiples amenaces de Trump d’abandonar-la. Stokols, McLeary i Detsch (POLITICO) analitzen en quin punt es troba ara mateix l’aliança atlàntica després de la tensa reunió entre el president nord-americà i el secretari general Mark Rutte. En aquest sentit, Serge Schmemann (New York Times) exposa que els líders europeus s’han cansat de complaure el magnat.
Un dels motius d’aquest canvi podria ser que, segons una enquesta de POLITICO, els europeus veuen més amenaces en els Estats Units que en altres actors internacionals com la Xina. Això podria explicar també que líders com Giorgia Meloni busquin marcar distàncies amb el president. Ho explica Jacopo Barigazzi (POLITICO). A més, segons explica Nicholas Vinocur (POLITICO), la Unió no estaria disposada a pagar, de nou, les factures dels conflictes nord-americans.
La interrupció de les hostilitats també permet fer balanç econòmic del conflicte. The Economist analitza l’impacte (tant directe com indirecte) en l’economia global i els possibles canvis que pot comportar. En el cas concret dels Estats Units, tres apunts sobre les conseqüències: Danniel Davies (Financial Times) analitza la debilitat que ha mostrat el dòlar, Joseph J. Schatz (POLITICO) posa el focus en la independència energètica del país nord-americà, mentre que Herbert, Duguid i Chan (Financial Times) analitzen la “cicatriu” que deixarà a Wall Street.
A banda d’Israel, altres curses electorals al món es poden veure afectades pel conflicte. Començant per Hongria, on l’oposició podria batre Orban, molt marcat per les seves relacions amb Trump, ho explica David Broder (New York Times). Hi coincideix Martin Wolf que hi veu, a més, uns comicis crucials per al futur de la llibertat. També Trump se la juga a les midterms de finals d’any. Jonathan Martin (POLITICO) explica que dins del Partit Republicà està reforçant el seu control impulsant candidats afins a les primàries. Alhora creix la por interna que la guerra amb l’Iran i els seus costos acabin passant factura electoral als republicans, ho expliquen Andrew Howard i Megan Messerly (POLITICO).
Tot plegat reobre el debat sobre l’estratègia de Trump. Janan Ganesh (Financial Times) qüestiona que la seva aposta per la “Madman Theory” —basada en la imprevisibilitat i l’amenaça constant— pugui funcionar en un context global molt més interdependent i exposat que en temps de Nixon. En paral·lel, Federico Fubini (Project Syndicate) interpreta el conflicte com una mostra més de les “guerres d’elecció”, impulsades tant per càlculs polítics interns com per la percepció de debilitat dels rivals.
En definitiva, més que tancar crisis, l’alto el foc sembla haver confirmat que som en un escenari global més incert, més fragmentat i amb lideratges cada cop més condicionats per la política interna.
Amb la col·laboració de:
