Conseqüències
Després de setmanes de conflicte, Emile Hokayem (Financial Times) mira de respondre a la gran pregunta: qui està guanyant la guerra? Tot i la potència militar dels Estats Units i Israel, el coneixement de la zona podria donar un gran avantatge a l’Iran. Qui la sembla estar perdent és Donald Trump, que cada cop està més dèbil políticament (The Economist). Segons Anne Applebaum (The Atlantic),el debilitament del president es deu al fet que no té una estratègia definida.
Ian Ward (POLITICO) explica com el conflicte està posant fins i tot a membres destacats del col·lectiu MAGA en contra del president, ja que no entenen la decisió d’anar a la guerra. Tampoc ho entenen, segons The Economist, els seus propis votants que rebutgen la guerra pel seu impacte econòmic. Michelle Goldberg (New York Times) explica que el rebuig arriba tot i els intents del magnat de convèncer els seus seguidors a base d’èpica i intimidació. Megan Messerly (POLITICO) aprofundeix en les discrepàncies internes dins del partit republicà i apunta que els seus aliats comencen a pensar que els ha portat a un carrer sense sortida. David French (New York Times) hi coincideix i apunta que l’Iran podria aconseguir la victòria simplement sobrevivint.
Trump sembla atrapat en un conflicte perquè, segons Jamelle Bouie (New York Times), no té ni tan sols un interès real sinó que la guerra és un argument per reforçar el seu poder polític gràcies a la llei ‘Save America’, que realment amaga una voluntat velada de restringir el vot. A més, segons Martin Wolf (Financial Times) els EUA han desencadenat una crisi sistèmica global —energètica, econòmica i geopolítica— que ara ja no controlen i els costos de la qual recauran sobre tot el món. Per Sam Sutton (POLITICO) la guerra està exposant les fragilitats latents de l’economia nord-americana mentre que Gillian Tett (Financial Times) creu que la política de Trump està desestabilitzant el sistema financer global, fins al punt de bloquejar el comerç.
En paral·lel, el conflicte està reconfigurant el mapa global. Europa comença a demostrar una autonomia inesperada davant de les exigències del president nord-americà. Foy, Jopson i Chassany (Financial Times) expliquen com els líders europeus s’estan unint, agafant el rebuig d’obrir l’Estret d’Hormuz com a exemple. Però Sonja Rijnen (POLITICO) apunta que aquesta unitat pot ser efímera, ja que la UE continua mostrant-se incapaç de coordinar respostes pràctiques a l’estrès causat pels conflictes de l’Iran i Ucraïna, amb bloquejos com el veto d’Orbán al préstec de 90.000 milions per a Ucraïna, que evidencia les fissures internes.
Michael Stoppard (Financial Times) afegeix una perspectiva econòmica crítica que urgeix la unitat: les infraestructures energètiques europees estan exposades a un xoc prolongat que no es resoldrà “girant simplement un interruptor”, i el conflicte ja ha passat de bloquejar fluxos comercials a danyar infraestructures vitals, amb conseqüències que podrien allargar-se anys. Aquesta combinació de pressió geopolítica, econòmica i energètica mostra que, mentre Trump es troba cada cop més aïllat internacionalment, Europa ha de preparar-se per gestionar sola els efectes d’una crisi que ja no depèn de la seva voluntat. Aquesta és una de les 15 lliçons que segons POLITICO es poden treure de la darrera trobada de caps d’Estat de la Unió.
El conflicte manté un fort impacte global. Des del Sudest Asiàtic (New York Times) fins al conjunt del Golf, que es troba sota una forta pressió, Steffen Hertog (Financial Times) analitza l’impacte en l’economia de la zona després dels recents atacs, també, a Qatar on els atacs iranians han interromput la circulació de gas, provocant escassetat a llarg termini, augments de preus i impactes econòmics a Europa i Àsia. Andrew England (Financial Times) explica la vulnerabilitat geopolítica del país, que Richard Florida (New York Times) concreta en la fragilitat de la seva capital financera: Dubai.
Els múltiples efectes negatius reclamen grans gestos per posar fi a la guerra. Badr Albusaidi (The Economist) subratlla que els aliats dels EUA poden ajudar-lo a sortir d’una guerra no desitjada, promovent la pau amb l’Iran i una cooperació regional que garanteixi energia i inversions segures. Però Edward Luce (Financial Times) adverteix que Trump no pot comptar amb la Xina per a intervenir al Golf, ja que continua amb la seva pròpia agenda, i haurà de dependre dels socis de l’OTAN per sortir d’una guerra que ja ha tingut grans conseqüències per a ell mateix.
Amb la col·laboració de:
