Des del Cercle d'Economia hem publicat recentment la nota d'opinió “La necessitat d’una política migratòria: model productiu, integració i benestar social”, on proposem articular una veritable política migratòria concebuda com a política d’Estat, amb una gestió ordenada dels fluxos d’acord amb les capacitats reals del país i amb un marc clar de drets i deures que garanteixi una integració efectiva. Al mateix temps, plantegem la necessitat d’avançar cap a un model econòmic més intensiu en productivitat, compatible amb una immigració més moderada en volum però de més alta qualificació.
De tot plegat en vam parlar amb la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions Elma Saiz en un diàleg amb la presidenta del Cercle d'Economia Teresa Garcia-Milà.
Elma Saiz va defensar el paper de la política migratòria en el desenvolupament econòmic d’Espanya i va subratllar la contribució de les persones migrants al dinamisme econòmic i laboral del país.
La ministra Saiz, també portaveu del Govern, va assenyalar que el fenomen migratori s’ha d’entendre tant com un repte com una oportunitat. En aquest sentit, va advertir que vincular la política migratòria a un model productiu amb baixa productivitat no reflecteix el que indica la recerca acadèmica. Segons va explicar, els principals factors que condicionen la productivitat tenen més a veure amb aspectes tecnològics i organitzatius que no pas amb la demografia.
La ministra també va destacar el pes demogràfic de la població d’origen estranger a Espanya. Actualment, prop del 14,6% dels residents tenen nacionalitat estrangera i més d’una cinquena part de la població ha nascut fora del país, una realitat que supera els deu milions de persones. Segons Saiz, l’anàlisi de les dades mostra que la gestió dels fluxos migratoris ha tingut efectes positius en l’economia, el mercat laboral i la cohesió social. "España està gestionant la migració amb resultats positius des del punt de vista econòmic, laboral i social" ha senyalat la ministra.
En aquest context, va recordar que Espanya travessa un període de fort dinamisme en el seu mercat de treball, una evolució que també ha estat destacada per institucions internacionals com el Banc Central Europeu, el Banc Mundial o la publicació The Economist.
La participació de professionals migrants no es limita a sectors essencials. En els darrers anys també s’ha observat un increment progressiu de talent internacional en àmbits altament qualificats. De fet, segons les dades disponibles a inicis del 2026, una tercera part dels autònoms del sector de la informació i les comunicacions és d’origen estranger.
Pel que fa a l’atracció de talent, Saiz va recordar les reformes impulsades per agilitzar el reconeixement de títols universitaris obtinguts a l’estranger. Segons dades del 2025, el temps mitjà de resolució d’aquests procediments s’ha reduït fins a aproximadament quatre mesos i mig.
A més, Espanya disposa de mecanismes específics per facilitar l’arribada de professionals altament qualificats, investigadors i emprenedors, amb procediments administratius accelerats que permeten resoldre autoritzacions de residència i treball en aproximadament vint dies.
La ministra també va posar l’accent en els efectes de la migració sobre l’estructura demogràfica. Sense l’aportació dels fluxos migratoris, la població en edat de treballar disminuiria a un ritme molt més elevat i l’impacte de l’envelliment sobre el creixement econòmic seria més intens.
En aquest sentit, Saiz va citar un estudi recent de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) que apunta que, entre el 2000 i el 2019, la reducció de la població en edat de treballar hauria estat més del doble sense l’arribada de població estrangera.
Finalment, va fer referència al procés de regularització extraordinària impulsat pel Govern, destinat a normalitzar la situació administrativa de persones que ja resideixen al país. Segons la ministra Saiz, diversos estudis apunten que aquest tipus de mesures poden contribuir a formalitzar relacions laborals, millorar la integració i augmentar la recaptació fiscal, alhora que redueixen l’economia submergida en sectors amb una presència elevada de treballadors migrants.
