La guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha fet saltar pels aires l’estabilitat al Pròxim Orient. Els atacs s’han estès per gran part del territori iranià i la resposta de Teheran inclou Israel, bases nord-americanes i infraestructures energètiques del Golf (The Economist). De fet, la guerra s’estén per tota la regió tal i com explica Christina Goldbaum (New York Times). Però, segons Timothy Snyder (Project Syndicate), el conflicte reflecteix també dinàmiques polítiques internes als Estats Units, on la confrontació exterior s’inscriu en una deriva més autoritària del poder i confirma un gran canvi en el panorama global.
Thomas L. Friedman (New York Times) explica les claus per entendre el conflicte i els possibles desenllaços: des d’un canvi real a un caos que perduri a la regió. La millor forma de definir la guerra, a ulls de Edward Luce (Financial Times), és el caos que ha generat. De fet, Frank Bruni i Bret Stephens (New York Times) coincideixen amb que el moviment ha generat molta incertesa ja que no segueix una lògica clara. De fet, segons expliquen a POLITICO, l’estratègia tampoc s’està entenent dins el partit republicà.
Aquesta falta d’estratègia confirma, a ulls de The Economist que Trump actua per impulsos i no amb planificació estratègica. Per això, creu Ankush Khardori (POLITICO), pot sentar un precedent perillós tant diplomàticament com legalment. Hi coincideix Peter Beinart (New York Times), que afirma que la política exterior de Donald Trump és essencialment imperialista, fet que podria implicar que la violència a l’estranger corroeixi la llibertat i l’estat de dret dins els Estats Units.
L’impacte global de l’atac va més enllà de la regió. Nahal Toosi (POLITICO) apunta que l’objectiu de Trump és canviar el comportament dels règims, més que reemplaçar-los. Per Reza Aslan (New York Times), només un moviment opositor intern podria canviar realment l’status quo. Daniel Block (POLITICO) analitza les possibilitats reals que això passi.
Per Anne Applebaum (The Atlantic), el pitjor del cas és que Trump ha iniciat aquest moviment sense un objectiu ni estratègia clars per al futur de l’Iran. En aquest sentit, Michael Burleigh (Project Syndicate) afirma que deixar un buit de poder a l’Iran tindria conseqüències desastroses. Hi coincideix Gideon Rachman (Financial Times), que concreta que exposa els Estats Units a un desgast polític i militar si el caos iranià s’allarga.
Philip Gordon (The Economist) recorda que els intents de canvi de règim a l’Orient Mitjà, tendeixen a repetir errors històrics: sobreestimar el poder militar, subestimar els costos i provocar caos i conflicte civil, fins i tot sense ocupació directa. Per evitar que això passi, Burcu Özçelik (Financial Times) fa un repàs a la situació política interna de l’Iran
En una lectura més global de la mà de Paul Sonne (New York Times) la demostració del poder militar dels EUA sota Trump ha minat la influència global de Rússia, mostrant que els aliats de Moscou com Iran no poden confiar en la seva protecció. Mentre que, segons The Economist, Netanyahu ha aconseguit dur els EUA a una guerra conjunta contra Iran que el reforça internament però que pot suposar la seva fi si fracassa o s’allarga més del previst.
Mentre que a Europa, segons Camille Gijs i Aitor Hernández-Morales (POLITICO), la guerra i les decisions de Trump han provocat tensió dins la Unió Europea, que s’ha vist obligada a defensar els interessos d’Espanya davant l’amenaça d’un possible embargament o pressió econòmica. Alhora, els governs europeus s’han mostrat reticents a cedir les seves bases militars i alerten sobre els riscos d’una estratègia unilateral dels EUA a la regió, mostrant que la cooperació transatlàntica està sotmesa a un fort estrès i obliga l’OTAN i la UE a recalibrar les seves responsabilitats de defensa compartida, ho expliquen Tim Ross i Eli Stokols (POLITICO). En aquest context, Macron ha fet una proposta per implementar una estratègia nuclear europea compartida, segons detalla Antony Diabala a Project Syndicate.
Tal i com analitzen els diferents analistes de POLITICO, els atacs de Trump a l’Iran marquen una escalada militar que, tot i tenir èxits tàctics inicials, genera incertesa global i pressiona els mercats energètics. Ho amplia Duncan Weldon a Financial Times, apuntant que podria afectar el panorama polític intern abans de les eleccions de mig mandat. Però la conseqüència més important a escala global és que, segons Alexander Burns (POLITICO) aquest moviment trenca amb els consensos del segle XX, debilitant aliances tradicionals i deixant un buit en la governança global.
Amb la col·laboració de:
