Lectures en Cercle 17/25

La pau a la Franja de Gaza podria estar més a prop després de la proposta d’acord presentada per Donald Trump (The Economist) i que tant el govern israelià com Hamas han acceptat inicialment. England, Zilber i Hauslohner recullen al Financial Times la crònica sobre com s’ha gestat l’acord. Per Thomas L. Friedman (New York Times) l’èxit de l’acord depèn de la capacitat de Trump d’obligar els dos actors a cedir i acceptar. En especial davant les intencions de Netanyahu de no avançar cap a la solució de dos estats.

Sobre si l’acord prosperarà, Jamie Dettmer (POLITICO) creu que el govern israelià acabarà cedint perquè la proposta de pau permet que el món “perdoni i oblidi” sense necessitat d’una estratègia de rehabilitació. En aquest sentit, l’editorial board del New York Times reclama que es vetlli pel respecte dels drets humans i es castigui a qui els hagi vulnerat, davant la poca fermesa del govern nord-americà amb els seus homòlegs d’Israel. A l’altra banda de la taula, segons Saleh i Jalabi (Financial Times), hi ha un Hamas molt debilitat militarment que acceptarà la proposta de pau si el pla garanteix la fi de la guerra, la retirada israeliana de la zona palestina i la seva supervivència política (que no militar).

L’acord arriba després que es veiessin canvis en el posicionament de la societat civil global davant de la situació a la Franja. Felicia Schwartz (POLITICO) analitza com han canviat les mobilitzacions als Estats Units en les darreres setmanes. Sheera Frenkel i Steven Lee Myers (New York Times) fan el mateix amb l’evolució de l’opinió pública.

Si la pau arriba, Donald Trump en podria ser el principal beneficiat, ja que aconseguiria un gran rèdit internacional (The Economist). Per Nahal Toosi (POLITICO), enviaria el missatge global que cal seguir les seves directrius, com ja va avançar a l’Assemblea General de les Nacions Unides de la setmana passada. En aquesta ocasió, explica Gideon Rachman (Financial Times), va demostrar que ha optat per una solució diplomàtica convencional, allunyada de l’histrionisme de les seves formes. Un exemple d’aquestes formes, recull Brahma Chellaney (Project Syndicate), és afirmar que ha acabat set guerres en set mesos. Quelcom que exemplifica la seva estratègia habitual: inventar o exagerar un problema, afirmar haver-lo resolt i després reclamar un premi, com el Premi Nobel de la Pau.

Malgrat els moviments de Trump en la plana internacional, el president viu un dels seus moments més tensos amb el Shutdown pressupostari que viu internament. Lauren Fedor i Claire Jones (Financial Times) expliquen què vol dir i què implica tancar el govern. Tot i que no és el primer cop en la història que passa, Matthew Glassman (POLITICO) explica que aquest podria ser diferent, ja que cap de les dues parts té incentius per arribar a un acord. A la banda republicana, Nicole Hemmer (New York Times) recorda que la dreta nord-americana ha fet servir històricament el poder institucional i la pressió social per avançar la seva agenda, i que l’actual shutdown s’inscriu en aquesta tradició d'utilitzar mecanismes institucionals per imposar objectius polítics i ideològics. Mentrestant, els demòcrates afronten una crisi interna. Thimoty Shenk (NYT) explica que el partit ha perdut connexió amb els seus votants i fa un repàs dels possibles rumbs que podria agafar el partit per reconnectar-hi. Un últim apunt sobre el Shutdown a The Economist que analitza les implicacions econòmiques de la fallida del govern federal.

Acabem amb Mohamed El-Erian (FT), que explica que la geoeconomia està guanyant protagonisme: decisions polítiques i geopolítiques influeixen cada vegada més sobre mercats i polítiques econòmiques, amb conseqüències directes per a inversors, aliances i l’estabilitat internacional. La combinació de tensions internes a EUA —com el Shutdown i les divisions entre demòcrates i republicans— i aquestes dinàmiques globals mostra que el futur polític i econòmic serà incert i altament complex, on els actors nacionals i internacionals hauran d’adaptar-se ràpidament a regles que es reescriuen constantment.

Amb la col·laboració de: