L’alto el foc a Gaza, l’alliberament dels ostatges israelians i l’excarceració de presoners palestins han arribat (The Economist). Philip Stephens (Financial Times) alerta que, de significar l’inici de la pau a Gaza, serà una pau fràgil. Ho amplia Eli Stokols (POLITICO), que apunta que el futur de l’acord dependrà decisivament del paper actiu de Trump: si pressiona Israel i Gaza, i si articula incentius i sancions. De fet, una de les claus (i les dificultats) de l’acord, recullen Andrew England i Abigail Hauslohner (Financial Times), és l’articulació de la força de seguretat que mantingui la pau a la Franja. Felicia Schwartz i Paul McLeary (POLITICO) expliquen que països com Indonèsia, Azerbaidjan i Pakistan estarien negociant amb els Estats Units per integrar-s’hi.
Dana Stroul (New York Times) afirma que l’èxit de Trump per aconseguir l’alto el foc no va venir d’amenaces a Netanyahu sinó de donar-li una taula de salvació política. Per això, recull Jamie Dettmer (POLITICO), el president nord-americà va aprofitar el seu discurs al Knesset per demanar públicament que s’indultés Netanyahu, intervenint de manera insòlita en la política israeliana i reforçant el seu aliat en un moment clau. Neri Zilber (Financial Times) afegeix que Netanyahu busca utilitzar aquest suport per a reescriure el relat polític del conflicte i consolidar la seva posició interna.
Thomas L. Friedman (New York Times) alerta que la pau aconseguida és només el primer pas i marca els següents passos per a evitar els riscos de desestabilització, que continuen sent enormes. Gideon Rachman (Financial Times) explica per què la presència dels Estats Units a la regió segueix sent gairebé inevitable. Per la seva banda, Andrew Ross (New York Times) denuncia que milers de palestins continuen detinguts en condicions abusives a Israel, un “tercer front” que amenaça els esforços de pau. Mentrestant, el futur de la reconstrucció de Gaza i de la governança del territori, amb 70.000 milions de dòlars en joc, depèn de qui hi acabi exercint el poder efectiu (The Economist).
Després de l’èxit en l’intercanvi d’ostatges al Pròxim Orient, el president Trump es mostra “optimista” sobre la possibilitat d’aconseguir la pau entre Rússia i Ucraïna, tot i que fins ara Moscou ha estat poc receptiva. Nerozzi, Stokols i Schwartz exploren a POLITICO les possibilitats reals de l’acord. Tot i que el seu èxit amb Netanyahu i Hamàs ha reforçat la seva confiança, analistes com Carl Bildt (Project Syndicate) recorden que Putin no té incentius reals per cedir i que no existeix un camí clar cap a la fi del conflicte.
Just abans de la trobada entre Trump i Xi a Corea del Sud, els Estats Units i la Xina s’han intercanviat amenaces de noves restriccions i aranzels. Un episodi que, segons The Economist, revela una relació inestable basada en la “destrucció mútua assegurada”, ja que totes dues potències tenen capacitat per fer-se molt de mal econòmicament. Edward Luce (Financial Times) apunta que, malgrat la seva duresa inicial, Trump acostuma a recular i, mentrestant, alimenta l’autoestima xinesa. Per la seva banda, Europa, assenyala Misha Glenny (Financial Times), és la gran perdedora d’aquest pols per la seva doble dependència. Per això, Joseph E. Stiglitz (Project Syndicate) reclama que la UE adopti una posició més ferma i coordinada davant la política de Trump.
Tot plegat en un context global fràgil: segons Martin Wolf (Financial Times), l’economia mundial sembla resistir, però amaga dèficits elevats i riscos profunds enmig del declivi del lideratge nord-americà i l’impacte incert de la IA. Un declivi que, per Anne Applebaum (The Atlantic) és també moral, ja que els Estats Units han abandonat la bandera de la defensa de la democràcia a escala internacional
Amb la col·laboració de:
