El primer aniversari de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca serveix per fer balanç de com ha estat aquest primer any del segon mandat. En resum: molt més agressiu. Ho veiem a l’Iran, on Donald Trump pretén aprofitar la debilitat del règim iranià per posar fi al conflicte de mig segle amb l’Iran, però la seva confrontació amb Ali Khamenei pot desencadenar una guerra regional de conseqüències duradores (The Economist). Erika Solomon i Ben Hubbard (New York Times) expliquen que les converses de pau només tenen opcions d’èxit si es limiten al programa nuclear i deixen de banda les exigències més dures de Washington. Tot i que Ian Bremmer (Project Syndicate) adverteix que Trump busca concessions màximes o fins i tot un canvi de règim i alerta que el risc d’una escalada militar és molt més alt que en casos com el de Veneçuela.
En aquest primer any, a ulls d’Anne Applebaum (The Atlantic), Trump ha buscat desmantellar l’administració professional per concentrar poder. Un exemple és el possible nomenament de Kevin Warsh com a nou president de la Reserva Federal. Segons Victoria Guida i Ian Ward (POLITICO), l’elecció anticipa un gir delicat en la relació entre Donald Trump i la política monetària nord-americana. Martin Wolf (Financial Times) adverteix que una FED dirigida per Warsh podria acabar subordinant la política monetària als interessos fiscals i electorals de la Casa Blanca, amb riscos seriosos per a l’estabilitat financera. En canvi, Mohamed El-Erian (POLITICO) apunta que Warsh també podria impulsar una Reserva Federal més estratègica i menys reactiva, tot i que sotmesa a una pressió constant del president per abaixar els tipus d’interès, a qui està per veure si podria plantar cara arribat el moment.
En paral·lel, a l’interior dels Estats Units, Trump està consolidant una dinàmica autoritària que va més enllà de decisions puntuals. Segons Timothy Snyder (Project Syndicate), la violència associada a les operacions de l’ICE no és un descontrol accidental sinó una lògica política conscient: convertir tot el país en una mena de frontera permanent on l’estat de dret esdevé opcional. Aquesta estratègia es reforça, segons explica David Wallace-Wells (New York Times), amb la creació d’un nou estat de vigilància que no se centra només en els immigrants, sinó que s’estén a ciutadans, periodistes i activistes, normalitzant el control massiu com a eina de govern. Des d’un altre angle, Ankush Khardori (POLITICO) assenyala que aquesta infraestructura tecnològica no només serveix per vigilar, sinó també per intimidar i desactivar la dissidència política abans que pugui articular-se.
Tot plegat inquieta fins i tot sectors del Partit Republicà. Segons explica Jonathan Martin (POLITICO) l’augment de morts i abusos vinculats a l’ICE està generant pànic intern al GOP, conscient del cost electoral i moral d’aquesta deriva. Frank Bruni (New York Times)creu que molts republicans intenten justificar Trump atribuint els errors a “mals consells”, però això evidencia que el mateix president és la causa de l’autoritarisme i la violència que impulsa la seva administració. En aquest context, Thomas B. Edsall (New York Times) apunta com haurien de perfilar els demòcrates l’agenda per al 2028: recuperar esuport de les classes mitjanes i treballadores amb polítiques que generin oportunitats econòmiques i restaurar l’ordre institucional per contrarestar amb l’ofensiva trumpista.
Segons John Burn-Murdoch (Financial Times), el segon mandat de Trump ha estat marcat per un retrocés democràtic sense precedents, amb actuacions radicals que posen a prova els límits de la Constitució, tot i que moltes institucions encara es resisteixen a una captura completa. Per Gordon Brown (Project Syndicate), el que més destaca és la retirada massiva dels Estats Units de tractats i organitzacions internacionals, incloent-hi agències de protecció de dones i nenes, fet que està provocant un impacte humanitari greu i generant morts evitables a tot el món. En aquest sentit, Isaac Kardon (Financial Times) assenyala que les polítiques erràtiques de Washington a l’Àrtic i a l’Amèrica Llatina, des de les amenaces sobre Groenlàndia fins a l’assetjament a Veneçuela, han creat un buit que beneficia estratègicament la Xina, debilitant l’ordre global establert. Tot plegat es pot veure, a ulls de Gregory Svirnovskiy (POLITICO), en la nova edició dels Jocs Olímpics d’hivern, on les tensions diplomàtiques i les provocacions nord-americanes han convertit la competició esportiva en un escenari de política internacional.
Amb la col·laboració de:
