En la seva intervenció inicial, Jaume Guardiola va sintetitzar “el sentiment” sorgit durant les tres jornades de la Reunió del Cercle d’Economia 2025, que van posar de manifest que, en un moment de “disrupció geopolítica” com l’actual, Europa té una gran oportunitat de consolidar-se com a actor global. Per aconseguir-ho, Guardiola va considerar que cal preservar els valors essencials del projecte europeu —“la democràcia i l’estat de dret, les llibertats civils, el lliure mercat i la solidaritat”— per contribuir a una major “cohesió interna” i una millor “projecció cap a l’exterior”. Dos actors clau, com són Xina i Amèrica Llatina, han manifestat aquest interès en una Europa forta i unida, tal com va destacar el president del Cercle.
A partir d’aquesta aspiració europea, Guardiola va abordar el cas concret de Catalunya, que hauria de tenir un rol de pes al continent com a “locomotora econòmica d’Espanya”. En aquest sentit, va considerar molt positiu el Pla Catalunya Lidera impulsat des del Govern de la Generalitat, que compta amb un “full de ruta ambiciós” amb un conjunt d’iniciatives que s’ajusten a la visió del Cercle. "El sol fet de tenir una guia d'acció és un pas endavant per aglutinar els esforços del sector públic i privat, perquè en última instància serà el qui ha d'impulsar el creixement", va apuntar. Guardiola, en canvi, es va mostrar més crític amb determinades mesures preses des de l’executiu català, que, segons el seu parer, “sovint sorgeixen de la necessitat de pactar amb partits allunyats de la centralitat política del país”. Per aquest motiu, el president del Cercle va demanar a Salvador Illa que “seria bo que s’exploressin pactes més transversals que incloguessin el partit majoritari de l’oposició”.
El president de la Generalitat va centrar la seva ponència en Europa, tot ressaltant el canvi de paradigma global marcat per la incertesa geopolítica i l'enfrontament entre els Estats Units i la Xina. Salvador Illa va guiar el seu discurs a partir d’una cita de Sergio Mattarella, president de la República Italiana, que va afirmar que Europa ha de triar entre “ser objecte de disputa internacional, zona d’influència d’altres” o “convertir-se en subjecte de la política internacional afirmant els valors de la seva pròpia civilització”. Aquesta elecció entre ser “protegits o protagonistes”, segons les paraules de Mattarella, és fonamental i Illa va mostrar la convicció que Europa pot “despertar” sent fidel a la seva essència. Perquè, per a Illa, ser un actor global també implica “la reducció de les desigualtats i la defensa de la cohesió social”. Defensar Europa, segons el seu parer, és defensar i enfortir un model capaç de “generar prosperitat i compartir-la”. En aquest sentit, Illa va defensar una major presència a Brussel·les de Catalunya, tot destacant la presidència actual de l'Associació de Quatre Motors d'Europa. En síntesi, va indicar que “Catalunya vol escoltar el que està passant a Europa, vol ser escoltada a Europa i vol participar de la mà del Govern d'Espanya a Europa. Catalunya vol comptar a Europa i vol —i sap que vol— que Europa sàpiga que pot comptar amb Catalunya”.
En clau econòmica, Illa va considerar que Catalunya està “sòlida i preparada” en un entorn global “d’incertesa”, tal com es va constatar en les dades de creixement “molt notables” de 2024 (3,6%). Les perspectives pel 2025 no són tan altes (“entre el 2,2% i el 2,7% del PIB en termes reals”), però el president de la Generalitat es va mostrar confiat a garantir la prosperitat del país si s’aconsegueix “estabilitat institucional”. Perquè, segons les seves paraules, “les societats pròsperes es basen en institucions públiques que garanteixin serveis públics, que garanteixin la participació i els drets del conjunt de la societat, i que estimulin les inversions i la innovació per impulsar l'activitat econòmica”.
Per tal d’assolir la mencionada “justícia social”, Illa va posar el focus en les polítiques d’habitatge d’àmbit català, tot anunciant que s’han identificat 655 solars públics per “construir milers de pisos de lloguer assequible, amb especial atenció als joves i col·lectius vulnerables”. Aquesta aposta, va remarcar el president de la Generalitat, es farà “amb col·laboració publicoprivada, finançament específic i, si cal, amb mesures de regulació per corregir el fracàs del mercat”. En concret, un 25% dels habitatges de lloguer assequible es reservaran per a joves menors de 25 anys, mentre que un 8% es destinaran a ciutadans vulnerables. La construcció d’aquests habitatges comptarà amb el finançament de l'Institut Català de Finances en el marc del “pla més ambiciós que s'ha presentat al conjunt d'Espanya per fer front a la crisi de l’habitatge”, va destacar.
En l’últim bloc de la sessió, Jaume Guardiola va plantejar un conjunt de preguntes en nom del Cercle d’Economia al president de la Generalitat. Entre les respostes d’Illa podem destacar el seu posicionament contrari a l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell: “Prefereixo que no tiri endavant (...) Per molts motius àmpliament compartits per la societat catalana —com l’arrelament del Banc Sabadell i la seva importància per al teixit de pimes—, no és la millor opció. El Govern espanyol ha de fer una anàlisi de l’impacte sobre la competitivitat abans d’autoritzar-la”.
També va ser significativa la seva valoració sobre les polítiques d’habitatge: “No podrem resoldre la situació sense el sector privat. La solució passa per construir. El dèficit a Catalunya és de 100.000 a 150.000 habitatges”, va admetre. Però alhora va apuntar que “hem de prendre mesures. Si no, la ciutadania no ho entendrà i hi haurà malestar social, que ja comença a aparèixer. Per tant, la lògica del mercat s’haurà de corregir temporalment. Entenc que hi hagi qui no comparteixi aquest enfocament, però la responsabilitat del Govern és actuar segons l’interès general”, va defensar.
Pel que fa a les renovables, Illa va advertir que “Catalunya ha quedat endarrerida i cal recuperar el temps perdut. No posarem en risc el subministrament elèctric. Hi ha un calendari de tancament de les nuclears el 2030, 2032 i 2035. Si es vol allargar la vida útil, els operadors han de fer la sol·licitud. De moment, no ho han fet”. En referència a Rodalies, el president de la Generalitat va reconèixer que hi ha hagut “una gran desinversió”, però que ja s’està treballant en tres àmbits per revertir la situació crítica: infraestructura, material rodant i governança.
Sobre la pressió fiscal qüestionada des del Cercle d’Economia, Illa va acceptar les crítiques i es va mostrar “obert a escoltar”, però va remarcar que “no podem competir a la baixa en fiscalitat perquè això deixaria els serveis públics sense recursos”. Segons el seu parer, cal trobar un equilibri: “no cal apujar impostos tant que freni la inversió, però tampoc rebaixar-los tant que no puguem finançar els serveis bàsics”. Paral·lelament, va apuntar que “estem treballant per aconseguir un finançament singular per a Catalunya (...) Tenim un full de ruta pactat amb Esquerra Republicana. M’agradaria que hi hagués consens ampli a Catalunya i a Espanya. Fa pena veure com algunes propostes, si venen de Catalunya, es rebutgen automàticament. Cal sentit comú i determinació. Defensar els interessos de Catalunya no vol dir perjudicar ningú”, va concloure.
Sessió moderada per Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
