Jordi Amat, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va posar èmfasi en el valor de la qualitat democràtica que ha de moure Europa en una conjuntura com l’actual marcada per la disrupció geopolítica i una desinformació que, si bé “ha existit sempre”, la novetat rau ara en “la velocitat amb què aquesta circula a través de les xarxes”. Amb aquesta premissa com a marc de presentació de la sessió, va donar pas al diàleg.
Laura G. de Rivera, autora del llibre ‘Esclavos del algoritmo’ i periodista científica, va plantejar, en primera instància, una crítica a com l’estructura d’internet i els models de negoci actuals “ens converteixen en esclaus inconscients de l’algoritme” perquè, des d’un punt de vista col·lectiu o social, “no entenem [1] [2] prou el cost real d’usar gratis les plataformes que dominen el ciberespai”. Per aquesta raó, va reivindicar posar el focus en la “responsabilitat individual i col·lectiva” davant un sistema que pot tenir efectes ben notoris des de la perspectiva de la pèrdua de la privacitat i la desestabilització de les societats.
La periodista també va vincular l’assoliment d’una “democràcia saludable” amb l’existència d’una “realitat compartida”, una fita que pot xocar amb les dinàmiques actuals fonamentades en “bombolles de filtratge” que privilegien estratègies com la segmentació d’audiències o de perfils i que acaben per generar “notícies a la carta o diferents” sobre les quals, en la seva opinió, es pot fer difícil bastir consensos o acords. També va parlar del concepte “desinformació cultural” perquè “aquesta desinformació pot arribar a conformar identitats individuals i identitats culturals”, va alertar.
Per la seva part, Cristina Monge, politòloga, va situar el marc interpretatiu de la problemàtica en el si d’un triangle delimitat per la “incertesa” (a causa de la coincidència de crisis superposades: climàtica, tecnològica, sanitària i geopolítica, entre altres), la “desconfiança” (amb la crisi de legitimitat de les institucions, que igualment afecta la premsa tradicional) i la “ignorància” (hi ha molta informació, tot i que és “impossible” comprendre la complexitat a conseqüència de la manca de coneixement tècnic i crític), en un esquema o “ecosistema debilitat” que, al seu parer, genera el “caldo de cultiu perfecte perquè la desinformació prosperi”.
Sigui com sigui, Monge va apuntar que “és molt fàcil atribuir tota la culpa a les xarxes socials”. Va admetre el seu “enorme impacte”, així com el fet que “encara no hem après a viure i a discórrer en aquest nou espai”: “Tot avanç tecnològic ha suposat un procés d’aprenentatge i ara estem en aquest procés, també quant a la legislació i la regulació”, va expressar.
Innovació i regulació, amb pensament crític
Davant el fet que bona part dels propietaris de les companyies que posseeixen el control sobre les xarxes –“sobretot les nord-americanes”, va precisar el moderador– presentin en alguns casos una tendència a abraçar una política amb una “deriva autocràtica òbvia” (en referència a la presidència de Donald Trump) i es posicionin “en contra de la regulació” –això, en un context en què “el capital democràtic que en bona part té Europa és el dret”, va posar en relació el vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia–, Amat va plantejar quina hauria de ser la resposta per part d’Europa.
Cristina Monge va defensar que “aprofitem l’enorme potencial d’aquestes tecnologies per millorar els valors que ens construeixen com Europa”. Encara més, va indicar que “aquestes tecnologies, amb un enfocament positiu, ens poden ajudar a millorar molt les nostres democràcies i els valors europeus”. Davant la dicotomia “innovació versus regulació”, va voler deixar clar que “si es fa bé, la regulació és un instrument capaç de potenciar aquesta innovació: innovació i regulació van de bracet”. I va urgir a “recuperar la confiança en les institucions, entenent com a institucions tots aquells agents de la intermediació de la societat”.
Des de la “confiança en l’ésser humà” i des de la possibilitat que algú o alguna institució es pugui erigir en guardià de què és bo o dolent (o veritat o mentida), Laura G. de Rivera va afirmar que “la censura a internet és perillosa". Va sostenir que la mentida o la falsedat en les informacions difoses no era patrimoni exclusiu de ningú i que “la utilitzen igualment l’extrema dreta i l’extrema esquerra”, és a dir, “partits polítics de molt diversa ideologia”. Va proclamar que cal entendre que la lògica que hi ha darrere aquest fenomen és la que respon a la “maximització de beneficis” per a les empreses propietàries de les xarxes o plataformes i va fer un clam per “recuperar la confiança en un mateix” i “fomentar el nostre pensament crític”.
Sessió moderada per Jordi Amat, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Laura G. de Rivera, autora d’‘Esclavos del algoritmo’ i periodista científica
Cristina Monge, politòloga
