En la introducció a la sessió protagonitzada per Alberto Núñez Feijóo, Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, va valorar que tant en l’etapa com a president de la Xunta de Galícia com en la seva actual responsabilitat al capdavant del PP, “ha mostrat sempre un compromís amb el diàleg i l’anàlisi constructiva”.
Des d’una Europa que “és davant una cruïlla decisiva”, Guardiola va fer seu el desig de Feijóo en el darrer Congrés del Partit Popular Europeu (PPE) a València: “Una Europa que no es dilueixi entre els Estats Units i Xina, que afirmi la seva identitat i el seu paper com a potència global”. Una voluntat “plenament coincident amb l’esperit del nostre debat”, va refermar el moderador, que també va compartir la preocupació del president del PPE, Manfred Weber, sobre la “necessitat d’enfortir el centre polític europeu davant l’auge de posicions autoritàries”. “Una obertura al diàleg entre forces proeuropees és imprescindible per avançar en una Europa més cohesionada i capaç”, va reflexionar el president del Cercle d’Economia.
En clau espanyola, Guardiola va abundar en la idea que “la degradació del debat públic és un dels principals obstacles per abordar reformes essencials, com la del sistema de finançament autonòmic o la resposta a incidents tècnics recents, que ràpidament es transformen en disputes ideològiques estèrils”. I va donar pas a Núñez Feijóo amb un apunt: “Reforçar el debat rigorós i la voluntat d’acord és fonamental per a l’interès general: el PP, com partit d’Estat, té una responsabilitat singular en aquest procés”.
Tot recordant que abans de la sessió d’investidura de Pedro Sánchez el PP va oferir al PSOE 1) un pacte de legislatura i 2) una coalició de legislatura d’una durada a pactar, a fi i efecte de tirar endavant les “grans reformes” (Seguretat Social, finançament, Sistema Nacional de Salut, fiscalitat i educació) –i que la resposta del Partit Socialista a aquest doble oferiment va ser “no”–, el president del PP va reafirmar el seu compromís amb la millora del model de governança a Espanya i Catalunya, la defensa de les institucions i l’europeisme.
En la seva intervenció va criticar el “clima de complaença institucional” i la “manca de reformes estructurals” al país, i va abraçar una política fonamentada en “la solvència tècnica, l’estabilitat jurídica i l’impuls econòmic”. Així mateix, va posar en valor la “fortalesa” del PP espanyol en el context dels resultats electorals obtinguts per les diverses formacions polítiques adscrites al PPE, si bé va evitar opinar sobre els pactes que algunes d’aquestes formacions han hagut de tancar amb partits de la dreta radical per poder governar en alguns països (com són els casos d’Àustria o Suècia).
Va postular que “Europa ha de fer un enorme esforç en competitivitat” i que, al mateix temps, “té un problema de governança” per la dificultat implícita a una arquitectura institucional que “uneix 27 estats amb una pèrdua evident de sobirania per a cadascun d’ells”. “Cal anar cap a una governança diferent de quan van signar-se els tractats [1] fundacionals”, va concloure, perquè “la unanimitat no és operativa” en els aspectes més estructurals.
Energia, finançament autonòmic i OPA BBVA - Sabadell
En matèria energètica, va advocar per una “política realista, basada en la neutralitat tecnològica, la seguretat de subministrament i la sostenibilitat econòmica”. Encara més, per “un model de transició energètica que combini renovables amb generació ferma, inclosa la nuclear”.
El dirigent polític es va mostrar preocupat per l’evolució del sistema ferroviari i per l’apagada energètica recent que va afectar a Espanya, que va qualificar de “símbol d’una forma de governar ineficient”. En aquest punt, va reclamar una auditoria “externa i independent” per esclarir responsabilitats i “recuperar la confiança ciutadana i internacional”. També va referir-se al sistema de finançament: “El model actual està caducat. Jo crec en la reforma del model de finançament, no en el seu trencament”.
Quant a l’OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell, el dirigent va instar el Govern espanyol a actuar amb “transparència i responsabilitat”, davant els “riscos” d’utilitzar procediments no previstos legalment que puguin generar “inseguretat jurídica o precedents preocupants”. “Qualsevol decisió ha d’anteposar l’interès general, incloent la preservació de la competència bancària[2] , l’ocupació i el finançament a empreses i pimes”, va valorar.
Des d’una òptica política més general i ja a tall de conclusió, el president del PP va apel·lar a una política “útil, honesta i centrada en les persones”, en contraposició “al triomfalisme i al conformisme”. Va proclamar la necessitat d’un canvi polític a Espanya que “revitalitzi el potencial de la societat civil i retorni la confiança en les institucions democràtiques”.
Sessió moderada per Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular
