Teresa Garcia-Milà, vicepresidenta del Cercle d’Economia, va justificar el títol de la sessió per la rellevància estratègica que suposa per al present i el futur de la Unió Europea (UE) la convergència de l’imperatiu climàtic i l’enfortiment del sector industrial. Després de presentar els ponents, va donar pas a la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a una Transició neta, justa i competitiva, Teresa Ribera.
La comissària de Competència va expressar que la Reunió del Cercle d’Economia ha esdevingut, amb les seves 40 edicions, una “cita essencial” per a Catalunya, Espanya i Europa. Va advocar per la predictibilitat i l’estabilitat, “claus per a la inversió i la modernització del teixit productiu” que s’han erigit en un actiu fonamental en un “context global volàtil” marcat per conflictes bèl·lics, pressions sobre les matèries primeres i tensions comercials. I va assenyalar que “Europa, amb el seu aparent avorriment institucional, ha demostrat ser un pilar d’estabilitat”. “La transformació del comerç global, les limitacions ambientals i la pressió sobre els recursos exigeixen una resposta integrada: no es tracta d’escollir entre una agenda verda i una d’industrial, sinó de combinar-les de forma intel·ligent”, va apuntar.
En el seu parlament, va indicar que “la seguretat, la competitivitat i els valors” són les tres prioritats del nou mandat europeu sobre el qual es basteix un Pacte Industrial Verd a fi i efecte de generar un entorn favorable per a la inversió, garantir energia assequible, reduir dependències i fomentar una economia circular. “És imprescindible formar treballadors en habilitats verdes i digitals, generar demanda per a productes innovadors i assegurar l’accés just a matèries primeres estratègiques”, va dir. Des d’aquesta òptica, considera que Europa ha de reforçar el seu mercat interior, mobilitzar inversió pública i privada, i aprofitar els propis estalvis per finançar la seva transformació. “Sectors clau com l’automoció, l’acer o els semiconductors han de liderar aquesta evolució sense caure en guerres comercials ni relaxar estàndards”.
Ribera es va mostrar partidària d’“una inversió molt important en xarxes, que han de ser molt més mallades, digitals i capaces de gestionar un model energètic diferent”.
Assumir el progrés tecnològic, però des de la flexibilitat
A propòsit dels objectius de descarbonització, Garcia-Milà va donar pas a Luca de Meo, CEO de Renault Group. El directiu va centrar la seva intervenció en la “necessitat d’assumir el progrés tecnològic, sobretot l’electrificació del sector de l’automòbil”, si bé va admetre que els objectius marcats poden ser “inassolibles” en les condicions actuals: “Si no es flexibilitzen enfocaments o tecnologies, el mercat europeu podria reduir-se dràsticament”, va fer. Aquí va defensar la idea de “neutralitat tecnològica” i la inversió en innovació en un sentit ampli: bateries, hidrogen, híbrids i combustibles de zero impacte. Alhora, va posar en relleu que Europa és l’única regió on el mercat automobilístic no s’ha recuperat del nivell precovid –“fet que obliga les empreses a reestructurar-se”– i que l’actual metodologia per calcular les emissions (del dipòsit a la roda) és insuficient i que, per aquesta raó i en la seva opinió, hauria de fer-se a partir d’un càlcul basat en el cicle de vida complet del vehicle. El CEO va prevenir de la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana, que “ja no pot accedir a vehicles nous”, un fet que “envelleix el parc automobilístic i empitjora les emissions totals”.
En el cas de Jeromin Zettelmeyer, director de Bruegel, la moderadora li va preguntar per la posició comparativa de la Unió en relació amb els Estats Units i la Xina. Va verbalitzar que “Europa continuarà sent una superpotència en el sector de l’automòbil” i que això és rellevant perquè es tracta d’una indústria “clau i interconnectada”. Va admetre l’existència d’una “major competència” que en etapes precedents que obliga a assumir que “perdrem quota de mercat”. Va advocar per la tecnologia i l’especialització per superar el desafiament, en unes dinàmiques que hauran de sorgir de la pròpia indústria perquè, en el seu parer, l’Estat no renunciarà al camí de la regulació. I tot i definir-se partidari del lliure comerç, va postular davant Ribera l’“ús d’aranzels de forma temporal” perquè “no podem permetre’ns perdre la nostra indústria”.
Brúixola de la Competitivitat: innovació, descarbonització i competència
I en referència a la Brúixola de la Competitivitat de la UE per impulsar la innovació, la descarbonització i la seguretat (eixos igualment reivindicats per l’italià Mario Draghi en el seu informe), Ribera va destacar la importància d’establir “prioritats” en funció de quina sigui la disponibilitat pressupostària final, Luca de Meo va reivindicar la “velocitat administrativa” per evitar complexitats o traves indesitjables i Zettelmeyer es va mostrar amoïnat davant la possibilitat que s’opti per relaxar les regles d’ajuda a l’Estat, en la mesura que això pot suposar un “problema per a la competència”, va alertar.
Sessió moderada per Teresa Garcia-Milà, vicepresidenta del Cercle d’Economia
Teresa Ribera, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a una Transició neta, justa i competitiva i comissària de la Competència
Luca de Meo, CEO de Renault Group
Jeromin Zettelmeyer, director de Bruegel
