Valentí Roqueta, president de Roqueta Origen, ha estat el protagonista d’una nova edició de «Les persones del Cercle», una iniciativa del Cercle Obert, un espai de reflexió i debat creat fa més de 20 anys i liderat per les noves generacions de socis del Cercle d’Economia, provinents dels àmbits econòmic, acadèmic, científic i cultural. El seu objectiu és connectar talent jove per tal de generar nous lideratges per la ciutat i el país, garantint la transversalitat a través de la incorporació de perfils professionals plurals i sensibilitats diverses.
El soci del Cercle Guillem Carol, responsable de conduir la conversa amb Valentí Roqueta, l’ha presentat com a un empresari amb una llarga trajectòria sòlida i plural posant per capdavant la història, la institució i el compromís cívic.
Soci del Cercle des del 1984, Valentí Roqueta és president de Roqueta Origen, grup bodeguer format per quatre cellers: Ramón Roqueta, Abadal, Crin Roja y LAFOU. Figura destacada del panorama empresarial del país i estretament vinculada a la societat civil, Roqueta també ha estat president de la Cambra de Comerç de Manresa, president de la Fundació Alícia i membre de la junta de l'Acadèmia de la Gastronomia, entre d'altres.
Jo era president de la cambra de comerç a Manresa quan trenta inspectors d’hisenda van recorre els carrers i els botiguers se’m van manifestar. Sabia que en borrell, secretari d’Hisenda en aquella època, assistiria a una reunió a Lloret per a socis del Cercle d’Economia. Vaig decidir fer-me soci i tot fent un cafè després de sopar li vaig explicar la situació i me la va facilitar
Catalunya és un dels països vinícoles més importants del món, però durant anys vam banalitzar una mica el vi. Quan volíem un bon vi demanàvem un Rioja: es va crear una certa “riojitis”. Canviar els hàbits costa, a dia d’avui els vins catalans ja són els més consumits a casa nostra, i això ens dona identitat.
El negoci del vi és una aventura, especialment per a la gent a qui li agraden els reptes. La vinya exigeix temps, paciència i mirada llarga. Són processos lents que obliguen a pensar en generacions. El vi de qualitat és, al capdavall, aquell que ens agrada, però sobretot aquell que està lligat a un territori que expressa personalitat i té un relat propi.
Els desafiaments actuals no són menors: la fauna cinegètica, especialment els senglars, ens destrueix produccions; la proliferació de parcs eòlics genera pol·lució estètica, i la burocràcia sovint dificulta més que ajuda. Els pagesos són guardians essencials del territori i una barrera natural contra els incendis; els vinaters som constructors de paisatge.
Fa quinze anys, quan en tenia seixanta, vaig decidir fer un protocol familiar de successió. Vaig reunir tots els fills, vam parlar obertament i vam signar els acords perquè la clau és que les regles del joc siguin clares. El fill gran està destinat a ser l’hereu, i la resta estan vinculats a l’empresa amb diferents graus de participació, però sense possibilitat de transmetre les seves accions.
