La pressió sobre el sistema fiscal espanyol s’intensificarà en els pròxims anys. La necessitat de reformar-lo és creixent, tant per millorar la competitivitat del teixit productiu com per fer front a les pressions sobre la despesa pública.
Des del Cercle d’Economia proposem el cicle “Fiscalitat a Espanya: Diagnòstic i Propostes de Millora” per analitzar a fons la situació del sistema fiscal, identificar espais de millora i analitzar com Espanya es compara amb altres països de referència, amb un focus especial també en Catalunya, amb l’objectiu de contribuir a un sistema més eficient, just i sostenible.
El cicle consta de tres sessions que es centraran en oferir una visió general i comparativa del sistema fiscal espanyol, abordar la reforma de la fiscalitat personal i el seu impacte redistributiu, i finalment tractar la fiscalitat i competitivitat empresarial en el context de l’economia digital i sostenible.
A la primera sessió del cicle hem ofert una radiografia general del sistema fiscal espanyol abordant:
- El nivell de pressió fiscal i la seva evolució històrica.
- La distribució de la recaptació entre les diferents figures impositives.
- L’eficiència recaptatòria i la capacitat redistributiva del sistema.
- Com Espanya es compara amb altres països de referència de la OCDE.
Per fer-ho hem convidat experts de reconegut prestigi nacional i internacional: Michelle Harding, Senior Advisor del Centre for Tax Policy and Administration de l’OCDE; Raymond Torres, director de Cojuntura i Economia Internacional de Funcas i Alain Cuenca, director general de l’Institut d’Estudis Fiscals. Oriol Aspachs, director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d’Economia, serà el responsable de moderar la sessió.
Segons les dades presentades, Espanya registra una pressió fiscal del 36,7% del PIB, superior a la mitjana de l’OCDE (34,1%) però encara per sota de la mitjana europea (39,6%). L’increment observat en els darrers sis anys, de 2 a 3 punts percentuals, s’ha produït principalment per l’augment de l’IRPF, com a conseqüència de la no-deflactació de les tarifes, i reflecteix la tensió entre finançament de la despesa pública i sostenibilitat econòmica.
El tax wedge sobre els treballadors espanyols arriba al 40,6%, per sobre de la mitjana OCDE, amb una càrrega especialment elevada sobre rendes baixes. Segons Harding, aquesta estructura pot desincentivar la participació laboral i té un efecte especialment intens en les famílies monoparentals amb baixos ingressos, mentre que les cotitzacions socials de l’empresari són de les més altes de l’OCDE, incidint en la competitivitat empresarial.
Pel que fa a l’IVA, Cuenca va destacar que Espanya recull menys del 50% del seu potencial, amb una ràtio de recaptació del 49% davant del 60% de la mitjana OCDE, principalment per tipus reduïts i superreduïts. L’expert va assenyalar que eliminar tots els tipus reduïts hauria generat 17.000 milions d’euros addicionals el 2020, recursos que podrien compensar les llars de rendes mitjanes i baixes sense incrementar la regressivitat del sistema.
Durant la sessió, Torres va subratllar la necessitat de mesurar l’eficiència del sistema fiscal segons tres dimensions: l’impacte sobre l’economia, l’ús adequat dels recursos disponibles i la suficiencia dels ingressos per sostenir la despesa pública. Tot i l’increment d’ingressos dels darrers anys, principalment per impostos directes com l’IRPF, Espanya segueix aproximadament dos punts per sota de la mitjana de l’eurozona, amb bretxes significatives en IVA i cotitzacions socials.
Els experts van coincidir que el sistema no pot continuar en la mateixa trajectòria. Segons Harding, l’impost sobre la renda personal és la font més gran de progressivitat, però més progressivitat pot implicar tipus marginals que desincentivin la participació laboral. Cuenca va afegir que els impostos indirectes i la revisió d’exoneracions i deduccions podrien ser vies naturals per generar recursos addicionals sense perjudicar la redistribució. També va assenyalar la importància d’adaptar l’IVA al context del turisme i sectors com restauració i allotjament, ajustant-lo progressivament cap a la mitjana europea.
L’envelliment demogràfic afegeix pressió sobre la base tributària, especialment en pensions i cotitzacions socials, mentre que la inversió pública, tot i créixer fins al 4% del PIB gràcies a fons europeus, ha tingut un efecte limitat sobre la inversió privada. Segons Torres, això reflecteix factors com la incertesa empresarial i la complexitat per accedir a recursos europeus.
La primera sessió del cicle confirma que Espanya necessita una reforma fiscal integral que equilibri sostenibilitat, equitat i competitivitat. L’objectiu serà crear un sistema més eficient i just, capaç de finançar inversió, infraestructures i protecció social en un context de pressió creixent sobre els recursos públics i de canvis demogràfics i econòmics profunds.
