El Cercle d’Economia ha celebrat la sessió d’obertura de l’any del cicle Actualitat en Cercle, que per tercer any consecutiu ha estat dedicada a analitzar les perspectives econòmiques i geopolítiques per al 2026, en un context global marcat per una creixent incertesa, volatilitat i reordenament de les relacions internacionals.
L’acte, d’una hora de durada i seguit d’un esmorzar-networking, ha comptat amb la participació d’Oriol Aspachs, director d’Economia Espanyola a CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d’Economia, i de Pol Morillas, director del CIDOB i membre de la Junta Directiva del Cercle. La sessió ha ofert eines per interpretar l’actualitat en un escenari fortament condicionat per una política exterior nord-americana que trenca amb l’ordre establert i que situa el 2026 com un any encara més incert i volàtil.
Una ordenació global basada en el poder, no en les normes
Pol Morillas ha situat el debat en una nova “ordenació global basada en la multipolaritat creixent”, en què els Estats Units “ja no volen ser el policia mundial” ni sostenir un sistema multilateral que consideren poc funcional. Segons ha explicat, Washington diferencia entre “els forts, amb qui negocia” -Xina i Rússia- i “els dèbils, sobre els quals exerceix poder”, com Amèrica Llatina o parts d’Europa.
En aquest nou escenari, “els interessos nacionals estructuren les relacions internacionals, no les normes compartides”, i no existeixen “mecanismes coercitius suficients per canviar aquesta dinàmica de violència sense conseqüències”. Alguns països, com l’Índia o la Unió Europea, intenten adaptar-s’hi “diversificant aliances”, mentre que d’altres resisteixen a través de la mobilització social.
La pau s’ha privatitzat i mercantilitzat
Morillas ha destacat que la pau “ja no es basa en la Carta de les Nacions Unides”, sinó en la “capacitat d’explotació de recursos naturals”. En aquest sentit, ha recordat que els acords de pau impulsats per Trump incorporen “clàusules clares d’explotació econòmica”, com passa amb Nigèria, Ucraïna i les terres rares, o Gaza i els projectes d’expansió immobiliària.
En el cas de Veneçuela, la intervenció nord-americana es justifica en nom de la “seguretat nacional” per impedir l’accés de la Xina i Rússia al petroli del país. A Groenlàndia, la retòrica també gira entorn de la seguretat, la seva posició geoestratègica, les futures rutes comercials de l’Àrtic i l’accés a “recursos clau com les terres rares”.
Globofricció: tensió entre geopolítica i economia
Des del vessant econòmic, Oriol Aspachs ha definit el moment actual com un escenari de “globofricció”, és a dir, una “tensió permanent entre el reordenament geopolític i la batalla pel lideratge econòmic global”. Si el 2025 ha estat l’any en què els Estats Units han utilitzat els aranzels com a eina principal, el 2026 podria incorporar “nous mecanismes de coerció”.
Aspachs ha assenyalat que, tot i que l’impacte a curt termini dels aranzels ha estat “relativament limitat”, “històricament els seus efectes han estat molt significatius en perspectiva”.
Estats Units, Xina i Europa: fortaleses i fragilitats
Sobre els Estats Units, Aspachs ha destacat un “dinamisme superior a l’esperat”, amb una entrada al 2025 amb creixements propers al 2% que han acabat situant-se per sobre del 3%. Tanmateix, aquest creixement conviu amb “fragilitats substancials”: un consum que pràcticament no ha crescut, un dèficit sostingut per sobre del 5% i un deute públic que ja supera el 120% del PIB.
La Xina mostra una “acceleració gradual”, amb creixements propers al 4% i una bona resistència del sector exterior, però amaga “fragilitats profundes”, com una demanda interna molt feble i un sector immobiliari “en crisi prolongada, encara sense tocar fons”.
Europa, per la seva banda, presenta una “resistència modesta”, amb creixements al voltant de l’1%. França afronta una “crisi política amb finances públiques delicades”, mentre que Alemanya impulsa un ambiciós pla d’inversions que “ha costat molt començar a implementar”. El debat central, segons Aspachs, és “la qualitat de la despesa”.
Economia espanyola: “dinamisme sense gaire matís”
En contrast, Aspachs ha qualificat el cas espanyol com el d’una economia amb “un dinamisme clar”, amb creixements propers al 3% el 2025, per sobre de les previsions inicials. “Els indicadors no afluixen” i la creació d’ocupació “s’ha accelerat en el tram final de l’any 2025”.
Aquest creixement es fonamenta en una bona situació financera del sector privat, en el relleu de la inversió empresarial i en l’impacte final dels fons europeus. Tot i això, persisteixen “punts de debilitat rellevants”, com el dèficit d’habitatge -que continua augmentant- i una productivitat que “creix en volum, però no en qualitat”.
Dependències, resiliència i futur europeu
En el torn de preguntes, Aspachs ha afirmat que “el paper preponderant del dòlar no està avui en qüestió”, ja que “no hi ha alternativa real” i l’economia nord-americana continua marcant la frontera tecnològica.
Morillas ha insistit que la “racionalitat de Trump” no implica ni un judici de valor positiu ni garanteix l’èxit, especialment en un context en què els Estats Units “trenquen aliances tradicionals” i debiliten els checks and balances interns. Europa, ha alertat, es troba en una posició especialment complexa en un món on “estem desfent la globalització de la seguretat, de les idees i de les institucions”.
La sessió ha conclòs amb una reflexió compartida sobre la necessitat de reforçar la resiliència econòmica, social i institucional i de dotar Europa de capacitats estratègiques pròpies.
