Molt poques vegades pot donar-se una situació tan complexa com la que avui viu l’economia espanyola. Hi hem arribat després d’una crisi severa que va esclatar fa més de tres anys. En paral·lel amb les seves dramàtiques conseqüències econòmiques, els seus efectes en forma desorientació i malestar ciutadans, i de desafecció amb la pràctica política són notoris i creixents. Els riscos d’un major deteriorament econòmic resulten obvis. Menys obvi, però potser encara més preocupant, resulta una creixent ruptura política i social.
Malgrat tot, encara som a temps de sortir del túnel amb una economia més estable i competitiva, amb un grau elevat de cohesió social, i amb una recuperació de la confiança ciutadana en les institucions públiques.
Per assolir-ho, hem d’orientar tots els esforços socials i polítics en dues direccions. En el front intern, actuant de forma decidida per resoldre una difícil equació: fer compatible l’austeritat en la despesa amb el creixement econòmic i la reducció de l’atur. I en el front europeu, avançant en el govern polític i econòmic de l’eurozona.
