Vint-i-cinc anys després del seu assassinat, el Cercle d’Economia ha volgut retre homenatge a Ernest Lluch, qui va ser el primer secretari general de la nostra entitat i vicepresident de la Fundació Cercle d’Economia en el moment de la seva mort.
La presidenta del Cercle d’Economia Teresa Garcia-Milà ha donat la benvinguda a l’acte recordant que “Ernest Lluch creia profundament en la força de les idees i, sobretot, en la capacitat de la paraula, del diàleg honest i valent, per transformar realitats i construir consensos” i afegint que “avui, aquesta convicció continua sent una de les pedres angulars del Cercle d’Economia”. “Des del Cercle d’Economia, ens comprometem a preservar i projectar el seu llegat”, ha afirmat.
El president de la Fundació Ernest Lluch Joan Majó ha recordat els anys que va compartir amb ell com a estudiant, al govern i al Congrés. També ha assegurat que Ernest Lluch és “de tothom” i “en molts aspectes”.
Per la seva banda, la filla d’Ernest Lluch, Rosa Lluch, ha recordat que el seu pare era un “personatge absolutament polièdric” i s’ha mostrat convençuda que “el Cercle era casa seva i hi va esmerçar moltes hores”. Lluch ha agraït al Cercle “haver mantingut la seva memòria 25 anys” i als assistents “per seguir el seu exemple”.
A continuació, la directora adjunta d’eldiario.es Neus Tomàs ha moderat una conversa entre tres persones que van conèixer Ernest Lluch de prop i amb qui va compartir trajectòries, debats i amistat: Jordi Alberich, exdirector general del Cercle d'Economia; Joaquín Almunia, exministre i exvicepresident de la Comissió Europea i Antón Costas, expresident del Cercle d'Economia i president del Consejo Económico y Social de España.
Joaquín Almunia ha parlat de la figura política d’Ernest Lluch, subratllant que “tenia una qualitat fantàstica per ser un bon polític i és que era extraordinàriament culte”. També ha destacat que “la seva lliçó més important per a la política actual és el diàleg”. “Avui manca la seva capacitat per arribar a acords, facilitant l'auge del populisme mentre la ciutadania percep la política com a ineficaç”, ha afegit.
Antón Costas s’ha centrat en la vessant acadèmica i intel·lectual de Lluch, posant èmfasi en que “va recuperar els economistes catalans de la segona meitat del XVIII a la seva tesi doctoral, combatent la mitificació dels temps medievals gloriosos de Catalunya”. “Lluch va posar en valor la importància de la industrialització en la configuració de l'Espanya moderna”, ha apuntat Costas, que també ha ressaltat “la seva ètica de treball exigent”. Costas ha volgut a més recordar que Lluch va desenvolupar "una gran tasca en la renovació del pensament econòmic".
Finalment, Jordi Alberich ha parlat de la vinculació d’Ernest Lluch amb el Cercle d’Economia. “És difícil pensar en una relació més intensa i prolongada en el temps que la de l'Ernest amb el Cercle", ha assegurat. Alberich també ha subratllat la seva "enorme sensibilitat i intel·ligència que li permetia captar tot allò que no era evident". A més ha recordat que el dia abans del seu assassinat Lluch li va entregar un document llarg escrit a mà per deixar-lo a l'arxiu del Cercle en què expressava preocupació per tres qüestions: “l'allunyament dels interessos generals, el fet que cada vegada es debatés menys sobre idees generals, i la defensa de l'empresa amb vocació industrial”.
