Els estudis de prospectiva més solvents apareguts durant l’últim quart del passat segle solien coincidir en que els dos grans temes que es plantejarien amb caràcter global a començaments d’aquesta nova centúria serien els moviments migratoris i el proveïment d’aigua als països en vies de desenvolupament. Els fets no han desmentit aquestes previsions.
En els darrers deu anys, hem assistit a un canvi radical en el fenomen migratori. Espanya, que encara té un milió i mig d’emigrants vivint a l’estranger, s’ha convertit en un país atractiu per a la immigració.
Encara que el percentatge de residents a Espanya nascuts a l’estranger està allunyat del dels països més desenvolupats, la seva taxa de creixement és considerable. L’any 2002, Espanya ha estat el segon país receptor d’immigració de la Unió Europea, a l’acollir a més d’un de cada cinc nous immigrants de la Unió.
