Cada cop és més estesa a l’opinió pública espanyola la sensació que els partits polítics creen més problemes que no pas els que resolen. Tot i que literalment l’expressió sigui injusta, reflecteix una demanda de canvi en les actituds polítiques. Tanmateix, els electors han ratificat la seva confiança en els dos principals partits polítics, que han aconseguit quotes molt elevades de suport popular. Al PSOE li correspon governar i al PP liderar l’oposició. Tots dos, però, han de ser conscients que la confiança de l’electorat duu incorporat el desig d’una nova legislatura en què l’interès general prevalgui sobre la confrontació i el soroll.
I encara més si tenim en compte que ens enfrontem a una conjuntura econòmica difícil que requerirà molta concertació.
A l’inici de la nova legislatura volem, doncs, apel·lar a la necessitat ineludible de modificar determinats hàbits, massa arrelats en la vida política espanyola, que impedeixen garantir la consistència i l’estabilitat que demanen determinades actuacions públiques. I és que certes polítiques, de les més rellevants per al nostre benestar col·lectiu, requereixen, sinó el ple acord, almenys la mínima entesa i el mínim compromís entre els principals partits. Una dinàmica perduda que cal recuperar.
