Sessió prèvia a la plenària de format reduït. Amb Inka Guixà, consellera delegada de La Farga Group, Mar Martínez-Cosentino, consellera de Cosentino i Eulàlia Planes, consellera delegada de Dispur (Fluidra). Moderats per Xavier Cambra, exsecretari general del Cercle d’Economia.
Com pot una empresa familiar mantenir la competitivitat, la cohesió interna i el propòsit compartit en un món que canvia a gran velocitat? Aquesta sessió va reunir tres ponents amb trajectòries en empreses familiars industrials i de serveis per reflexionar sobre els grans reptes del moment: la innovació, la internacionalització, el talent, el finançament i la transmissió generacional.
Una avantatge real, però condicionada
Un dels missatges centrals de la sessió va ser que l'empresa familiar disposa d'un avantatge competitiu genuí: la capacitat de prendre decisions de llarg termini sense estar subjecta a la pressió dels resultats immediats. Pot invertir en projectes que triguen anys a madurar, assumir riscos que altres accionistes no acceptarien i mantenir apostes estratègiques fins i tot quan el context és advers. Però aquesta fortalesa no és automàtica. Només funciona si la família actua de manera ordenada, professional i amb una visió compartida del que vol ser l'empresa d'aquí a una o dues dècades.
Innovar com a actitud permanent
La innovació va ocupar bona part del debat. Les ponents van coincidir que innovar no és només millorar el producte: també implica reinventar processos, models de negoci, canals de distribució i la relació amb el client. Els casos exposats van mostrar empreses que han transformat activitats tradicionals —vinculades a materials, manufactura o serveis— en projectes industrials amb marca global, tecnologia pròpia i presència internacional. En tots els casos, la innovació es va descriure com una actitud permanent: la capacitat de qüestionar el "sempre s'ha fet així" i d'explorar camins nous abans que la necessitat ho imposi.
La sostenibilitat va aparèixer com un element cada vegada més integrat en aquesta lògica innovadora. No com un departament separat ni com un relat de comunicació, sinó com una part de l'estratègia competitiva: productes amb materials reciclats, reducció de components problemàtics, disseny orientat a la durabilitat. Una empresa familiar que vol existir d'aquí a vint anys no pot deixar la sostenibilitat per a més endavant.
Internacionalitzar-se és molt més que exportar
Les experiències d'internacionalització de les ponents van ser diverses, però van coincidir en un punt fonamental: créixer fora exigeix presència real als mercats. No n'hi ha prou amb vendre des de la distància o amb un distribuïdor local. Cal entendre cada mercat en profunditat, tenir equips propis o socis de confiança, i acceptar que cada país té formes molt diferents de comprar, treballar i relacionar-se.
Els Estats Units van aparèixer com un mercat de referència per a diverses empreses, però també com un entorn que no s'ha de subestimar: compartir algunes referències culturals no vol dir compartir maneres de fer negocis. Àsia i la Xina, en canvi, van ser descrits com a mercats atractius però molt complexos. Algunes empreses hi han intentat entrar i n'han sortit; d'altres han decidit prioritzar el creixement a Europa o Amèrica abans d'abordar aquella regió. En tots els casos, la lliçó és la mateixa: la humilitat cultural és un requisit, no una opció.
El talent industrial, un repte estructural
El talent va ser un dels temes més transversals de la sessió. Les ponents van coincidir que no es pot parlar de reindustrialització sense prestigiar els oficis tècnics i les trajectòries professionals industrials. Hi ha talent disponible, però la societat sovint no el valora prou. Això obliga les empreses a prendre la iniciativa: crear programes de formació propis, col·laborar amb centres educatius i administracions, i oferir itineraris professionals atractius en àmbits com la mecatrònica, l'automatització i els processos productius.
Per a les empreses amb fort arrelament territorial, la formació local no és només una responsabilitat social: és també una eina de competitivitat. Formar joves de l'entorn en les disciplines que necessita la planta permet cobrir necessitats productives i, alhora, generar oportunitats reals al territori.
Finançament i control: créixer sense perdre l'autonomia
La qüestió del finançament es va abordar des d'una perspectiva estratègica. Les empreses descrites han optat majoritàriament per la disciplina financera, la reinversió dels beneficis i una actitud prudent davant l'entrada de capital extern o la sortida a borsa. La idea no és rebutjar el finançament, sinó garantir que l'estructura financera no comprometi la visió familiar ni la capacitat de decidir amb autonomia. Una empresa familiar ben gestionada pot créixer de manera intensa i sostinguda sense haver de cedir el control, sempre que combini ambició, prudència i una estratègia clara.
Governança, protocol i relleu generacional
La sessió va tancar amb una reflexió extensa sobre governança i transmissió. A mesura que l'empresa creix i la propietat es distribueix entre més membres de la família, el consell d'administració ha de guanyar pes real i incorporar consellers independents que aportin una visió externa i professional. No és un signe de pèrdua de control familiar: és una condició per mantenir-lo de manera sòlida.
Els protocols familiars van ser presentats com una eina preventiva essencial. No resolen tots els conflictes, però estableixen un marc compartit sobre aspectes clau: la incorporació de familiars a l'empresa, els drets i deures dels accionistes, la transmissió del patrimoni, la participació en la presa de decisions. Posar aquestes regles per escrit abans que apareguin les tensions és molt més eficaç que intentar gestionar-les quan ja s'han produït.
Finalment, les ponents van subratllar que el relleu generacional no s'improvisa. Les noves generacions han de preparar-se no només per treballar a l'empresa, sinó sobretot per ser propietàries responsables: entendre el negoci, respectar el llegat i tenir la maduresa per prendre decisions que afectaran les generacions següents. Crear espais —formals i informals— on aquesta transmissió de valors i coneixement es produeixi de manera conscient és una de les tasques més importants que té davant seu qualsevol empresa familiar amb voluntat de continuïtat.
