Teresa Garcia-Milà va obrir la sessió de clausura de la RCE agraint la presència del president del Govern espanyol i introduint una reflexió exigent sobre la necessitat urgent de reforçar la transparència, els mecanismes de control i la rendició de comptes en el sector públic davant les irregularitats conegudes darrerament. Tot seguit, va situar Europa com el marc central de la trobada, defensant que l'autonomia estratègica europea no és un mite, sinó “una necessitat real” i un projecte de llarg termini que transcendeix els cicles electorals “en un món on els Estats Units són menys fiables i Àsia concentra cada cop més pes econòmic i geopolític”.
Garcia-Milà va compartir les conclusions principals dels tres dies de debats a la Reunió, instant l’Estat espanyol –en el context d’una “Europa que no aconsegueix posar-se d’acord”– a aprofitar el capital polític per liderar avenços en defensa comuna, integració de mercats de capitals i sobirania energètica, si fos necessari per mitjà de coalicions de països a diferents velocitats per esquivar el bloqueig de la unanimitat.
En clau espanyola, la presidenta del Cercle va advertir de febleses estructurals, com la baixa productivitat o els salaris estancats, per la qual cosa va demanar polítiques valentes i consensuades en immigració –amb fluxos ordenats i atracció de talent–; i en habitatge, amb col·laboració privada, seguretat jurídica i rebuig al control de lloguers. També va valorar el pas endavant de la nova proposta de finançament autonòmic del Govern i va fer una crida al PSOE i al PP a assolir grans acords d'Estat basant-se en el seu europeisme compartit.
Pedro Sánchez va iniciar la seva intervenció felicitant Teresa Garcia-Milà per esdevenir la primera dona a presidir l'entitat, qualificant-ho com una fita per a la igualtat en l'àmbit econòmic i empresarial. Entrant en matèria de la seva intervenció, de marcat caràcter institucional i macroeconòmic, Sánchez va situar Espanya en un moment econòmic i social altament favorable, caracteritzat pel creixement i la creació d'ocupació, un èxit que va atribuir directament a l'estabilitat i la cultura de l'acord.
Anunci dels pressupostos per al 2027
El punt més rellevant de la seva intervenció va ser l'anunci immediat de l'inici dels tràmits per aprovar els nous pressupostos generals de l'Estat per al 2027. Sánchez va detallar el calendari d'execució i es va fixar com a fita portar-los formalment a les Corts Generals “durant el segon semestre de l'any” per a una ràpida tramitació. Segons va detallar, aquests comptes es fixaran en tres eixos clau: la redistribució social per reforçar l'estat del benestar; un pes prioritari per a l'habitatge que inclourà “el desplegament més gran de recursos públics que s'hagi conegut mai en la història de la nostra democràcia”; i una estricta responsabilitat fiscal que pretén situar el dèficit en el 2,2% i el deute públic per sota del 100% del PIB al final de la legislatura.
Preguntat sobre la viabilitat d'aprovar-los en un Parlament tan fragmentat com l’actual, Sánchez va apel·lar a la responsabilitat de les forces que donen suport al bloc d'investidura, incloses les nacionalistes i independentistes catalanes i basques, vinculant l'èxit d'aquests pressupostos a la culminació de l'etapa d'estabilitat política iniciada en el país.
D’altra banda, el president va reivindicar les darreres previsions de l'OCDE, que confirmen que l’Estat espanyol liderarà el creixement de la zona euro el 2026, encadenant més de cinc anys consecutius de creació d'ocupació i superant els 22,3 milions d'afiliats a la Seguretat Social. Sánchez va defensar que, a diferència de models anteriors basats en la precarietat, l'actual es fonamenta en la prosperitat compartida, aconseguint mínims històrics de temporalitat i desigualtat gràcies a la reforma laboral i a la pujada del salari mínim interprofessional. També va destacar la solidesa de l'economia catalana, que ha superat els 100.000 milions d'euros en exportacions per tercer any consecutiu.
En l'àmbit ambiental i industrial, el president va definir l'agenda verda com una palanca de competitivitat i un pilar essencial de l'autonomia estratègica. Va subratllar que Espanya té uns preus elèctrics futurs per al 2025 un 55% més barats que Alemanya, concentra un de cada quatre projectes d'hidrogen verd de la Unió Europea i és el segon país del món en atracció de projectes industrials sostenibles d'energia. Així mateix, va anunciar la intenció de mobilitzar 120.000 milions d'euros del fons España Crece per apalancar inversió privada i demanar que es consolidin sectors d'alta tecnologia com la intel·ligència artificial, la biotecnologia i l'automoció elèctrica.
El repte demogràfic, immigració i drets
Sobre immigració, Sánchez va reblar la necessitat que aquesta sigui ordenada i vinculada al model productiu, i va rebutjar frontalment els discursos de deportació massiva o tancament, ja que Espanya necessita el flux migratori per mantenir la força laboral i garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Va fer valdre que les arribades irregulars han caigut un 40% gràcies a la cooperació amb els països d'origen, i va defensar el procés de regularització extraordinària com un “acte de dignitat” que aflora tant drets com obligacions, generant un impacte positiu de més de 1.000 milions d'euros anuals.
La reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes també va centrar bona part del diàleg final de la RCE. Sánchez va mostrar el seu compromís que el nou model s’aprovi abans d’acabar l'any: el Govern vol avançar cap a més equitat territorial, per això oferirà una injecció de 21.000 milions d'euros de recursos addicionals per a les autonomies, a més de la condonació parcial del deute autonòmic (uns 83.000 milions) per alleugerir el pagament d'interessos i blindar serveis bàsics com la sanitat, l'educació i la dependència. Per això, també va reclamar corresponsabilitat fiscal i una millor gestió, qüestionant que hagin augmentat les llistes d'espera sanitàries en alguns territoris malgrat el volum històric de recursos transferits.
Finalment, el president del Govern va defensar l'agenda del retrobament amb Catalunya com la condició indispensable per haver normalitzat la vida política i institucional del país. I va destacar que el mateix líder de l'oposició hagi començat a reconèixer explícitament i a dialogar amb interlocutors com Junts per Catalunya en el debat públic, una rectificació que, segons ell, demostra que les mesures de gràcia del Govern eren l'únic camí encertat per enfortir els fonaments de la democràcia liberal espanyola.
