Sessió moderadora per Clara Campàs, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Amb Laura Colón, presidenta d’AstraZeneca España; Carolina Aguilar, CEO d’INBRAIN Neuroelectronics i Tim Knotnerus, CEO d’Agomab Therapeutics
El debat sobre la gran indústria europea va posar en relleu el contrast entre el potencial de Barcelona i les traves estructurals d'Europa per un excés de regulació Els ponents van coincidir a afirmat que Barcelona té un ecosistema imbatible per atraure talent internacional, finançament clau i tecnologia d'elit. No obstant això, van alertar de la pèrdua de competitivitat de la Unió Europea respecte als Estats Units i la Xina en un sector estratègic. Europa pateix una manca greu de fons de capital risc per al creixement d'empreses i un estancament persistent en la inversió en R+D.
Els ponents van criticar durament la lentitud burocràtica, ja que els assajos clínics triguen gairebé el doble de temps a aprovar-se que als Estats Units. L’Estat espanyol exemplifica perfectament aquesta paradoxa: és un referent mundial en l'execució de proves mèdiques gràcies als seus científics i pacients. Per contra, el país falla estrepitosament en l'accés al mercat, on l'aprovació final dels fàrmacs es retarda fins als 537 dies de mitjana. Aquest llast burocràtic posa en perill la salut dels pacients i empeny les empreses innovadores a traslladar-se.
Laura Colón va explicar que AstraZeneca ha fet una aposta per Barcelona com a hub global del sector de la biotecnologia, al mateix temps que va expressar la necessitat de millorar la competitivitat i els terminis d’inversió a Europa. Així mateix, Tim Knotnerus va detallar que Europa té l’avantatge de disposar d'un talent abundant, però pateix tres grans problemes: la falta de fons en fases inicials, la manca de fons grans de creixement i la falta de profunditat dels mercats públics europeus en ciències de la vida.
Per la seva part, Carolina Aguilar va assegurar que el finançament de les empreses innovadores resulta fonamental perquè Europa assoleixi la seva sobirania tecnològica, més quan els Estats Units i la Xina han posat la neurotecnologia com a prioritat estatal. També va explicar com la seva empresa ha fet el pas de la recerca a la indústria amb la construcció d’una fàbrica avançada de semiconductors al Parc Científic de Barcelona.
Colón va insistir en la pèrdua de competitivitat d’Europa i va destacar que la salut s'ha de veure com una inversió econòmica i no com una despesa. Va oferir dades que indiquen que el 70% de l'augment de la longevitat es deu als nous fàrmacs, i va fer una comparació de la despesa per càpita en innovació que assenyala un estancament de la inversió en R+D a Europa (2,2% del PIB vs. més del 3% als Estats Units) i va criticar durament l'excés de regulació: va posar com a exemple que un assaig clínic triga 60 dies als Estats Units o a la Xina i 110 dies a Europa. També va demanar que les noves lleis (com la Biotech Act) rebaixin els terminis a menys de 60 dies per ser realment competitius.
Espanya, líder en assajos clínics
Respecte a Espanya, Laura Colón va destacar que és un líder absolut en la realització d'assajos clínics (primer d'Europa i tercer del món) gràcies als científics, les infraestructures i, sobretot, la generositat i compromís dels pacients. Però immediatament va passar a denunciar la greu situació de l'accés al mercat: mentre la UE recomana un màxim de 180 dies per aprovar un medicament, a Alemanya tarden 60 dies i a Espanya es triga una mitjana de 537 dies i més en el cas d’oncologia, cosa que fa que molts pacients metastàtics arribin tard a tractaments ja aprovats a Europa.
Per això, Carolina Aguilar va afirmar que avui en dia la clau ja no és la innovació sinó la velocitat d'innovació. Va explicar que INBRAIN va triar Europa per al primer estudi en humans, però que ja s'han traslladat als Estats Units on hi ha via ràpida per l’aprovació de l’Agència reguladora dels medicaments, i actualment també exploren l’opció de la Xina.
Tim Knotnerus va aportar una visió més optimista d’Europa, que va considerar un lloc “fantàstic” per reclutar pacients ràpidament amb una gran diversitat. Va destacar la potència de les unitats de Fase I europees i va posar com a exemple l'assaig que van fer a Espanya després d'adquirir precisament una empresa de la cartera de Clara Campàs.
Carolina Aguilar va destacar que la seva empresa va trobar a Barcelona inversors clau (com Asabys o Alta), tecnologia d'elit, suport institucional i una gran facilitat per atraure talent internacional. Actualment, hi treballen 120 persones de més de 30 nacionalitats diferents. Per Knotnerus, a Barcelona hi ha un impuls i un moment brutal que la gent de fora detecta ràpidament. Va recomanar temps per fer el següent salt i generar més líders i equips executius experimentats.
Laura Colón va explicar que des del punt de vista personal i de qualitat de vida, Barcelona és imbatible per atreure professionals internacionals. En l’àmbit corporatiu va destacar la col·laboració de l'Ajuntament i de la Generalitat i va donar les xifres del hub a l'edifici Estel: 1.600 treballadors, 60 nacionalitats, gairebé un 60% de dones, enfocats en R+D i intel·ligència artificial, amb una inversió d'1,3 mil milions fins al 2027.
