Sessió moderada per Xavier Vives, professor d’IESE Business School i president del consell assessor de la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI) del Cercle d’Economia. Amb Martin Wolf, editor associat i principal comentarista d’economia del Financial Times, Stephen G. Cecchetti, professor i titular de la Càtedra Rosen Family en Finances Internacionals a la Brandeis University i Mariona Vicens, directora de Digital Transformation & Advanced Analytics de CaixaBank
El debat va abordar la transformació dels diners impulsats per les criptomonedes, les stablecoins i els projectes de moneda digital dels bancs centrals. Els ponents van coincidir a dir que la fiabilitat dels diners recau en el suport institucional i estatal, i no només en la tecnologia. La discussió es va centrar en la fragilitat de les stablecoins i la necessitat de regulació en aquest àmbit, el rol de l'euro digital com a eina de resiliència sistèmica i la necessitat d'una arquitectura monetària híbrida. Aquesta realitat suposa un desafiament per a la sobirania monetària europea, que actualment depèn d'infraestructures nord-americanes.
Stephen G. Cecchetti va destacar que, tot i que el sistema financer es basa en bases de dades i protocols tecnològics, la confiança en els diners depèn, en última instància, de les institucions que el sustenten. En aquest sentit, va assenyalar elements clau com la convertibilitat en diners del banc central, la liquidació a través del seu balanç i el seu paper com a prestador d’últim recurs. Pel que fa a les monedes digitals de banc central (CBDC), Cecchetti va defensar que la seva principal utilitat recau en la creació d’una infraestructura pública de pagaments eficient.
La fragilitat de les stablecoins i la necessitat de regulació
Sobre les stablecoins, Cecchetti va advertir que comparteixen característiques amb els fons del mercat monetari i que, per aquest motiu, poden ser vulnerables a episodis de pèrdua de confiança i retirades massives de fons. Davant d’aquest risc, va reclamar una regulació basada en el principi d’equivalència funcional i va apuntar la necessitat de valorar fins a quin punt podria ser necessari el suport dels bancs centrals en situacions de tensió a gran escala.
Martin Wolf va compartir el diagnòstic sobre les stablecoins i va advertir que la seva estabilitat és només aparent: “Són estables fins que deixen de ser-ho.” Segons va argumentar, tenint en compte que l’activitat bancària privada es recolza, en última instància, en el balanç de l’Estat, qualsevol instrument que actuï com a diners i compti amb un suport públic implícit o explícit hauria d’estar sotmès a una regulació estricta.
En relació amb les monedes digitals de banc central destinades al públic general, Wolf es va mostrar especialment escèptic. Va considerar que les iniciatives de petita escala tenen una utilitat limitada i podrien introduir nous riscos d’inestabilitat financera, sense abordar les deficiències estructurals del sistema monetari actual.
Respecte al panorama internacional, Wolf va afirmar que els Estats Units busquen promoure les stablecoins per reforçar la centralitat del dòlar i ajudar a finançar el seu deute públic. Per competir amb els EUA, Europa necessita crear un mercat de deute unificat i un sistema financer obert.
El futur de l’euro digital
Per la seva banda, Mariona Vicens va aportar la visió del sector privat i va destacar que el sistema de pagaments al detall europeu ja presenta elevats nivells d’eficiència, especialment gràcies a l’expansió dels pagaments instantanis. En aquest context, va assenyalar que, en els seus inicis, el valor afegit de l’euro digital per als usuaris particulars no resultava del tot evident.
Segons va explicar, el projecte ha evolucionat cap a una justificació més estratègica, vinculada a la necessitat de reforçar la resiliència i la sobirania financera europea davant el pes creixent de les grans empreses tecnològiques en els sistemes de pagament i l’expansió de les stablecoins.
Vicens també va advertir que el disseny de l’euro digital requereix un equilibri delicat per evitar efectes no desitjats sobre el sistema financer. En aquest sentit, va defensar l’establiment de límits a la moneda digital i el manteniment d’un model de distribució amb la intermediació de les entitats financeres, per prevenir una fugida de dipòsits bancaris.
