Sessió moderada per Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Amb Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, Juanjo Cano, president de KPMG España i Daniel Tugues, director de Veolia España
Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, va introduir la sessió situant-la en un marc determinat tant per les conclusions de l’informe El futur sobre la competitivitat europea, de Mario Draghi, com també per les necessitats que se’n deriven a l’hora de trobar solucions aplicables a la indústria de Catalunya, Espanya i Europa. Ho va fer amb èmfasi en qüestions com el rol de l’administració, l’empresa privada i la forma en com s’implementen unes noves polítiques industrials –que, al seu torn, evitin la fragmentació del mercat únic europeu– amb la voluntat de reduir les dependències externes i assolir la sobirania estratègica de la Unió Europea.
Tot seguit, va presentar els ponents i va donar pas al ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, keynote speaker del panell.
El ministre va iniciar el seu parlament indicant que “el meu ministeri i el Govern d’Espanya dediquem moltes hores a treballar per a aquest principi tan important (el de l’autonomia estratègica europea)” i, alhora, que “les coses s’han de valorar respecte a l’entorn que vivim: jo estic molt pendent del querosè, del polipropilè, de l’alumini i, en definitiva, d’un entorn canviant”. Malgrat la incertesa i una “nova geopolítica que, de vegades, s’expressa en conflicte bèl·lic”, va fer valdre les previsions de creixement de la Comissió Europea per a Espanya corresponents al 2026 (+2,4%) i el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social (22,3 milions), amb una “contribució magnífica” de la indústria espanyola a aquestes mètriques.
Això no obstant, Jordi Hereu va reconèixer que “la productivitat per hora augmenta molt menys del que voldríem i necessitem”. “Estem treballant per al canvi del model productiu, una línia estratègica que jo crec que és fonamental”, va apuntar, amb 7.194 milions d’euros de política industrial per ajudar a dur a terme aquesta transformació. Va aplaudir l’existència d’una “cultura de l’acord” en el camp industrial amb exemples tangibles, va referir, en els sectors de l’automoció i el farmacèutic. I més enllà dels sectors tradicionals, va posar l’ull en els 8.000 milions d’euros dedicats a les deep tech, la biotecnologia, la IA, la quàntica, els nous materials o l’espai, “nous sectors industrials que ens han d’aportar la necessària productivitat”.
Nova Llei d’Indústria
Un altre punt que va tractar va ser el del “lideratge de processos” a Europa i va titllar de “simbòlica” la presència d’Espanya l’any vinent a la Hannover Messe, la fira industrial més important del món, convidada per Alemanya. El ministre no va deixar de demanar “intel·ligència col·lectiva” al món polític per poder tirar endavant l’avantprojecte de Llei d’Indústria, que haurà de substituir la norma aprovada el 1992.
En darrer lloc, va fer esment a la “batalla per l’Europa que creiem i necessitem” i a generar una “més i millor política paneuropea”. Jordi Hereu va mostrar-se convençut que cal emprendre un debat “no només econòmic, sinó polític” sobre “quina Europa volem construir”. “Volem una Unió amb més ambició, que dediqui un 2% del seu PIB a un pressupost comunitari i no quedar-nos en l’1%”, va expressar, amb l’objectiu de “mobilitzar l’Europa de l’energia, dels capitals, del talent i de la innovació”.
Lideratge, talent, transició energètica, compra pública i relocalització
Un cop conclosa la intervenció del ministre d’Indústria i Turisme –que Núria Mas va qualificar de “positiva” i d’“alineada amb la nota emesa pel Cercle”–, va iniciar-se el debat.
Juanjo Cano, president de KPMG España, va articular el seu relat en funció de quatre casuístiques: 1) el principal problema d’Europa no és el diagnòstic dels problemes a solucionar i els reptes a assolir, més aviat es troba en la manca d’execució i lideratge per implementar les solucions adequades; 2) Espanya ha de fer valdre les seves fortaleses (aquí va referir camps com l’energètic, les telecomunicacions, la biotecnologia i l’automoció, entre altres) i ha d’aprofitar el potencial de la IA per corregir les debilitats que encara presenta en termes de competitivitat i productivitat; 3) la bretxa “greu” en allò que fa referència al talent s’ha d’abordar amb “formació contínua massiva, immigració ordenada” i combatent un absentisme laboral que “danya la productivitat”; i 4) una simplificació dràstica, la reducció de la burocràcia i l’eliminació de les barreres internes constitueixen requisits per a la unitat de mercat.
Per la seva part, Daniel Tugues, director de Veolia España, va abordar aspectes com la transició energètica –“és rendible i millora la competitivitat a través de l’eficiència i la resiliència”–, la competitivitat “moderna” –que, a parer seu, ha d’integrar factors com la seguretat de subministrament, amb la predictibilitat com a valor estratègic superior al preu– i el “paper clau” de la col·laboració publicoprivada en termes d’“agilitat, eficiència i capacitat de mobilització de l’estalvi privat cap a projectes d’infraestructures de llarg termini”.
El ministre d’Indústria i Turisme va intervenir igualment en el debat a tres que va conduir la vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Jordi Hereu va defensar la complementarietat en l’ús de les subvencions públiques i el mecanisme de la compra pública en el doble propòsit d’impulsar transicions que “són estratègiques” i de desenvolupar “sectors emergents” europeus. També va opinar que “cal guanyar valor afegit” i que això s’aconseguirà mitjançant la “relocalització de la producció” en l’àmbit espanyol i europeu. Ho va expressar amb el següent anhel: “Com a ministre d’Indústria, vull un cicle integral de l’alumini i de l’acer a Espanya”.
En definitiva, totes elles, unes intervencions que van convergir en la pregonada “autonomia estratègica” d’Europa en el si d’una conjuntura –amb un consens evident entre tots els presents– en què “la geopolítica ja no és la de fa 30 anys”.
