Sessió moderada per David Vegara, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Amb Tomàs Muniesa, president de CaixaBank i David López Salido, director general d’Economia del Banco de España
El debat va analitzar la paradoxa que Europa, tot i tenir un gran estalvi, experimenta una gran dificultat per transformar-lo en inversió productiva pròpia. La situació es contextualitza posant en relleu que a Europa, els mercats de valors estan més fragmentats i són més petits, la indústria de fons d’inversió i els fons de pensions privats tenen menys pes i els inversors europeus prioritzen el seu propi país per invertir. L'objectiu de la conversa era, per una banda, diagnosticar si Europa té realment un problema d’estalvi, inversió i mercats de capitals, i per l’altre, identificar quines solucions podrien permetre una Europa d’estalvi i inversió.
Tomàs Muniesa va considerar que el repte real és la pèrdua de pes d'Europa al món, tant en l’àmbit econòmic com en el demogràfic, cosa que provoca que els seus mercats tendeixin a disminuir. El problema no resideix doncs en la incapacitat de les grans empreses per finançar-se, ja que accedeixen a mercats globals, sinó en la manca de grans inversors institucionals i en la fiscalitat fragmentada, que impacta l'estalvi individual.
Muniesa va reclamar guanyar agilitat i flexibilitat i reduir la burocràcia, criticant la lentitud d'Europa en implementar les reformes necessàries. La seva anàlisi va apuntar que Europa no aconseguirà tenir actors econòmics de la mateixa escala que els nord-americans o asiàtics si els estats no es comprometen amb la idea d’un mercat únic, renunciant a certs poders nacionals. En aquest sentit, va considerar que la unió bancària és imprescindible per assumir aquests reptes a escala continental.
El problema de l'assignació de l'estalvi i l'escalabilitat empresarial
David López Salido va coincidir a dir que Europa estalvia prou, de fet, va apuntar que la taxa d'estalvi de les llars europees és superior a l'americana, però va subratllar que el problema és d'assignació de l'estalvi. Segons, López Salido, una reassignació de l'excés d'estalvi de les llars, actualment en dipòsits de baix risc, podria mobilitzar entre 300.000 i 350.000 milions d'euros.
Actualment, l'economia europea és un 50% més petita que l'americana i la productivitat europea ha crescut molt poc durant els darrers deu anys. Aquesta baixa taxa de creixement té una conseqüència directa en la inversió: els retorns de les inversions als Estats Units, especialment en alta tecnologia, són molt superiors als d'Europa.
Respecte a la mida empresarial, un punt clau per a López Salido és l'escalabilitat. Tot i que a Europa no hi ha problemes amb el finançament bancari per a les empreses petites, manca finançament per a les start-ups durant la fase de creixement. Europa genera idees i start-ups, però no té prou capacitat per finançar el seu creixement ràpid a escala global amb el capital-risc necessari.
Aquestes empreses busquen capital, però a Europa la regulació bancària penalitza les operacions de capital. Per tant, la preocupació principal ha de ser que les empreses petites creixin i s'internacionalitzin.
En aquest escenari, López Salido va apuntar que Europa pot atraure talent i innovació si és capaç d'oferir vehicles ràpids i dinàmics que permetin absorbir i diversificar el risc proposant les titulitzacions, especialment per a pimes, i fons público-privats per al capital de risc.
Respecte a les possibles solucions, Muniesa va prioritzar les titulitzacions, sobretot per les petites i mitjanes empreses, que tenen un efecte important sobre la productivitat, i l’agilitat regulatòria. López Salido, en canvi, va apostar per impulsar instruments d’absorció de risc per atreure talent i innovació a Europa.
Com a mesures prioritàries, tots dos van apuntar a les titulitzacions i a més agilitat en els mercats com la principal diferència respecte a altres centres financers globals.
