Sessió moderada per Pau Guardans, vicepresident del Cercle d’Economia. Amb Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya; Imanol Pradales, lehendakari i Alfonso Rueda, president de la Xunta de Galícia
Pau Guardans va obrir la sessió situant el debat en el context dels grans reptes que afronten Espanya i Europa en matèria de competitivitat, cohesió territorial i governança institucional. El moderador va plantejar la necessitat de reflexionar sobre l’evolució de l’Estat de les autonomies gairebé cinquanta anys després de la seva configuració, així com sobre el paper que han de tenir les comunitats autònomes en un escenari marcat per les transformacions econòmiques, la integració europea i la revisió dels mecanismes de finançament territorial.
Guardans va destacar que Espanya és avui un dels estats més descentralitzats d’Europa i va convidar els participants a exposar la seva visió sobre el futur del model territorial i sobre la contribució de les comunitats autònomes al progrés econòmic i social.
Els tres presidents van coincidir a valorar positivament el desenvolupament de l’Estat de les autonomies i el seu impacte en la transformació econòmica i social dels territoris durant les darreres dècades. Tant Salvador Illa com Imanol Pradales i Alfonso Rueda van defensar que la descentralització ha contribuït a millorar la qualitat dels serveis públics, reforçar la proximitat institucional i afavorir el desenvolupament econòmic.
Salvador Illa va subratllar la solidesa del model autonòmic i la seva capacitat d’adaptació davant situacions complexes. El president de la Generalitat va defensar la necessitat d’enfortir la cooperació entre administracions i va situar el futur del model territorial en el marc d’una Europa més integrada, amb capacitat per afrontar els reptes vinculats a la competitivitat, la productivitat i la transició econòmica.
Per la seva banda, Imanol Pradales va reivindicar l’autogovern com un factor determinant per al progrés econòmic i la cohesió social. El lehendakari va defensar una relació amb l’Estat basada en el pacte i el respecte institucional, i va assenyalar la conveniència d’adaptar els instruments de governança als nous reptes socials i econòmics. En referència al context internacional, va advertir que “tenim les alarmes enceses” davant les tensions geopolítiques i els riscos que poden afectar la competitivitat europea.
Alfonso Rueda va posar l’accent en la proximitat institucional com un element clau per millorar l’eficàcia de les polítiques públiques i va defensar la necessitat de preservar la cohesió territorial i la igualtat d’oportunitats entre ciutadans. Segons el president de la Xunta, el desenvolupament del model autonòmic ha de continuar contribuint al creixement econòmic i a l’equilibri territorial.
La reforma del sistema de finançament autonòmic va centrar bona part del debat. Els tres presidents van coincidir en la necessitat d’actualitzar un model que consideren superat per les noves necessitats econòmiques i socials, tot i que van exposar aproximacions diferents sobre la manera d’abordar aquesta reforma.
Salvador Illa va defensar una actualització del sistema que permeti reforçar els recursos disponibles per a les comunitats autònomes i garantir la sostenibilitat dels serveis públics. En aquest context, va afirmar que “Catalunya no demanarà permís per formular les seves propostes”, reivindicant la voluntat de contribuir al debat sobre la modernització del model de finançament.
Alfonso Rueda va insistir que qualsevol modificació ha de ser acordada de manera multilateral i amb la participació del conjunt de les comunitats autònomes. En aquest sentit, va defensar que “el que és de tots s’ha de parlar entre tots”, i va reclamar un model que combini suficiència financera, equitat i cohesió territorial.
Imanol Pradales va recordar les característiques específiques del Concert Econòmic i va defensar aquest model com un mecanisme de corresponsabilitat fiscal que proporciona estabilitat institucional i capacitat de planificació a llarg termini.
Més enllà del debat territorial, la sessió va posar de manifest la necessitat de reforçar la capacitat d’Espanya i d’Europa per afrontar els grans reptes dels pròxims anys. Els participants van coincidir a assenyalar qüestions com la competitivitat, la productivitat, la transició energètica, la immigració o la cohesió social com a àmbits que requereixen una major cooperació institucional.
Ja en el tram final de la sessió, Pau Guardans va plantejar diverses qüestions relacionades amb la governança territorial i la capacitat de les institucions per impulsar reformes estratègiques. El debat va evidenciar visions diferents sobre l’evolució futura del model territorial i sobre els mecanismes de finançament, però també un ampli consens sobre el valor de l’autogovern, la necessitat de reforçar la cooperació institucional i la importància de disposar de territoris econòmicament dinàmics per contribuir al progrés col·lectiu.
