Sa Majestat el Rei, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, van fer entrega del guardó a Martin Wolf, editor associat i principal comentarista d’economia del Financial Times.
En la seva presentació, la presidenta del Cercle d'Economia Teresa Garcia-Milà va destacar que “aquests són uns premis que per al Cercle d’Economia són molt importants”. Ho va fer amb la tesi que “hi ha institucions que, com el propi Cercle, neixen per defensar idees” i, en coherència amb aquest fet, en considerar Europa “no només com un espai de prosperitat compartida, sinó com una idea de societat construïda sobre la llibertat, la democràcia liberal, l’economia oberta i la cooperació entre nacions”.
Sobre el reconeixement a Martin Wolf, va apuntar que “s’ha fet amb plena consciència que no es tracta d’un europeista convencional i sí d’un europeista crític que ha defensat Europa des de la independència intel·lectual, des del rigor i des de l’exigència”. Va prosseguir: “En una època de desinformació, de postveritat i de simplificació, reivindicar la figura d’un periodista que porta dècades analitzant la realitat amb les dades –amb rigor i sense concessions– no suposa només un reconeixement personal, és una reivindicació del tipus de debat públic que Europa necessita per poder prendre bones decisions”. Amb “lideratge i coratge”, va matisar la presidenta.
En la seva laudatio, el periodista i escriptor John Carlin va fer notar a l’auditori el tret d’“honestedat” que, segons la seva opinió, representava el fet que el guardonat es veiés a si mateix com un mer “servidor del periodisme”, si bé va afegir que era un tipus de periodista “molt especial” que projecta valors i autoritat intel·lectual en els nombrosos llibres publicats i en els seus articles al Financial Times. Uns valors arrelats en el seu “credo” particular, que va descriure a partir d’elements com la democràcia i les obligacions de la ciutadania, la llibertat individual i la llibertat d’opinió i la primacia de la veritat.
Carlin va rememorar el naixement de Wolf a Londres el 1946 (fill de pares jueus refugiats que van poder escapar de l’Holocaust), la seva experiència professional de deu anys al Banc Mundial i l’arribada al Financial Times el 1987. Va valorar que “mogut per l’esperit del mai més”, els seus articles suposen una defensa de “grans causes” com són la democràcia, la llibertat i la veritat i sempre entorn de la defensa d’una Unió Europea (UE) “forta, estable i unida” en l’objectiu comú d’erigir-se en un baluard contra la repetició de les “abominacions” de la primera meitat del segle XX.
Un nou tractat europeu “limitat”, inicialment, a alguns països
Martin Wolf, editor associat i principal comentarista d’economia del Financial Times, va considerar un “honor’ el reconeixement del Cercle: “Per la rellevància dels qui han estat els meus predecessors a rebre el guardó, per la meva nacionalitat britànica i pel meu caràcter crític sobre la construcció europea, tot i ser un europeista convençut”. Des del rebuig al “nacionalisme estret i intolerant”, a les “ideologies totalitàries” de la dreta i de l’esquerra i fent seus els “ideals complexos” de la “democràcia, la llibertat i la cooperació”, es va declarar “europeu” i va opinar que el Brexit –“un gran error”– tindrà una conseqüència positiva, això és, “facilitar a la resta de la UE l’assoliment d’una integració més profunda, ara més necessària que mai”. “Perquè ara ens trobem en un moment de crisi”, va posar èmfasi.
Després de fer un repàs a dinàmiques i processos com el descontentament popular a conseqüència dels resultats de la globalització, els grans fluxos migratoris, el sorgiment dels nacionalismes populistes, l’impacte del Brexit, la segona presidència de Donald Trump (amb el trencament de l’ordre comercial global “tal i com el coneixíem” abans de l’establiment d’aranzels per part del president nord-americà) i la manifestació del poder xinès en la seves facetes “mercantilista, autocràtica i econòmica”, va alertar de l’“hostilitat” dels Estats Units cap a la UE i l’OTAN.
En aquest context, el seu diagnòstic sobre la UE es va projectar a través de quatre conclusions: i) la UE està en un descens relatiu profund i l’evolució demogràfica i econòmica suggereixen que això només pot empitjorar; ii) la relació amistosa amb els Estats Units ja s’ha acabat; iii) avui, la UE és vulnerable des dels punts de vista econòmics, polític i en matèria de seguretat; i iv) aquestes vulnerabilitats són “simultànies” internament i externament.
Martin Wolf va advocar per la necessitat d’un “nou Tractat” (similar al que va originar la creació de l’Eurozona) que, de forma inicial, “es limiti a alguns països”. Va defensar que “Europa pot assolir una gran autonomia estratègica, però abans ha d’abraçar el canvi”. “Sembla poc probable que ho faci”, va lamentar.
La construcció europea: entre la utopia i la realitat
Sa Majestat el Rei va cloure la sessió agraint a John Carlin la seva “excel·lent laudatio”, així com les paraules expressades per Martin Wolf que “mostren com els pensaments i el coneixement donen brillantor als debats sobre com continuar i sobre com impulsar la integració europea”, va exposar. Amb la tria del guardonat, “el Cercle reconeix una dimensió essencial, la del pensament independent i el debat públic de qualitat enquadrats en les llibertats fonamentals”, va afegir.
De la reunió anual del Cercle, va fer notar que “s’ha consolidat com un espai especialment valuós per a la reflexió i el diàleg sobre algunes de les grans qüestions econòmiques, socials i europees”. Felip VI va destacar la “vocació plenament europea d’Espanya”, que “Europa ha estat un factor decisiu en la modernització i obertura del nostre país” i que “una de les constants de la construcció de l’Europa unida ha estat convertir en realitat allò que semblava una aspiració llunyana, una utopia”.
