Sessió moderada per Carmina Ganyet, vicepresidenta del Cercle d’Economia. Amb Antonio Brufau, president de Repsol i Francisco Reynés, president de Naturgy
En la presentació de la sessió, Carmina Ganyet, vicepresidenta del Cercle d’Economia, va situar el debat en el punt on conflueixen i sovint xoquen la geopolítica, la competitivitat i la sostenibilitat. Va recordar la fragilitat del subministrament europeu a causa dels conflictes a l’Orient Mitjà i va advertir que les empreses europees paguen l’energia més cara que les seves competidores americanes i xineses. Utilitzant la metàfora d’un mar complicat, va demanar als ponents que il·luminessin, com un far, la direcció que ha de prendre Europa per sortir d'aquest triple dilema i assolir una veritable autonomia estratègica.
Antonio Brufau va iniciar la seva intervenció demanant un bany de realitat respecte a la transició energètica global. Va exposar que, malgrat els discursos de les darreres dècades, el pes dels combustibles fòssils en el mix energètic mundial amb prou feines s’ha reduït: “Fa 50 anys, els combustibles fòssils representaven el 83% del pes total de l'energia que consumia el món; avui, 50 anys després, continuen representant el 81%”. El president de Repsol va assenyalar que el consum de carbó i de petroli es troba en màxims històrics i va alertar del risc d'entrar en una situació de recessió econòmica persistent: “Veurem situacions d'inflació altes i creixements econòmics baixos; per tant, estagflació”, va expressar. En aquesta línia, va introduir l'origen de la situació en “fer coses a Europa que els que competeixen amb nosaltres, Estats Units i la Xina, no fan. Hem basat tota estratègia energètica al marge de la industrial perquè del vèrtex energètic, on s'han de complir tres conceptes —sostenibilitat, accessibilitat o seguretat de subministrament i costos—, Europa només ha emfatitzat el primer”.
El model regulatori: Europa enfront dels Estats Units i la Xina
Un dels punts de consens més rotunds va ser la crítica al model regulatori de la Unió Europea, comparant-lo negativament amb l'estratègia dels Estats Units i de la Xina. Brufau va lamentar que Europa hagi optat per la prohibició i l’intervencionisme, en lloc d’incentivar la innovació industrial. “A Europa regulem, prohibim i tornem a regular; aquest no és el camí a seguir”, va assegurar. Aquest fet contrasta amb el model nord-americà, basat en “una regulació incentivadora, motivadora de la indústria i de la descarbonització, on s'incentiva l'empresari, la indústria i el ciutadà, en lloc de regular-los”. En aquest sentit, va fer una defensa de la neutralitat tecnològica, argumentant que el model no es pot basar en una única opció i va alertar, també, del perill de dependre del mercat asiàtic. “Si mirem cap a la Xina, tal com està passant en aquests moments, ens convertirem en un gran consumidor i en un comerç no positiu que representarà supeditació i no igualtat de tracte”, va destacar.
Per la seva banda, Francisco Reynés va coincidir en el fet que el món pateix un xoc de realitat on s'ha fet evident que la transició energètica ha de ser progressiva, advertint que “aquesta és una assignatura on no podem passar de treure un 0 a un 10 de cop”. El president de Naturgy va defensar que cal preservar l'estabilitat i l'assequibilitat, i va subratllar la pèrdua de competitivitat de la indústria europea per aquest excés normatiu, recordant la paradoxa de la desindustrialització: “Ens anirem descarbonitzant, però alhora el món augmentarà les seves emissions perquè el que es farà serà fabricar els productes a trossos fora i portar-los cap aquí”.
La fortalesa i les mancances de la infraestructura a Espanya
Pel que fa a les infraestructures, Reynés va destacar que, tot i que “Espanya parteix d'una situació gasista millor que altres països, no pot escapar d'un reequilibri global”. Va recordar que la península Ibèrica compta amb una gran solidesa gràcies a les set plantes de regasificació i el gasoducte Medgaz a Algèria, i va reiterar que el gas és un vector essencial, en ser “una font de subministrament essencial tant per al seu consum directe com a font de calor en processos industrials i residències, com per donar una xarxa de seguretat al sistema elèctric a través de les turbines de gas”. Alhora, va assenyalar el potencial futur de les xarxes actuals, ja que “estan molt més preparades no només per portar gas natural, sinó per transportar biometà, fet que podria ajudar a donar a les turbines de gas un suport molt més descarbonitzat”.
No obstant això, va lamentar la manca d'interconnexions físiques pendents amb la resta d'Europa. “Aquestes interconnexions el que produeixen són unes flexibilitats de les quals avui en manquem en gran manera”, va assegurar Reynés. Sobre aquesta infraestructura, Brufau va afegir que “les refineries espanyoles en particular, gràcies a les inversions realitzades, han permès capgirar la situació” i s'haurien d'aprofitar per liderar els ecocombustibles.
El futur de l'energia nuclear va centrar una part del diàleg, especialment pel calendari de tancament previst i el seu fort impacte a Catalunya. Reynés va manifestar que prescindir de la nuclear exigeix una anàlisi prèvia molt estricta i fer un balanç energètic realista. En aquest sentit, el president de Naturgy va explicar que “a Catalunya, un 60% de la seva energia elèctrica depèn de dues plantes nuclears, Vandellòs i Ascó. S'ha de fer un balanç abans de prendre cap decisió, avaluant la demanda prevista, la capacitat instal·lada, les inversions no realitzades, la seguretat jurídica i l'acceptació social de les renovables”. Per la seva banda, Brufau es va mostrar encara més contundent i va qualificar d'error estratègic el tancament de les centrals, argumentant que és una tecnologia lliure d'emissions que aporta estabilitat i que països com França estan reforçant.
En el tram final, el president de Naturgy va demanar una política energètica europea i, alhora, “que els reguladors europeus expliquin perquè prenen les decisions i que els ciutadans coneguin les seves conseqüències”. El president de Repsol va concloure demanant “reforçar l'aliança transatlàntica i aprendre d'ells, perquè ells d'això en saben molt”.
Finalment, Carmina Ganyet va cloure la sessió assenyalant la urgència de passar a l'acció. “Les receptes les tenim perquè Europa pugui fer aquest far i puguem arribar a bon port en matèria industrial i energètica”, va assegurar la vicepresidenta del Cercle d’Economia.
