La presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, va situar el diàleg en el context dels principals reptes econòmics, institucionals i geopolítics que afronten Espanya i Europa. Va defensar la necessitat de reforçar la qualitat institucional, la competitivitat i la productivitat, així com d’avançar en qüestions pendents com el finançament autonòmic, l’habitatge o la immigració. La presidenta va remarcar la importància d’assolir grans acords d’Estat en àmbits estratègics i va advertir que el context actual exigeix institucions sòlides, capacitat de diàleg i una visió de llarg termini.
Garcia-Milà també va assenyalar que la dificultat per construir consensos pot limitar la capacitat de resposta davant reptes econòmics i socials cada vegada més complexos. En aquest sentit, va defensar la necessitat de preservar la qualitat de les institucions i de reforçar la cooperació entre administracions per afavorir el creixement econòmic, la cohesió social i la confiança dels ciutadans.
El president del Partit Popular Alberto Núñez Feijóo va presentar la seva intervenció com una proposta orientada a recuperar la confiança en les institucions i reforçar la capacitat de govern de l’Estat. “No vinc a demanar favors ni a regalar-los”, va afirmar, abans de defensar un “projecte net per retornar la decència al meu país, amb ajuda o sense”. Segons el president del Partit Popular, Espanya necessita recuperar la credibilitat institucional i disposar d’un govern amb capacitat per prendre decisions estratègiques i impulsar reformes de llarg recorregut.
En la seva anàlisi, la situació política actual genera un clima d’incertesa que dificulta l’adopció de reformes estructurals i condiciona la confiança dels ciutadans i dels agents econòmics. Feijóo va sostenir que la prosperitat econòmica depèn en gran mesura de la qualitat institucional i va defensar que la seguretat jurídica, la previsibilitat reguladora i l’estabilitat política són elements essencials per afavorir la inversió i la competitivitat.
El líder popular va apel·lar especialment al món empresarial i va defensar la necessitat de construir un entorn que permeti generar activitat econòmica, crear ocupació i atraure inversions. Va advertir que Espanya afronta reptes importants en matèria de productivitat i creixement i va reclamar una agenda de reformes capaç d’adaptar el país als canvis derivats de la digitalització, la transició energètica i la nova realitat geopolítica internacional.
Feijóo va reivindicar també el paper de les institucions com a garantia de cohesió i estabilitat. Segons va afirmar, la confiança és un actiu imprescindible tant per a la democràcia com per a l’economia, i qualsevol deteriorament institucional acaba tenint conseqüències sobre el creixement, la inversió i la capacitat d’afrontar els grans reptes col·lectius.
“Catalunya no pot estar subordinada als interessos conjunturals del Govern”
En referència a Catalunya, Feijóo va defensar una relació basada en la cooperació institucional i va afirmar que “no es pot canviar Espanya contra Catalunya”. Va sostenir que Catalunya ha de recuperar protagonisme en els grans debats de país i va rebutjar que pugui quedar “subordinada als interessos conjunturals del Govern”. En la seva opinió, la relació entre les institucions catalanes i les espanyoles s’ha de fonamentar en la lleialtat institucional i en la recerca d’acords estables.
El president del Partit Popular va defensar la necessitat de centrar l’acció política en els problemes que afecten directament els ciutadans i les empreses. En aquest sentit, va abordar qüestions com l’accés a l’habitatge, la productivitat i la competitivitat econòmica. Va advertir que Espanya necessita augmentar la seva capacitat productiva per mantenir el ritme de creixement i millorar els nivells de renda, i va subratllar la importància de generar un entorn favorable a la iniciativa empresarial.
També va assenyalar que el problema de l’habitatge requereix mesures orientades a incrementar l’oferta disponible i a facilitar l’accés dels joves al mercat residencial. Igualment, va defensar la necessitat de continuar impulsant reformes que contribueixin a millorar la competitivitat de l’economia espanyola en un context internacional cada vegada més exigent.
“Necessitem un sistema de finançament amb més recursos per a les comunitats autònomes”
Un dels principals eixos del diàleg va ser la reforma del sistema de finançament autonòmic. Feijóo va reconèixer que les comunitats autònomes necessiten més recursos per garantir la prestació dels serveis públics i va defensar l’actualització del model vigent. “Necessitem un sistema de finançament amb més recursos per a les comunitats autònomes”, va afirmar.
Tanmateix, va sostenir que aquesta reforma s’ha d’abordar de manera multilateral i amb la participació del conjunt dels territoris. “Cal asseure totes les comunitats autònomes i parlar amb serenitat”, va assenyalar, tot defensant la necessitat d’un acord estable que combini suficiència financera, equitat i cohesió territorial. Segons Feijóo, qualsevol modificació del model ha de garantir la igualtat d’oportunitats entre ciutadans i la sostenibilitat dels serveis públics.
El president del Partit Popular va considerar que el debat sobre el finançament constitueix una de les principals reformes pendents de l’Estat i va defensar la conveniència d’abordar-lo des del consens i la voluntat d’acord. En aquest sentit, va vincular la reforma del model a la necessitat de reforçar la confiança entre administracions i de garantir un marc estable per als pròxims anys.
Ja en el tram final de la sessió, Teresa Garcia-Milà va interpel·lar Feijóo sobre el finançament autonòmic, la productivitat, l’habitatge i la capacitat d’assolir grans acords d’Estat. El president del Partit Popular va reiterar la necessitat de reforçar la confiança institucional, impulsar reformes orientades a millorar la competitivitat i abordar una reforma consensuada del sistema de finançament. La presidenta del Cercle va insistir en la conveniència que les principals forces polítiques recuperin espais d’entesa en qüestions estructurals que afecten directament el creixement econòmic, la cohesió territorial i el benestar dels ciutadans.
