Sessió moderada per Laura Urquizu, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. Amb Luis Sentis, cofundador d’Apptronik; Francesc Guim, CEO d’Openchip i Mónica Martínez Walter, presidenta de GMV
En aquesta taula rodona es va analitzar l’impacte trencador de les tecnologies en el teixit empresarial i la necessitat imminent d'afrontar els reptes derivats del seu creixement exponencial. La conversa amb els tres participants va evidenciar que la intel·ligència artificial ja no és una simple promesa de futur, sinó una realitat que està forçant una transformació radical del mercat de treball i dels models de producció a escala global. Durant la sessió, es van posar sobre la taula dades que van contextualitzar la magnitud del fenomen, com el fet que el cervell digital de les IA s'ha multiplicat per més de 6.600 vegades en mida i complexitat en menys de set anys, o que la inversió en infraestructures i centres de dades aviat superarà el bilió de dòlars.
El debat va arrancar abordant el moment en què la intel·ligència artificial va deixar de ser un potencial per esdevenir una eina real en cada sector. Luis Sentis va recordar que en l'àmbit de la robòtica humanoide, que inicialment semblava ciència-ficció, el punt d'inflexió es va produir quan l'economia d'escala va fer abaixar els preus dràsticament, evocant que els primers robots humanoides que va fabricar per a la NASA "ens costaven per robot 2 milions de dòlars. Això fa 10 anys". Actualment, el llançament de la IA física avança a un ritme tan accelerat que ja es poden adquirir dispositius similars en línia per poc més de 4.000 dòlars de fabricació xinesa.
Mónica Martínez-Walter va explicar que la seva companyia, GMV, aplica l'aprenentatge automàtic des de fa més de quinze anys per a tasques com la identificació de vaixells per satèl·lit, però que la irrupció de la IA generativa ha comportat un salt enorme en la gestió documental i de màrqueting. Però, va advertir que en els entorns on operen, la prudència ha de ser màxima perquè "són sectors crítics, i no n'hi ha prou que hi hagi una bona solució, que funcioni la major part de les vegades. Ha de funcionar sempre, en depenen vides". Francesc Guim va coincidir a assenyalar que l'aparició de solucions i d'agents autònoms de darrera generació ha transformat el dia a dia de moltes organitzacions, constatant un canvi brutal a escala social i corporativa durant els últims mesos.
Dependència d’Àsia i els EUA
L'autonomia estratègica i la sobirania tecnològica d'Europa davant la dependència històrica dels xips americans i asiàtics també va ser un dels temes clau de la conversa. Guim es va mostrar molt exigent respecte a la feblesa del continent en la cadena de subministrament de maquinària, ja que els centres de dades operen a l'estranger i va assenyalar que "Europa té un risc i una dependència brutals: és com voler tenir cotxes, però no tenir rodes ni motor". Per donar-li la volta, el directiu va demanar inversions de milers de milions d'euros. Amb relació al conflicte geopolític i la incertesa entorn de potències manufactureres com Taiwan, Sentis va encoratjar el teixit local a mantenir l'aposta pel talent i la innovació, per tal d’esdevenir la següent potència a tots els nivells, especialment en el camp de la robòtica.
La taula també va tractar sobre el futur del treball, la seguretat en la presa de decisions automatitzades i la gestió de riscos. Martínez-Walter va assenyalar que, a diferència del programari tradicional, "la IA és diferent. És un sistema que depèn molt del que ha après abans, de les dades que hi posis. O sigui, no és totalment explicable el que farà". Això genera grans dubtes sobre com validar-los i com protegir-los d'atacs deliberats, per la qual cosa va defensar que no es pot apartar el control humà en situacions extremes com l'ús de drons de combat autònoms.
Perdrem el control?
Sobre el perill que els treballadors humans perdin el control o el coneixement de les tasques pròpies a causa d’una adopció estricta de la tecnologia, Guim va demanar cautela a l'hora d'implantar automatitzacions massives sense heretar una dependència absoluta o perdre l'expertesa interna. I va fer un advertiment amb vista al futur: "Quan comenceu a instal·lar tots aquests models a les vostres companyies, penseu què passa si us tallen l'aixeta".
Lluny d'una visió de substitució laboral, Sentis va defensar un model humà on les màquines aportin més capacitat de producció de serveis i on els programes de requalificació permetin l'evolució dels professionals. Per la seva part, Guim va recalcar la importància de gestionar correctament els recursos tecnològics: "Has de ser intel·ligent i has d'utilitzar un Fórmula 1 quan necessites un Fórmula 1. Si li dones un Fórmula 1 a tothom per anar per la ciutat, no és una economia d'escala". Per la seva banda, Martínez-Walter va coincidir amb la premissa de fer servir les eines adaptades a cada objectiu, defensant que l'arribada d'aquesta tecnologia forçarà una evolució de les tasques i no pas la destrucció de l'ocupació, ja que "la feina es transformarà més que no es reemplacin llocs de treball i sectors. El coneixement haurà de continuar estant aquí perquè la responsabilitat ha de continuar sent-hi".
Finalment, la taula va abordar l'impacte social d'aquesta revolució industrial des de diferents perspectives, com la regulació institucional, la moralitat i la necessitat d'una visió més humanista. Davant d’un escenari global canviant, Sentis va advocar per prioritzar l'empatia i l'educació com a vies per acompanyar les comunitats en aquesta transició, mentre que Guim va admetre obertament el vertigen que genera la celeritat dels esdeveniments mundials en confessar que "la meva resposta honesta és que no en tinc ni idea. Jo crec que estem en una revolució industrial amb totes les de la llei", destacant que l'èxit d'Europa dependrà d'apostar al màxim per combinar la tecnologia amb la sensibilitat humana. Martínez-Walter va cloure la sessió destacant el vessant positiu de la IA com un "superpoder" que ha d'ajudar a alliberar les persones de feines repetitives o burocràtiques per tal de focalitzar-se en sectors de valor on el treball relacional d'humà a humà és indispensable.
