Taula rodona | Cap on van els Estats Units i què implica per a Europa?

Sessió moderada per Camino Quiroga, vocal del Cercle d’Economia. Amb Julissa Reynoso, exambaixadora dels EUA a Espanya i Andorra i sòcia de Winston & Strawn LLP i Christopher Caldwell, periodista, assagista i articulista a The New York Times.

Christopher Caldwell i Julissa Reynoso van atribuir l'èxit de Trump a factors econòmics, la immigració i la lleialtat partidista, i van coincidir en el fet que, malgrat les tensions, no es produirà un divorci entre els EUA i Europa gràcies als profunds lligams econòmics i a la necessitat d'aliances occidentals. A més, van destacar que la relació amb la Xina s'ha de fonamentar en valors democràtics i que les friccions amb governs europeus, com és el cas de l'espanyol, responen principalment a interessos de política domèstica i a la complexa situació estatunidenca.

Christopher Caldwell va indicar que Trump va guanyar les eleccions nord-americanes perquè canalitza la inquietud d’aquells que senten que el poder se’ls hi allunya. El centre econòmic passa de la fàbrica a la computadora i a la universitat, que són espais aliens a l'àmbit vital dels seus votants. Per la seva banda, Reynoso va apuntar com a factors fonamentals de la seva victòria una inflació alta i una percepció de manca de control migratori.

Reynoso també va destacar que els candidats de Trump guanyen les primàries, malgrat tenir una popularitat molt baixa, per lleialtat partidista: la majoria vota al candidat del seu partit. L’èxit final depèn de la fortalesa del candidat demòcrata i del funcionament de l'economia, ja que “els votants estatunidencs voten amb la butxaca”.

Sobre les tendències autoritàries de l’actual Govern dels Estats Units, Cadwell va assegurar que els Estats Units són un règim mixt on conviuen càrrecs electes amb institucions no democràtiques, com la Cort Suprema i que paradoxalment, moviments com el de Trump busquen aconseguir més poder per al president.

Caldwell i Reynoso van coincidir en el fet que, malgrat les declaracions ocasionals del president nord-americà, no existeix un desig de divorci entre els Estats Units i Europa, en primer lloc, per la dificultat per destruir la intensa relació econòmica entre tots dos, amb un poder judicial americà que va invalidar moltes de les mesures que posaven obstacles a aquest intercanvi, i, en segon lloc, per la necessitat imperativa d’una aliança estreta entre els països occidentals en un moment d’evident declivi. Hi ha una preocupació recíproca respecte a l’estat de la democràcia, Europa creu que Trump condueix els Estats Units cap a un règim autoritari, mentre els nord-americans creuen que el dur atac que el vicepresident Vance va fer a la Conferència de Seguretat de Múnic als aliats europeus ve donat per la suspensió de les eleccions presidencials a Romania el 2024.

Respecte a la Xina, Reynoso va afirmar que tot apropament al gegant asiàtic és positiu i celebra que Trump hagi reobert el diàleg entre les dues potències, però va reclamar que aquest estigui basat en valors estatunidencs, com els drets humans i la democràcia i no només en acords generals.

Al debat també es va parlar de la postura de Pedro Sánchez: importa o només és el soroll d’un país petit? Christopher Caldwell va dir que Sánchez exagera l’animositat dels Estats Units cap a Espanya perquè les seves crítiques a Trump el beneficien domèsticament, i va afegir que les diferències van ser molt més grans el 2004, quan les tropes espanyoles van abandonar l’Iraq. A més la seva postura sobre Gaza és compartida per altres estats europeus. El tema que pot generar realment fricció és la Xina, va dir.

Julissa Reynoso va afirmar que la postura espanyola respecte a l’Orient Mitjà ha estat la mateixa amb la presidència de Biden i amb la de Trump i que la seva postura sobre l’Iran s’acosta molt al que pensen la majoria dels americans. Va aprofitar també per assenyalar que els Estats Units viu un moment complicat, però que està millor que fa un any gràcies a una participació democràtica més gran i a la contenció d'excessos per part dels tribunals.

Sobre la imatge de Trump com a Jesucrist publicada pel president americà, Caldwell va assegurar que va horroritzar els seus partidaris i no va sorprendre els seus detractors. Reynoso va concloure que els Estats Units són un país molt religiós i que aquesta imatge reflecteix la tensió ideològica entre tots dos i que el que volia Trump era donar una resposta a la preeminència del papa Lleó XIV.