Sessió moderada per Jordi Gual, vicepresident del Cercle d’Economia. Amb José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya i Radosław Sikorski, viceprimer ministre i ministre d’Afers Exteriors de Polònia
Espanya i Polònia han traçat un full de ruta conjunta ambiciós per reformar el funcionament de la Unió Europea, estructurada en accions immediates a mitjà i llarg termini. D'entrada, ambdós països defensaran la culminació del mercat únic sense necessitat de modificar els tractats actuals, alhora que uniran forces per sortejar la norma de la unanimitat en política exterior i la imposició de sancions mitjançant majories qualificades. En l'àmbit de la seguretat, impulsaran la integració de la defensa europea enfocada en drons i la guerra electrònica, obrint la porta a col·laboracions amb els EUA i el Regne Unit, i recolzant a partir del 2027 el mecanisme SAFE per a contractes transnacionals que incloguin Ucraïna. Finalment, l'aliança promou un control estricte dels valors democràtics condicionant-ne els beneficis econòmics, amb l'objectiu últim de fer un “salt de sobirania” cap a una UE més federal gràcies a una coalició de països disposats a evitar els vetos dels membres en reculada democràtica.
Els ministres d’exteriors espanyol i polonès van iniciar la seva conversa parlant sobre la guerra d’Ucraïna i van assenyalar que Rússia és militarment i econòmicament més feble del que es creu i s’enfronta a un nombre de baixes elevat, interrupcions logístiques i danys econòmics significatius, inclosa la degradació de la seva capacitat de refinament. Per al ministre Sikorski, Rússia està perdent la guerra a Ucraïna: l’exèrcit està degradat, l’economia pateix i la seva capacitat de refinament ha quedat fora de combat. El conflicte de l'Iran no ha enfortit Rússia; ha debilitat l'Iran (un aliat rus) i ha allunyat els estats del Golf i Israel de Moscou, amb sancions que compliquen les exportacions de petroli rus.
Sobre la resposta de la UE a aquest conflicte i en referència al paper obstructor que va jugar l’exprimer ministre hongarès, Viktor Orbán; van assenyalar que la UE hauria d'anar més enllà de la unanimitat en política exterior i de l’aplicació de sancions per evitar l'obstrucció per part d'un sol estat membre. El ministre José Manuel Albares va sostenir que la política exterior d'Espanya defensa de manera coherent la pau i el dret internacional en tots els conflictes, inclosos Ucraïna i Gaza.
Una indústria de defensa integrada i pròpia a Europa
Sikorski i Albares van coincidir en la necessitat què Europa ha de construir la seva autonomia estratègica a través d'una indústria de defensa integrada i pròpia i d'un augment de la capacitat de producció, en línia amb la seva aliança amb els Estats Units i van afegir que, qualsevol ampliació futura de la UE, hauria d'incloure mecanismes que garanteixin que tant els nous membres com els existents mantinguin els valors democràtics i l'estat de dret després de l'adhesió.
El ministre d’exteriors polonès va afirmar que els principis d’ampliació existents són correctes, però les lliçons de la reculada democràtica a Hongria i, anteriorment, a Polònia, exigeixen mecanismes que garanteixin el compliment de les normes després de l'adhesió, evitant vetos no democràtics. Albares va posar en relleu el perill que representen les forces d'extrema dreta que aprofiten les polítiques tècniques per soscavar els valors europeus. La UE necessita requisits per mantenir els valors democràtics durant tota la condició de membre, per evitar que un estat utilitzi la unanimitat en contra dels principis bàsics. Per al ministre espanyol, l'ampliació no és només un problema tècnic; atès què els problemes de la UE solen ser polítics. Si el consens sobre la unió política és impossible, una coalició de països disposats hauria d'avançar, de manera similar a com es va crear l'euro. Va defensar una Europa federal i va instar a fer un “salt de sobirania” per enfortir la UE.
En referència a la defensa europea, Albares va donar suport a un pilar europeu de l’OTAN per garantir la defensa i la dissuasió, que tindria com a primer pas la integració d’una indústria de defensa, oberta a socis de fora de la UE, com el Regne Unit. Sikorski, per la seva banda, va afirmar que l'autonomia estratègica d'Europa s'ha de desenvolupar en harmonia amb els EUA, però actualment la indústria nord-americana no pot produir el que li cal a Europa, i d’aquí la necessitat europea de crear una indústria autòctona. Ambdós ministres van coincidir a donar suport al sistema SAFA per prioritzar els contractes de defensa transnacionals a partir de 2027.
