El Cercle d’Economia va concedir el seu Premi a la Construcció Europea al Programa Erasmus+. Des del 1987 més de 16 milions d’estudiants han participat en el Programa Erasmus, que ha involucrat un total de 152 països. Va ser l’any 2014 que es va impulsar Erasmus+, amb la implicació de tota la comunitat educativa i la participació de més de 300.000 alumnes i docents d’escoles i 242.000 estudiants d’FP.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia, van fer entrega del guardó en la persona de Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Capacitats, Feina de qualitat i Preparació.
En la seva laudatio, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch, va relacionar el guardó amb els valors pluralitat, pau i respecte als drets humans, “sense els quals no hi hauria verdaderes democràcies ni seria possible un projecte europeu viable”. Uns valors que “requereixen protecció i promoció diàries” perquè “la involució democràtica en molts llocs del món, el debilitament de les relacions internacionals i l’atac contra les organitzacions multilaterals ens diuen que no podem donar res per descomptat”. Va recordar aquí les paraules de Jean Monnet: “Res no és possible sense les persones, però res no serà durador sense les institucions”.
Del Programa Erasmus, en les seves diverses edicions durant prop de 40 anys, va afirmar que “ha estat clau per ajudar a conformar una societat verdaderament europea” i que ha esdevingut un “fenomen cívic” compartit per diverses generacions. “És un programa d’èxit amb un impacte comparable al de la política de cohesió o els programes de recerca a l’hora de donar valor afegit al projecte europeu”, va dir. I va posar èmfasi en la “contribució destacable per superar populismes, prejudicis històrics i complexos de superioritat o inferioritat”.
“Europa necessita consciència de les seves afinitats històriques”
Va defensar que “Europa necessita la consciència de les seves afinitats històriques i de les seves responsabilitats presents i futures. Una voluntat política al servei d’un mateix ideal humà”. I va lloar que amb el guardó el Cercle d’Economia fa “un reconeixement a una política pública: una bona política pública que demostra, un cop més, que els poders públics ben orientats arriben més lluny que qualsevol iniciativa privada”.
També va valorar de forma molt positiva l’impacte a Catalunya: “Les nostres universitats han estat entre les més actives d’Europa en la participació en el programa”. I va concloure que la iniciativa “ha suposat per a les institucions educatives catalanes un estímul per a la millora i la innovació”.
El premi suposa “reconèixer els mèrits d’una política”
En rebre el guardó de mans de Salvador Illa i Jaume Guardiola, la vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Capacitats, Feina de qualitat i Preparació, Roxana Mînzatu, va destacar que el premi suposa “reconèixer els mèrits d’una política” i que arriba just en els mesos anteriors a la proposta de la Comissió Europea per al pròxim pressupost marc multianual 2028-2034: “És un moment adequat per reflexionar sobre què significa tenir un Programa Erasmus fort, però també un finançament adequat i una política sòlida”, va fer.[1] [2]
Amb un finançament de 26.000 milions d’euros, “el programa forma part de l’ADN social i polític de la UE”. Al seu entrendre, s’ha convertit en “quelcom més estratègic per a la fortalesa de la Unió del que ho va ser quan va impulsar-se amb la idea d’enfortir la nostra identitat”. Va defensar “fer-lo més accessible a més persones”, evitar que sigui “una eina de l’elit”, promoure la participació de les generacions més joves i fer-ho “en una etapa més primerenca” a fi i efecte de “fer-nos presents amb els nostres (per Europa) valors”. Ho va sintetitzar així: “Hem de tenir una Europa cohesiva, cohesionada, inclusiva i fer que l’Erasmus estigui disponible per a tothom i que, fins i tot, es converteixi en un dret social”, o amb un símil entre organicista i poètic: “L’Erasmus s’ha tornat vital. És com l’oxigen que respira el nostre projecte polític”.
Una dada per concloure: Espanya és el destí número 1 per als estudiants d’Erasmus, va compartir amb l’auditori.
Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia
Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya
Jaume Duch, conseller d’Unió Europa i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya
Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Capacitats, Feina de qualitat i Preparació
